Facin el que facin, el cert és que aquest diumenge molts veïns de la capital nord-catalana ho faran a contracor. La segona volta de les eleccions municipals, postposada per la Covid-19, entranya una tria difícil. No és nova per als perpinyanesos, que ja la van viure en les anteriors eleccions municipals. Els toca triar entre el continuisme de la dreta conservadora o l'entrada de l'extrema dreta. Entre Jean-Marc Pujol d'Els Republicans i Louis Aliot, de l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen.
A la primera volta, el candidat ultradretà va obtenir més del 30% dels vots i l'actual batlle va quedar segon amb el 18% -una xifra més que modesta, però que li permet encapçalar l'alternativa a l'extrema dreta-. Per darrere Agnès Langevine (Els Verds) i Romain Grau (En Marxa) també havien superat el llindar que els permetia participar en la segona volta, tots dos, però van optar per retirar la seva candidatura per afavorir el que s'anomena front republicà per evitar l'entrada de l'extrema dreta a l'ajuntament de Perpinyà. "La gent ha d'entendre que estem en una situació d'urgència. La gent d'esquerres, els progressistes i els centristes han d'anar a votar pel candidat que sigui menys perillós", exposava Nicolàs Berjoan, membre d'Els Verds, en una entrevista a Ràdio Arrels.
L'estratègia va funcionar el 2014, però en aquesta ocasió molts creuen que el vot de la por contra Aliot i l'Agrupació Nacional (antic Front Nacional) és possible que no sorgeixi el mateix efecte. Una enquesta que circula entre els entorns polítics de la ciutat rossellonesa donen una victòria ajustada a l'exparella de Marine Le Pen.
Hi ha dos factors que poden afavorir que per primera vegada l'extrema dreta es faci amb les claus de la principal ciutat nord-catalana, que esdevindria la primera grans ciutats de l'Estat Francès sota domini de l'Agrupació Nacional. D'un costat hi ha el desgast de Pujol i de l'altre la desdemonització mediàtica que ha aconseguit Aliot.
El descrèdit de l'actual batlle ha fet que, malgrat que oficialment les principals formacions li han cedit la responsabilitat i el suport per intentar aturar Aliot, moltes ho han fet amb una pinça al nas. Més enllà de les diferències polítiques i la vinculació del batlle actual amb l'establishment local, una part del desgast prové de la sensació que Pujol no va respondre als acords que va arribar ara fa sis anys amb la resta de partits perquè li donessin suport per evitar l'entrada de l'extrema dreta a l'ajuntament. Les candidatures de Langevine i Grau (on hi ha Oui País Català), així com les de Clotilde Ripoll (on hi ha Unitat Catalana) i l'Alternativa (que agrupava diferents forces d'esquerres) que no van passar a la segona volta, s'han sumat a la crida per aturar l'extrema dreta. No obstant això, als seus comunicats eviten demanar explícitament el vot per a Pujol i utilitzen fórmules que exhorten a votar en contra l'Agrupació Nacional. Membres d'aquestes formacions temen que hi hagi gent del seu entorn que acabi optant per votar nul o en blanc o bé que s'acabin abstenint pel recel a votar Pujol.
De fet, aquest és el posicionament pel qual aposta Esquerra Republicana a la Catalunya Nord que crida a l'abstenció. "Ens trobem en una situació d'indecisió forçada i de contradicció. Hem pas de tenir por de parlar d'aquesta contradicció, és una abstenció sense convicció", exposava a Ràdio Arrels Emma Soler, militant republicana que ocupava el número 13 de la llista de l'Alternativa. Els republicans branden un dels mantres que pot portar força gent a l'abstenció "ni extrema dreta ni dreta extrema".
Un altre dels vectors a tenir en compte, com assenyalava el sociòleg Gautier Sabria en una entrevista a la mateixa emissora, és la sensació d'una part de la ciutadania que, després d'anys d'evitar-ho per poc, tard o d'hora la ciutat haurà de passar per un govern de l'Agrupació Nacional.
Aquesta conclusió no s'entendria sense el procés de normalització de l'extrema dreta que s'ha viscut els darrers anys a l'Estat francès. En el cas concret de Perpinyà, l'actual candidat ha fet esforços per desvincular-se de l'Agrupació Nacional i situar-se com un perfil més independent, incorporant persones de diferents sectors de la dreta que en el passat havien donat suport a Pujol. L'historiador expert en extrema dreta Nicolas Lebourg ha definit Aliot com a "un centrista d'extrema dreta", definició que permet copsar l'estratègia del candidat de l'Agrupació Nacional. El reclutament de l'escriptor de prestigi André Bonet, president del Centre de Literatura Mediterrània, és una bona mostra d'aquest centrisme tàctic.
Bona mostra d'aquesta desdemonització d'Aliot és el fet que tres candidats de la llista del liberal Romain Grau hagin optat per donar el seu suport al candidat d'extrema dreta. És el cas del número tres Alain Cavalière i la número deu Josianne Cabanas. Preguntat per l'Independant, el primer exposava que no coneixia a Aliot i que cap punt del seu programa li semblava "amenaçar els fonaments de la república". Al seu torn, Cabanas, en declaracions a Marianne, afirmava estar convençuda que "l'operació de rescat de Perpinyà passa pel vot a Louis Aliot i jo l'assumeixo". Finalment, també la número 22 de la llista Christine Gonzalez ha mostrat la seva proximitat amb el candidat ultradretà. Fonts del partit afirmen que són persones independents que han fet el pas de forma individual, però que no compten amb el seu suport.
Resta el dubte sobre com el podria afectar el fet que s'hagi descobert que va publicar una enquesta falsa que el donava com a guanyador i que s'hauria gestat per part d'un estudi fictici de ciència política. Així ho desvetllava France Bleu que relacionava el web que va publicar l'enquesta amb Christian Prade, un antic militant nacionalsocialista que hauria estat membre fundador dels Groupe Union Défense, un sindicat estudiantil ultradretà nascut el 1968 a l'escalf d'Occident, un moviment violent de l'extrema dreta francesa dels 60 i que tenia com a logo la creu celta. Per ara, Pujol ja ha presentat una denuncia per aquesta qüestió
El triangular que no serà
Després de la primera volta, sobre la taula hi va haver la possibilitat que una tercera llista electoral concorregués a la segona volta per obtenir l'alcaldia de Perpinyà. Es tractava d'una llista encapçalada per Agnès Langevine que va obtenir la tercera plaça en la primera votació. Aquesta llista hauria comptat amb el suport directe d'Alternativa i de la candidatura de Clotilde Ripoll. Previsiblement també hauria tingut el vistiplau de Romain Grau i els seus.
Les enquestes anteriors a la primera volta exposaven que el triangular donava més opcions a Aliot que no pas la competició directa amb Pujol, però tampoc no situaven com impossible la victòria d'aquesta tercera via.
Finalment, però, Agnès Langevine va anunciar el 30 de maig que es retiraria de la cursa electoral per donar suport a l'estratègia del front republicà encapçalat per Pujol.
La retirada de la llista de la candidata verda va agafar per sorpresa alguns dels membres de la seva pròpia candidatura. El número quatre Philippe Assens afirmava a Marianne que havia estat una sorpresa per part seva i que la decisió s'havia pres "sense consultar".
Segons sembla, en aquest posicionament hi hauria tingut molta incidència la direcció d'Els Verds i especialment presidenta de la regió Carole Delga. Aquests haurien preferit apostar per retirar la candidatura per tal d'evitar ser assenyalats com a responsables d'una possible victòria d'Aliot. Entre els sectors que podrien haver donat suport aquesta tercera llista, però, el gest ha estat vist com una covardia. Així ho afirmava un comunicat d'Esquerra Republicana de Catalunya Nord: "la fugida covarda de la cap de llista d'Agnès Langevine dinamita l'intent d'una unió les esquerres amb possibilitat d'èxit a la segona volta".
Mai se sabrà què hauria passat si estigués en joc aquesta tercera candidatura. El cert, però és que aquest diumenge dia 28 de juny, molts perpinyanencs hauran de decidir si, a contra cor, es decanten pel mal menor o mirar-s'ho des de la barrera.