-D'aquí poc s'edita el seu còmic sobre The Walking Dead en tapa dura. Quina és la història d'aquest volum?
-El vam fer el 2016, tot just fa quatre anys. És una mica curiosa la història. Nosaltres tenim una pàgina web on publiquem els nostres còmics, Panel Syndicate. La vam treure per publicar el nostre projecte, que era Private Eye. Va tenir força èxit. Era un còmic que en primera instància l'havíem de fer amb l'editorial Image, que era l'editorial del Robert Kirkman, el guionista de The Walking Dead. Van estar una mica darrere nostre per publicar-lo. Com que vam decidir tirar pel tema digital, els vam dir que no i vam estar força temps amb això. Ell va insistir bastant. Quan vam treure l'últim còmic, vam fer una mica de promoció a Twitter. En Brian K. Vaughan, que és el guionista, que no està a Twitter, va agafar el de Panel Syndicate i va contestar preguntes allà. Va aparèixer Kirkman i van fer una broma entre ells. Kirman li va dir si ara ja ho podien publicar, i en Brian li va dir que podria el dia que els deixés fer una història de The Walking Dead a Panel Syndicate. Això no va passar d'una broma. Però jo ho vaig veure i parlant amb el Brian del següent projecte, se'm va ocórrer dir-li al Brian que potser li podríem dir a Kirkman de treure en paper Private Eye amb Image a canvi de fer una història dels The Walking Dead a Panel Syndicate. No sabíem si era possible en termes de drets. Però com que el coneixíem, hi podíem parlar directament. El Brian li va preguntar i gairebé immediatament ens va dir que sí. Així va ser. Els vam donar els drets de Private Eye en paper i a canvi vam fer aquesta història. Kirkman ens va dir que, si no ens importava, quan anés bé, la trauria en paper. Ha trigat tot aquest temps.
-Com fan la tria d'on ubicar-la?
-Al Brian se li va ocórrer fer-la fora dels Estats Units, que no s'havia fet encara. Crec que, com que jo sóc d'aquí, va dir que podríem fer que passés a Espanya. La primera història que em va passar la va situar a Madrid. Jo li vaig dir que preferia treure-la d'aquí i fer-la a Glasgow o algun lloc així. Ell em va dir que no. I jo li vaig dir que si havia de ser a Espanya, preferia que fos a Barcelona. Ja posats, me la coneixia millor i em seria més fàcil dibuixar-la. A partir d'aquí, vam canviar una mica el guió. El final havia de ser diferent, perquè no hi havia mar. Ara acaba amb un vaixell. Canviar de Madrid a Barcelona va canviar la trama.
-És rellevant per la saga que sigui el primer cop que surt dels Estats Units?
-La importància que té és que, com que la sèrie de còmics va acabar l'any passat, ja no hi ha més material en còmic. Jo crec que és possible que tingui més impacte. Em va fer la sensació, per la reacció a l'anunci, que potser té més importància de la que jo li hagués donat. Com que no hi ha material, a la gent li pot fer més gràcia. Hi ha molta gent que no sap que això fa quatre anys que va sortir. Per això ha tingut més ressò del que podria haver estat. No sé què passarà quan es tregui. També hi ha la possibilitat que després aparegui algun personatge del nostre còmic a la sèrie de televisió, per exemple.
-Com es treballa el procés de fer un còmic a partir d'una història que és d'una altra persona?
-Els americans estan molt acostumats a això. Bàsicament tota la indústria se sustenta en això, treballar amb històries que ja existeixen. Els superherois són propietat de Marvel o DC Comics. Pel Brian, fer el guió va ser una mica el mateix. Ficar-se a l'univers de The Walking Dead, que ja coneixia bastant perquè seguia la sèrie, treure una idea, la història, i adaptar-la a aquest univers que ja existeix. No és molt complex. A mi em va costar una mica més. És de les històries que més m'ha costat, perquè està fet a Barcelona. Hi havia un esforç de documentació. Volia que semblés Barcelona, però no la de la guia turística. Intentar trobar l'equilibri entre una cosa i l'altra. Tampoc no estava tan familiaritzat amb l'univers de The Walking Dead. Em va costar una mica. No havia fet mai zombis. Són els meus zombis, que potser són una mica més simpatiquets que els de Charlie Adler que són més sinistres. Però, va ser divertit.
-Quina imatge de Barcelona ha volgut donar?
-Volia que es reconegués. També era important per la història. S'havia de veure que per primer cop no estaves als Estats Units. Era una cosa que no havia passat. Dins la trama de The Walking Dead no s'havia ensenyat què havia passat a la resta del món. Era important que hi hagués una diferència molt clara pel que fa a l'escenari. Llavors té d'important tot el tema d'escenaris arquitectònics. Si la gent no sabia que era Barcelona, que sabessin que era Europa. Agafa alguns referents arquitectònics de la ciutat que la fan reconeixible. Hi ha una vinyeta on surt Plaça Catalunya. M'anava bé per ensenyar un lloc amb molta gent i de sobte estava ple de zombis. Detalls que si coneixes la ciutat, ajuden a la història. Si no la coneixes, també l'ubiques. Intentant, també, no fer una guia turística. Dona l'aire de Barcelona. No surt la Sagrada Família. Surt un edifici de l'Eixample, però no és cap edifici concret. Bé, sí que ho és, és el meu edifici. Però no és conegut. Clar, la portada és el carrer del Bisbe. Però dins no hi ha tanta cosa així.
-Fa molt temps que treballen junts amb Brian K. Vaughan. Com és la feina entre il·lustrador i escriptor?
-Depèn una mica. Normalment, ell és qui té la idea sobre la sèrie. Llavors hi ha un primer moment d'intercanvi d'idees. Depèn com de clar ho tingui ell i els temps que fa que hi treballa, la meva aportació inicial és més gran o més petita. Al final, realment, tot el tema de trama és cosa seva. La meva feina és agafar les idees escrites i convertir-ho a llenguatge visual. Agafo el guió, canvio el que crec que cal canviar, i ho faig a la meva manera.
Ha dibuixat per grans firmes de còmic com Marvel, però també manté projectes independents com Panel Syndicate. Quina diferència hi ha entre treballar per un equip o un altre?
En el nostre cas és molt independent. A vegades, independent pot ser Image, però té una certa seguretat perquè et paguen. Panel Syndicate no és així. Comencem a treballar sense saber què passarà. Això té un risc que no el tens quan treballes en una editorial gran com Marvel o DC. Però, clar, treballar per ells també vol dir que no estàs treballant amb els teus personatges i les teves històries. Estàs treballant amb franquícies que després no saps si agafaran el que fas o no, fan el que volen. La llibertat creativa que et dona treballar per tu mateix, no t'ho dona treballar per una gran companyia. Té un avantatge econòmic obvi, però l'avantatge creatiu de treballar per tu mateix és molt més gran. Quan treballo per Panel Syndicate no m'he de preocupar de res, més enllà de la història. No tinc ni dates d'entrega, ni números de pàgines... faig i desfaig. També arrisques més perquè tampoc tens res a perdre.
-Al llarg de la seva carrera ha hagut d'il·lustrar històries de personatges tan coneguts com Batman o Capità Amèrica. Què li passa pel cap quan es posa a treballar en uns personatges que són tan clarament coneguts pel gran públic?
-Sempre em passa el mateix, que és intentar fer el millor possible la meva feina. Més enllà d'això, no em plantejo res. Allò bo és que, com que són personatges que m'agraden i conec de petit, hi ha un vincle emocional. Això fa que la meva feina sigui més fàcil. No és el mateix fer un còmic de Transformers, amb qui no tinc cap mena de vincle emocional, que un d'Spiderman que és el que m'agradava de petit. Coneixes el seu món, el seu univers i et motives més. Fora d'això, tampoc m'assec a dibuixar pensant que he de fer a Batman o a Spiderman.
-No es planteja si els seguidors se sentiran o no identificats en aquell còmic?
-No me'n preocupo. No penso en els lectors quan estic treballant. Només penso en la història. La meva feina és explicar històries. No estic pensant el que pugui pensar el lector, tampoc ho saps. És absurd capficar-se en les coses que no pots controlar. Com que la reacció de la gent escapa del meu control, mai he dedicat gaire temps a pensar-hi. L'únic que puc controlar és la meva feina. Em concentro en això. Si he d'explicar una història de l'Spiderman, em concentro a fer-ho de la millor manera possible, fent servir tot el que sé sobre el còmic i el personatge. Si les meves capacitats no són prou, també s'entendrà que a la gent no li agradi. Hi ha gustos per tot, no pots agradar a tothom.
-Ens podria explicar una mica més com funciona el projecte Panel Syndicate? Els dona per viure?
-D'ençà que va sortir, he estat vivint de Panel Syndicate. Vaig fent feines per Marvel, però bàsicament ara he fet bàsicament portades, a banda d'algun còmic concret. No tothom pot viure de Panel Syndicate. És una proposta que fem nosaltres, però no som una companyia, som una plataforma digital on els autors hi posen la seva obra. Segon l'obra i com de coneguts siguin, funciona millor o pitjor. Assumeixen els riscos. Jo crec que és una bona proposta a nivell creatiu i de relació entre el lector i el creador. Però no tothom pot viure d'això.
-Ofereixen els còmics gratuïts i la gent paga el que creu per ells, oi?
-Exacte. El model és arriscat, però funciona. La gent s'espanta molt quan els dius que podran pagar el que vulguin. Però,el problema no és que la gent pugui no pagar, és la quantitat de gent que ve a la pàgina. El tràfic de la pàgina. El volum de gent que hi passa. Si aconsegueixes que vingui prou gent, el model funciona. Entre la gent que paga i no paga, la que paga compensa la que no paga. El fet de no posar preu també és perquè no estàs posant cap mena de barrera. Qualsevol que vulgui llegir el còmic, el pot llegir. Si poses un preu d'entrada, perds tota la gent que se'l descarregaria gratis. Encara que sigui molt barat, encara que sigui un euro. Aquesta gent marxa i la perds. Són lectors que, potser, si els agrada el còmic sí que el pagarien i que, d'entrada, ja no el coneixeran. Els que paguen, si hi ha preu, només pagaran el que hagis posat. Ara, molta gent paga més d'un euro. Uns compensen els altres. Al final, molta gent que primer se'l descarrega gratis, després torna i paga. Hi ha gent que paga tot de cop i després s'ho baixa gratis. Hi ha gent que prova... El model en si funciona, el problema és portar prou gent a la pàgina.
-Ha estat sempre a mig camí entre Catalunya i els Estats Units. No hi ha prou oportunitats aquí?
-En el moment que vaig decidir que volia ser dibuixant de còmics, sempre vaig saber que no intentaria guanyar-me la vida aquí. És important que la gent que es vulgui dedicar a això ho sàpiga. S'ha de fer un plantejament realista. Aquí no hi ha indústria. És molt difícil guanyar-se la vida dibuixant còmics. Hi ha gent que ho ha aconseguit, però és una minoria molt petita. És una mica absurd dir que realment et pots dedicar a això. Si vols ser dibuixant de còmics, has de buscar el mercat a fora. Si és el francès, el francès. Si és el japonès, que és molt complicat, pot ser aquest. Si no, és l'americà.
-Per què creu que el mercat del còmic no està molt estès aquí?
-Seria massa llarg d'entrar-hi. Tampoc tinc tota la informació per fer-ne una anàlisi detallada. No hi ha indústria perquè no hi ha prou lectors. Hi ha mil teories de per què no hi ha lectors. El cert és que no es venen prou còmics. Hi ha una mínima indústria, però s'aguanta molt de publicar coses estrangeres. De gent d'aquí, poca gent pot viure d'això. Prefereixo no entrar molt en les raons. Però el que és segur és que no hi ha indústria. L'altra cosa a discutir són els percentatges que les editorials paguen als autors i com estan repartits els beneficis de l'obra. Per qualsevol còmic, l'autor només cobra entre el 8 i el 10% del preu de portada. D'un còmic que costa 20 €, l'autor en cobra un i escaig. Estic molt en contra d'això.
-Podria recomanar algunes firmes d'aquí que li agradin?
-Jo recomano sempre l'Albert Montells, que és l'autor d'Univers. Ara s'ha publicat en paper i és de les millors obres que s'han fet els últims anys. La teniu en català a la nostra pàgina web. Hi ha el Rayco Pulido que va guanyar fa un parell d'anys el Premi Nacional de Còmic amb Lamia. Crec que és dels millors autors espanyols que han sortit els últims anys. Hi ha molta gent molt bona fent còmic. El Max, també m'agrada, el Daniel Torres. HI ha la gent de tota la vida i alguns que van sortint que són molt bons.
-Té cap projecte preparat de cara al futur?
-Ara mateix treballo en la meva nova sèrie per a Panel Syndicate que vam treure fa dues o tres setmanes. Es diu Friday. El guionista és l'Ed Brubaker i la Muntsa Vicente ha fet els colors. Estem treballant en això.