Astèrix i Obèlix, un parell d'habitants irreductibles de l'únic racó de la Gàl·lia que l'any 50 abans de Crist no havia estat ocupat pels romans, van nàixer com a reacció als herois americans que omplien els quioscos de França als anys cinquanta. Va ser el 1959, quan les primeres pàgines d'Astèrix el gal, primer àlbum de la sèrie, van aparèixer a la revista 'Pilote', de la qual el dibuixant i el guionista eren cofundadors.
El naixement d'Astèrix.
Uderzo i Goscinny s'havien conegut el 1951. El dibuixant havia nascut a Fismes (França), el 1927, fill d'immigrants italians provinents de la població d'Oderzo (llavors Uderzo), a la regió del Vèneto. Goscinny havia nascut a París el 1926, fill d'un polonès i una ucraïnesa. Havia començat com a dibuixant però el 1949 es va iniciar com a guionista del Lucky Luke al costat del dibuixant Morris. Uderzo i Goscinny van fer plegats diverses provatures abans que l'èxit d'Astèrix els decidís a centrar-se en aquesta sèrie.
El primer còmic que van fer tots junts va ser Jehan Pistolet, la història d'un corsari. Però la més reeixida va ser la de l'indi Umpah-pah, un personatge fort i musculós, com la majoria dels d'Uderzo. Guionista i dibuixant es resistien, doncs, a abandonar els referents nordamericans.
La idea de fer uns herois francesos vindria, segons va confessar Uderzo, d'un encàrrec -no especificava de qui- en la nova França de De Gaulle, que acabava de ser elegit president.
Conta la llegenda que Uderzo i Goscinny eren al pis de protecció oficial que el primer tenia a Pantin, a tocar de París, quan van tenir la pensada. Tots dos bevien pastís i li pegaven voltes i més voltes al que havia de ser el seu nou projecte.
-Digues, quins són els periodes més importants de la història de França -va preguntar Goscinny.
-Hi ha la prehistòria -va respondre Uderzo, segons diuen.
-No, ja s'ha fet servir.
-Llavors, la Gàl·lia i els gals? -va replicar tímidament Uderzo.
Per Tutatis! Per Belisama! Ja tenien el marc històric que havia de ser escenari de les històries.
Diuen que Uderzo volia un heroi com els que li agradaven a ell, herculi i gegantí. Va ser Goscinny qui va insistir en un antiheroi esquifit i enginyós. És difícil esbrinar qui va decidir que seria un asterisc humanitzat. Alguns autors assenyalen que es tractava d'oposar un personatge gran i un de petit i que dos exemples visuals de la grandesa i el minimalisme serien l'obelisc i l'asterisc, però un fet clau qüestiona aquesta teoria: Obèlix va tenir un paper molt secundari en el primer àlbum, Astèrix el gal. De bon començament no era més protagonista que Panoràmix.
La idea de batejar tots els gals amb la terminació -ix, a imitació de l'històric heroi gal Vercingetòrix s'adiu més amb el caràcter de Goscinny, que posteriorment batejaria tots els romans amb la terminació -us; tots els egipcis, amb -is i els grecs, amb -us.
Les primeres traduccions catalanes -del creador d'El Capitán Trueno, Víctor Mora- van optar per mantenir la majoria dels noms dels personatges amb la pronúncia aguda original francesa (Asterix, Obelix...), de manera que s'adeia amb la intenció dels autors de fer tots els noms amb significat: el vell Edatdepedrix (Edat de pedra), el bard Assegurançatorix (Assegurança a tot risc), etc. Els personatges d'Astèrix a Hispània tenien la peculiaritat de tenir dos cognoms però mantenien el joc de paraules que caracteritza tots els noms de personatges, com en Soupalognon y Croton (Sopadall i Crostó en versió catalana).
Els responsables de les següents traduccions al català, però, van posar accent a l'Astèrix i la resta d'irreductibles personatges, de manera que els significats queden sovint ocults. A més a més, alguns dels personatges canvien de nom segons l'edició. El cap de l'aldea surt en algunes edicions catalanes com Copdegarròtix, fidel a la intenció dels creadors, i en d'altres com Abraracurcix, que era el mateix nom de la traducció espanyola, una simple traslació del francès que renunciava a qualsevol significat (l'original Abraracourcix replica el so de l'expressió francesa 'a bras raccourcis', equivalent a la castellana 'a brazo partido').
Estan bojos aquests romans!
Els ingredients de la poció.
Els dibuixos d'Uderzo i els guions de Goscinny van fer dels còmics d'Asterix [d'ara endavant, sense accent, respectant la traducció de Víctor Mora] un èxit mundial que ha arribat a vendre entre 350 i 500 milions d'exemplars (segons versions). Només el mercat nordamericà s'ha mantingut refractari a les seves aventures, com si s'ensumés que era una estratègia planificada per plantar cara als seus herois de Marvel i DC Comics des d'un petit llogaret d'Europa que es resistia a l'ocupació.
Els còmics d'Astèrix reunien diversos elements claus per ser consumits arreu del món per infants i joves i també pels seus pares: la caracterització dels personatges, l'encert en el detall, l'exotisme dels escenaris, la tendresa dels protagonistes, la victòria del petit contra el gran, la resistència contra l'uniformisme, un humor dual per a infants i adults i una sèrie d'estratègies narratives que endinsaven el lector en un univers familiar de principi a fi: el llogaret gal, sempre envoltat dels campaments de Babaòrum, Auqàrium, Laudànum i Petibònum; els pobres legionaris, que sempre acaben estovats; el desgraciat romà que surt volant per un cop de puny mentre les seves sandàlies es queden clavades al terra («Fes-te legionari i veuràs món, deien»); els problemes del druida Panoràmix amb la falç; el vaixell pirata, que es troba i es torna a trobar amb els gals; el final silenciat del bard Assegurançatorix, lligat i emmordassat pel ferrer Esautomàtix i el sopar de retrobada al centre de l'aldea.
Asterix serà sempre el personatge principal però, a partir de la segona aventura de la sèrie, La falç d'or, Obelix compartirà protagonisme amb ell a la manera que Sanxo fa de contrapunt del Quixot, tot desplegant un nombrós repertori de tics que es repeteixen al llarg de tota la sèrie i el perfilen més que al propi Asterix: La seva obsessió pels senglars; l'origen infantil de la seva extraordinària força (l'olla de poció màgica); el fet que insisteixi a tastar-la una i altra vegada; els menhirs; l'afició per estomacar romans o la seva estima pel gosset Idefix (Idea fixa) -que, per cert, no surt fins a la cinquena aventura, La volta a la Gàl·lia-... Tot plegat fa d'Obelix un personatge més infantil i entremaliat que el d'Asterix, un ham per al públic més petit.
Amb el druida Panoràmix, Astèrix i Obèlix formen un trio inoblidable. El mateix Juli Cèsar necessita pocs detalls per reconeixer-los i descriure'ls de memòria a Asterix i Cleopatra: «Un vell druida amb barba blanca, un petit eixerit i un gros tanoca?».
A banda d'una lectura infantil, les vinyetes d'Asterix estan farcides de clucades d'ull als adults. Unes vegades en forma de personatges (Jacques Chirac surt a Obèlix i companyia; The Beatles, a Astèrix a Bretanya; Eddie Merckx a Astèrix a Bèlgica); d'altres amb els dobles sentits i sovint amb les notes a peu de vinyeta: a Asterix i Cleopatra, quan els gals anuncien a Cleopatra que han acabat el palau «respectant el termini» de l'obra, una nota al peu apunta: «Aleshores, en el ram de la construcció, això era molt rar». És evident que el to irònic no va destinat ni als infants ni als adolescents.
El 1977 René Goscinny va morir a l'edat de 51 anys. Uderzo va rebre la notícia quan estava treballant en Astèrix a Bèlgica. No va parar de treballar, però a les vinyetes va començar a ploure, sense parar, fins al final. La segona meitat de l'Astèrix a Bèlgica plou perquè Goscinny ha mort i Uderzo així ho ha decidit. Com un deu irat. Al cap i a la fi, l'única cosa que temen els irreductibles gals ve del cel.
Sense Goscinny.
Uderzo decidirà continuar les aventures d'Asterix. Molts diuen que no podia matar la gallina dels ous d'or. Per Belenos!
La producció, que havia estat de dos àlbums per any es va reduir. Uderzo va assumir el guió dels còmics i els Asterix es van espaiar a un album cada dos anys, primer, i a un cada quatre, després. Segons els més crítics, els còmics es van infantilitzar. Les vendes no van parar de créixer i els àlbums dels indomables gals s'han traduït a 111 llengües.
El 2013 Uderzo va permetre que la sèrie d'Asterix l'assumissin un altre dibuixant, Didier Conrad, i un altre guionista, Jean-Yves Ferri, que ja han publicat quatre aventures noves. Alguns dels que idolatraven el primer Asterix asseguren que Uderzo es va vendre l'ànima dels habitants del llogaret gal i la seva pròpia. Una amenaça que, de ben segur, a Uderzo no li feia cap por.
Que el cel no ens caigui al damunt!