L’hora de les decisions

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La jornada “L’hora de les decisions” reuneix, aquest 2 de març a València, representants dels executius valencià, català i balear per tal de valorar els punts febles de les infraestructures que els connecten, el finançament que l’Estat els imposa i els reptes d’alguns sectors econòmics –des de l’agricultura a la indústria passant per la investigació científica i el turisme. A l’hora de traslladar uns greuges comuns a l’Administració estatal –des del menysteniment del corredor mediterrani fins a l’infrafinançament de la recerca i la innovació–, cal fer-ne un diagnòstic general, descriure els dèficits del finançament autonòmic i assenyalar els criteris estatals que estan penalitzant els territoris més emprenedors i els seus empresaris i treballadors. Aquesta és la voluntat d’una jornada que, no per casualitat, organitza la Institució Villalonga d’Economia i Empresa –amb la col·laboració d’aquest setmanari. No és casualitat perquè, ja el 1930, Ignasi Villalonga va mirar d’unir els esforços de les forces econòmiques valencianes per establir una llista dels greuges que Madrid no resolia per incompetència o per desídia –amb l’excusa de la distància o sense excuses. Era un nou capítol dels memorials de greuges que s’havien anat repetint des del segle XVIII. Només quaranta-quatre anys després de la caiguda de Barcelona i el final de la causa austriacista, començava el degoteig d’aquests memorials. Aquell 1760 van ser vuit antics diputats de la Corona d’Aragó (dos de cadascuna de les capitals, Barcelona, València, Palma i Saragossa) els que van haver de recordar al rei Carles III de Borbó que hi havia un maltractament pel que feia a la representació política d’aquests territoris o en l’ús de la llengua pròpia. La causa del deficient finançament del País Valencià i les illes Balears es va unir, en l’última Conferència de Presidents autonòmics, a la llargament reclamada renegociació del finançament de Catalunya –només cal recordar que Artur Mas va decidir fer el pas al sobiranisme després del no rotund de Rajoy a parlar d’aquest tema. De la mateixa manera que el centralisme de Madrid és el bastó a la roda que impedeix fer realitat el corredor mediterrani que tots els agents econòmics i socials reclamen, hi ha una sèrie de polítiques centrípetes que entrebanquen tota l’economia de l’Euram. Pel bé de tots els ciutadans, és necessari el diagnòstic dels perjudicis sobre el nostre teixit productiu i la denúncia de les polítiques inconscientment erràtiques o conscientment espoliadores –com la que pretén pagar la connexió Atocha-Chamartín amb diners de la UE destinats al corredor mediterrani.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps