Malauradament, en situacions d’extrema gravetat com la que estem patint pel coronavirus, que està generant una crisi econòmica dramàtica en tant que sobtada i inesperada, els retrets polítics tenen l’objectiu de l’obtenció de rèdits per part dels partits que aspiren a governar en un futur. Aquesta dinàmica és ben habitual a l’Estat espanyol, on les desgràcies més dramàtiques -atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid, els del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i altres dates tràgiques- han servit no per unir els partits polítics, sinó per distanciar-los encara més. A hores d’ara, amb la crisi del coronavirus, que ja ha provocat més morts a l’Estat espanyol que a la Xina, la conjuntura està sent aprofitada perquè l’oposició, a nivell estatal, alce la veu contra l’executiu liderat per Pedro Sánchez. Però malauradament, i això cal dir-ho, el president espanyol i el seu equip de ministres no li ho han posat massa difícil a l’oposició.
I prova d’això és que les crítiques contra Pedro Sánchez no només procedeixen de la dreta espanyola ni d’alguns governs com ara el de Catalunya, sinó que també arriben des del cor d’Europa. El Pla Marshall europeu exigit pel president espanyol quan tot acabe genera perplexitat entre els Estats europeus que, lluny d'endeutar-se, han anat estalviant per norma per reaccionar davant desgràcies imprevisibles com la que ara estem patint. A l'Estat espanyol, mentrestant, el deute s'ha anat acumulant i acumulant, independentment del color del Govern, al llarg dels anys.
Aquesta crisi, de fet, està evidenciant la feblesa del sentiment europeista al llarg del continent. Molts Estats, especialment els del sud, han preferit un replegament unilateral a explorar una política conjunta de cooperació, i la posició de l’Estat espanypol en aquest sentit no és gens esperançadora. Menys encara pel fet que l’Estat espanyol, malgrat haver viscut ben de prop la crisi pel coronavirus quan va esclatar a Itàlia, no va saber adoptar mesures preventives, tot i l’advertiment de molts científics i, també, de molts presidents de territoris de l’Estat, com ara Quim Torra o altres de tendència política totalment oposada a la del president català, com ara Fernando López Miras, president de la Regió de Múrcia.
Però la malaptesa del Govern espanyol no només es limita a la manca de previsió. Recentment es va fer públic que el ministeri de Sanitat va haver de tornar 9.000 tests comprats a la Xina i fabricats per una empresa sense llicència. Tampoc no és massa esperançador que les adquisicions de material sanitari es demanden de manera massiva a la Xina quan a l’Estat espanyol hi ha empreses que s’han ofert per fabricar-los -malgrat el decret d’estat d’alarma que, com s’ha comprovat, no ha generat el confinament total dels treballadors- tenint en compte que els fabricants podrien estar abastits de tota la protecció necessària contra el virus per evitar contagis mentre treballen.
Són mesures que, en temps de crisi com l’actual, sumades a la retòrica militar per resoldre la pandèmia, al desplegament de l’exèrcit i a la intervenció de les autonomies, senzillament, no són pròpies del moment actual. I demostren que alguns Estats, com l’espanyol, prefereixen resoldre la situació amb èpica patriòtica i no amb cooperació intergovernamental, que és el que requereix una pandèmia mundial. La situació és límit i inèdita, i és ben comprensible que en alguns casos no s’haja sabut reaccionar. En aquest context, els errors són més humans que mai i els encerts -que el Govern de l’Estat també n’ha tingut- més elogiables. Però cal que el Govern espanyol demostre que encara pot oferir una reacció més a l’alçada d’aquesta pandèmia.
