El poeta i traductor Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951) ha estat reconegut amb el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat des de fa dècades per Òmnium Cultural. Casasses, que tal com deia en la roda de premsa posterior a rebre el premi, “a l’escola no sabia si volia ser bon xic o pirata”, és autor d’una obra monumental, principalment poètica, que suma una trentena de llibres i que l’ha fet mereixedor de sumar-se a la tradició d’Òmnium Cultural, que ha reconegut la tasca d’altres poetes en llengua catalana, com van ser Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellès, Montserrat Abelló, Jordi Pere Cerdà o Miquel Martí i Pol, també premiats per l’entitat amb aquest mateix guardó. Casasses, que el 2012 va guanyar el Premi Nacional de Literatura, va començar a publicar la seua obra durant la dècada dels setanta, s’ha consolidat com un autor singular, transgressor, capaç de rescatar l’herència d’autors històrics en llengua catalana i d’entusiasmar els crítics de manera gairebé unànime. El premi Crítica Serra d’Or, obtingut a inicis dels noranta gràcies a La cosa aquella, o el Premi de la Crítica aconseguit el 1993 en són bona mostra. I tants altres premis -el Carles Riba, l’Ausiàs March, el Contenidor o el Lletra d’Or- que han servit per destacar la seua trajectòria.
L’obra poètica d’Enric Casasses és el resultat del seu talent i també el d’una herència familiar ben aprofitada, que també van saber fer servir les seues germanes Anna Casasses -traductora- i Maria Casasses -dissenyadora-, que també dediquen les seues vides a la cultura. Fill d’Enric Casassas i Simó (1920-2000), químic nascut a Sabadell, el pare del poeta guardonat va ser el 18è president de l’Institut d’Estudis Catalans, ocupant aquest càrrec entre 1982 i 1987. Ell mateix va ser un dels qui més va impulsar la consolidació de les branques científiques al si de l’IEC, concebut per molts com una institució dedicada, fonamentalment, a les lletres. Casassas i Simó, casat amb la també química Pepita Figueras, va nodrir-se al mateix temps d’una ascendència familiar ben prestigiosa. La renovació educativa a Catalunya no es podria explicar sense els seus pares, Enric Casassas i Cantó (1894-1977) i Carme Simó i Saco (1894-1982), pedagogs de prestigi, pioners de l’Escola Activa, inspirada en bona part pel també pedagog Joan Bardina i Castarà (1877-1950), que va saber crear un model contraposat a l’escola reaccionària que imposaven les autoritats del moment. Els avis del poeta Enric Casasses, a més de criar el seu pare, també van tindre altres dos fills de destacada trajectòria científica i acadèmica, com van ser el pediatre Oriol Casassas i Simó (1923-201), que va presidir la Societat Catalana de Pediatria i va integrar el comitè del Congrés de Cultura Catalana celebrat entre 1975 i 1977; i el geògraf Lluís Casassas i Simó (1922-1992), docent a la Universitat de Barcelona i un dels grans estudiosos del territori català.
La biografia familiar del 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és inacabable. Per això, el guardó al poeta Enric Casasses no només reconeix la seua obra cultural, també inacabable, sinó que evoca un passat de treball constant desenvolupat amb totes les adversitats possibles però encara ben viu i imprescindible pels fonaments intel·lectuals d’un país que ha sabut fer de la cultura la seua principal eina de supervivència. Una cultura sovint ben arraconada per l’actualitat política i que cal protegir, potenciar i visibilitzar, tal com sap fer Òmnium Cultural.
