El canvi climàtic ens posarà davant d’un espill que ens mostra els nostres errors més greus, els de la nostra política, les nostres accions i la nostra passivitat. La tempesta ‘Gloria’ -siga o no el primer gran símptoma del canvi climàtica a casa nostra- és una avançada. Els errors polítics pel que fa a gestió de la costa i de les conques fluvials; la inacció en la protecció del Delta de l’Ebre; la destrucció de la morfologia natural -original- de les platges; l’obsessió per la construcció de ports esportius innecessaris, passeigs marítims i un llarg etcètera ha surat amb les inundacions i el temporal de vent.
Si aquestes polítiques no canvien -i tenint en compte que la reducció de CO2 serà més lenta i ineficient del que correspon a l’emergència climàtica-, el futur serà ben tempestuós. Tots els experts en canvi climàtic afirmen que, a la Mediterrània, el clima registrarà fenòmens com el ‘Glòria’ més intensos -gotes fredes i llevantades més virulentes- però també sequeres més extremes i prolongades. El clima mediterrani elevat a la màxima potència.
Per tant, farien bé les administracions d’escoltar els científics i tècnics que han predit la destrucció de les costes i la subsidència del Delta de l’Ebre perquè també han assenyalat quines són les pràctiques que agreugen els efectes negatius de tots aquests fenòmens.
Ja fa molts anys que els experts en el Delta de l’Ebe, per exemple, exigeixen que, per salvar-lo, es permeti traure sediments retinguts pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, perquè seria l’única manera de recuperar el Delta -o, com a mínim, fer-lo menys vulnerable a aquest canvi climàtic. Però fa molt temps que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre es nega a parlar del tema i permetre proves pilot sobre els sediments dipositats. I les polítiques estatals, després de la derogació del transvasament de l’Ebre, s’han basat en ignorar les necessitats del Delta de l’Ebre.
Ja fa temps que els experts en costes incideixen en la importància de protegir les dunes i pinedes que quedaven darrere de les platges en els ecosistemes originals. Però fa molt temps que darrere de la platja es fa un passeig marítim de dubtosa resistència davant d’embats com els del ‘Gloria’
Ja fa temps que els científics alerten que les platges es nodreixen naturalment dels sediments dels rius i de la costa mateixa. Per exemple, el golf de València, des del Delta fins al cap de la Nau, es una unitat per la qual els corrents marins porten sediments de nord a sud. Si es fan entrebancs artificials -com espigons o ports innecessaris o excessius espigons- els sediments no arriben al sud i s’erosionen les platges més meridionals. Passa una cosa semblant a Catalunya.
Però fa molt temps que no deixen de construir nous ports nàutics, pantalans i espigons.
Alguns defensen que aquests elements eren necessaris en el gran negoci del país, el turisme de sol i platja, però obliden que les platges són precisament un dels valors que estan posant en risc amb les actuacions més estètiques. L’erosió obliga una vegada i una altra a “regenerar” les platges amb sorra extreta de llocs que deixen indefensa la mateixa platja. I els aboca a un cercle viciós que porta a la seva destrucció.
- pèrdues originades pel temporal ‘Gloria’ haurien de fer repensar el model, tant per raons ecològiques com per raons econòmiques.
