"La millor prosa poètica dels anys trenta". Així defineix la seva escriptura el crític literari Joaquim Molas. Els dietaris de Palmira Jaquetti (1895-1963) han seduït personalitats de la nostra cultura com el vigatà Jordi Lara, a qui recordareu ja no només pel seu excel·lent llibre sobre Xirinacs sinó també pels impagables "Una màquina d'espavilar ocells de nit" i "Mística conilla". Lara escriu sobre Jaquetti: "El seu afinat instint literari ja es devia ensumar que la sola recerca era literatura en potència: anar pels pobles a comprar cançons als avis i les àvies a canvi d'unes pessetes o d'un paquet de tabac, contrarellotge, abans que la ràdio fes desaparèixer per sempre el cançoner de llar de foc, de feinejar, de taverna, de festa major. Només calia narrar-ho bellament, i ella en sabia un pou. D'allò que podrien ser unes notes informatives, doncs, el dietari fred d'un etnomusicòleg, en va resultar a mans de Palmira Jaquetti una de les millors pàgines de prosa poètica catalana dels anys trenta".
La fascinació de Lara pel personatge va cristal·litzar en la creació de "PALMIRA", un espectacle de petit format que a recer d'aquesta commemoració oficial estic segur que prendrà nova vida atès que recull el testimoni escrit i algunes cançons cantades de les missions de recerca que aquesta musicòloga i poetessa va fer per terres gironines, en especial, al poble de Pardines però que també va estendre a d'altres indrets de la geografia catalana (La Seu d'Urgell, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, L'Estartit, Verges, Pals, la Ribagorça, era Val d'Aran, el Ripollès... entre 1925 i 1940) dins de la immensa obra endegada per l'Obra del Cançoner Popular. Aquest fet, aquest "nomadisme" en la recerca, ha cridat l'atenció dels responsables del festival Dansàneu que ja m'avancen que aquest 2020 en programaran una sessió específica destinada a la feina feta per Jaquetti en relació als cançoners dels Pallars, vinculant-ho també amb la tasca ingent d'una altra figura immensa com és la d'Artur Blasco (amb qui Jaquetti, posats a dir, va compartir alguns informants, unes dècades més tard).
Però tornem a la nostra protagonista. L'excel·lència de la prosa que contenen els dietaris de missions de recerca de Palmira Jaquetti i la seva dimensió etnomusicològica molt probablement n'hagin eclipsat la seva qualitat literària. Estic segur, però, que la bona feina que està liderant l'equip de la Direcció General de Cultura Popular i que suma perfils de l'expertesa de Carme Oriol, catedràtica, investigadora i cap del departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili -és especialista en literatura oral i en revisito sovint textos com el seu estudi sobre "Les dones folkloristes i la literatura popular catalana a Catalunya, un segle d'estudis i recerques"-, convertiran aquesta commemoració en una de les més reeixides de l'any que tot just comença.
Alguns probablement es preguntaran: i per què, aquest 2020, la Jaquetti? Doncs per donar una visió polièdrica que es correspongui a la realitat de la seva persona, que ens va deixar una obra a la qual cal fer justícia. Però també per anar una mica més enllà i endinsar-nos en la personalitat i en les circumstàncies socials i vitals d'una dona que va ser i va exercir com a dona en un món d'homes. La tasca de Palmira Jaquetti ha estat silenciada durant anys com la de tantes i tantes altres folkloristes, poetesses, pedagogues i compositores pel sol fet de ser dones. Us emplaço, per tant, per convertir el context actual de lluita contra la desigualtat en un autèntic "moment" per revertir el silenci que han patit figures femenines rellevants d'àmbits com les arts, la ciència o les humanitats.
