En una decisió inèdita i jurídicament sorprenent, la Junta Electoral Central (JEC) -un òrgan administratiu, no judicial- ha ordenat la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra.
La inhabilitació d’un president de la Generalitat sembla un fet prou greu com per no exigir-lo interessadament per motius tan insignificants i discutibles com el manteniment d’un llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat (Un motiu transversal i no partidista, un símbol que no demana el vot per ningú i que, per tant, hauria de ser difícil d’excloure de l’infinit llistat de mostres de llibertat d’expressió que s’han penjat i es penjaran en un espai institucional).
El president Quim Torra ha dit, fins i tot, que ell no admetrà una inhabilitació que no vingui del Parlament que l’ha anomenat. I l’exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín li dona la raó i recorda en una entrevista en aquest mateix número d’EL TEMPS que és precisament això el que diu l’Estatut de Catalunya sobre la inhabilitació: que és cosa del Parlament. L’Estatut actual; el que va patir el ribot del Congrés i del Senat; el mateix que va ser retallat pel Tribunal Constitucional és qui explica com s’inhabilita un president de la Generalitat. Però aquest Estatut rebaixat i retallat també pot ser ignorat per la justícia espanyola.
Una cosa és una multa i una cosa molt diferent la inhabilitació d’un president en actiu. El fet d’ignorar la importància de la persona elegida pels representants del poble fa palès un menyspreu per les institucions catalanes que ha estat des del començament en l’arrel del conflicte present. Els partits més anticatalanistes han atacat sovint els partits independentistes amb la cançoneta que el seu comportament estava provocant el descrèdit de les institucions catalanes. Però han estat aquests partits els que, successivament, han atacat aquestes institucions. Primer, recollint signatures contra la reforma de l’Estatut; després, regatejant la sobirania que reclamava el país; finalment, negant-los les urnes i usurpant el govern executiu.
El Parlament no és una cambra secundària que els parlamentaris han de fer servir com a trampolí a altres cambres. Aquest seria el plantejament provincià que en rebaixa les seves funcions, el menysté i no el deixa ser digne ni legislar amb ambició. El Parlament és el dipositari de la voluntat popular i la Generalitat és el Govern que naix d’aquesta voluntat.
Si a la voluntat popular se li arrabassa la capacitat de nomenar o destituïr un president -per raons polítiques i no criminals-, un cop més s’estan minant les bases de la democràcia a Catalunya i fomentant una reacció lògicament negativa de la ciutadania cap als responsables: en aquest cas, una justícia mediatitzada per la política i barroerament disfressada de neutralitat electoral.
És molt probable que aquest procés d’inhabilitació s'ature ara per un recurs contenciós administratiu i s’acabe resolent d'aquí uns mesos amb una sentència del Tribunal Suprem que provocarà noves turbulències a Catalunya: Si algú es pensava que la judicialització de la política era la manera d’acabar amb el creixement de l’independentisme a Catalunya, la inhabilitació del president Torra els demostrarà, molt probablement, que era el pitjor camí que es podia agafar.
