Aquestes setmanes estan sortint al carrer milers de persones de totes les edats per reivindicar pacíficament i cívicament, de manera més desinhibida que mai, la democràcia i el dret d’autodeterminació. Assumir la sentència del Tribunal Suprem contra les preses i els presos polítics independentistes és dolorós, perquè és absolutament injusta i resulta inacceptable. És una venjança i un error històric.
Els costos d’aquesta sentència no recauen només en l’Oriol, la Carme, la Dolors, el Raül, el Josep, el Quim i els Jordis Turull, Sànchez i Cuixart, sinó que suposen una amenaça per a tota la ciutadania. Estableix com a precedent que qualsevol manifestació o protesta, fins i tot no violenta, contra decisions de les autoritats, pugui ser considerada sedició. Implica que la defensa pacífica i per vies democràtiques d’un projecte polític pugui suposar l’aplicació del dret penal. De fet, tot el procés judicial contra els líders independentistes des del principi ha jugat a confondre una pretesa il·legalitat amb un acte criminal. I aquest precedent és molt perillós per a la democràcia europea.
Aquests dies s’ha posat en evidència fins a quin punt, per tal de combatre l’independentisme català, l’Estat espanyol està disposat a traspassar límits: negar la llibertat d’expressió i manifestació, vulnerar la presumpció d’innocència, fer abús d’autoritat... Precisament això explica la reacció de moltes persones, de totes les edats, que han sortit al carrer des del dia de la sentència i encara es mobilitzen, siguin independentistes o no. Perquè ha quedat clar que l’Estat espanyol està aplicant una estratègia de repressió que ataca els drets i les llibertats més bàsics. I a la vista d’aquest atac som moltes les que reaccionem per demanar la fi de la repressió i reivindiquem el diàleg en termes d’igualtat i respecte mutu com a única via de solució. Ho fem amb tot el convenciment, de manera desinhibida i, si cal, desafiant, perquè no estem disposats a renunciar als nostres drets i perquè aquesta sentència en cap cas significarà la derrota del moviment independentista, de cap manera.
De fet, la reacció ciutadana ha deixat clar que no s’està disposat a renunciar als drets i a les llibertats fonamentals. A la vista d’una sentència injusta i desproporcionada es reitera l’oferta de diàleg del Govern català, del moviment independentista i dels mateixos presos polítics, però el Govern espanyol posa excuses i les forces polítiques unionistes s’hi neguen. Davant les mobilitzacions massives i pacífiques dels contraris a la sentència i favorables al diàleg, el Govern espanyol i els partits unionistes opten pel menyspreu i la justificació de les càrregues policials abusives.
Segurament és aquesta resiliència i força de mobilització el que està cridant més l’atenció a nivell internacional. La ciutadania europea no és cega ni sorda i són moltes les veus que estan sortint a diferents països criticant la sentència, la reacció del Govern espanyol i la resposta policial a les mobilitzacions de protesta. Per això cal centrar l’atenció i els esforços a continuar teixint xarxes de solidaritat arreu amb els que, com nosaltres, no renuncien als drets i a les llibertats que com a ciutadans europeus tenim, com tampoc als principis i valors fundacionals del projecte europeu. Perquè cal avançar en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya i la repressió no és la resposta. Ben al contrari, la solució al conflicte català passarà per exercir més drets, més llibertat i més democràcia, i significarà també fer més Europa.
