De vegades escrius un article esperant que, quan les lectores el llegiu al cap d’una setmana, hagi quedat obsolet. Això és el que em succeeix avui. Desitjaria que ja caduqués tot el que m’han explicat des d’Alerta Solidària sobre la situació duríssima que estan patint les set persones dels CDR detingudes el 23 de setembre i empresonades a més de 600 quilòmetres de casa.
El Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, quan m’atén al telèfon m’avisa que les informacions que tenen a hores d’ara són poc clares perquè l’estratègia que ha adoptat l’Estat és la de dificultar i alentir qualsevol tràmit. Res de nou per a uns advocats bregats en la defensa de persones perseguides judicialment per motius polítics. I afegeix que bona part del que sabem dels nous set presos polítics és a través del que els han explicat els familiars o els mateixos presos, però als advocats els costa molt obtenir informacions oficials. Així que des d’Alerta no poden certificar que es trobin en règim FIES (la classificació del sistema de presons que regula situacions com l’aïllament), però de facto és el que pateixen.
El que saben és que estan a la presó de Soto del Real, que els han separat en mòduls diferents i que es troben en graus d’aïllament diferents: des d’un que està confinat tot el dia a la cel·la i només en pot sortir dues hores diàries, fins a alguns que poden fer tallers i estar més estona fora de la cel·la. N’hi ha que ja han pogut rebre algun paquet però n’hi ha algun altre a qui als familiars ni tan sols els han deixat entrar una muda de roba.
També saben que cap dels set presos ha pogut fer cap trucada des que van arribar al centre penitenciari. Els familiars més propers els han pogut anar a veure, però les visites només duren 40 minuts i se’n pot fer únicament una a la setmana. Aquestes restriccions han comportat, per exemple, que la parella d’un d’ells, l’Anna, no hagi pogut veure ni parlar amb el seu company des del dia de la detenció perquè no estan casats. “S’estan acarnissant sobre els presos i sobre les seves famílies”, adverteix el portaveu d’Alerta. Mentrestant, els advocats continuen la batalla legal per obtenir el màxim d’informació sobre les acusacions o per poder treure els seus clients de la situació d’aïllament i dispersió. I en paral·lel, algú vinculat als estaments judicials o policials es dedica a anar filtrant informació (qui sap si certa o falsejada) d’un sumari que es troba en fase de secret.
I un obstacle afegit: els advocats encara no han pogut visitar els dos detinguts que van declarar davant del jutge amb un lletrat d’ofici perquè continuen tenint molts obstacles per formalitzar el canvi que els dos presos han sol·licitat.
Fins aquí les certeses. Impossible respondre quant durarà aquesta situació d’aïllament, quant de temps els tindran empresonats sense judici o què succeirà amb les dues persones que també van detenir el 23 de setembre però que van deixar en llibertat al cap de poques hores.
Disculpeu, em deixava una altra certesa: la solidaritat i l’escalf que estan rebent les famílies (i que han transmès als presos) és el que els està permetent afrontar millor aquesta complicadíssima situació. Els emocionen totes les mostres d’afecte. I la immensa manifestació a Sabadell la mateixa setmana de les detencions.
I encara una darrera certesa: hi ha silencis que clamen al cel. I dol veure com el compte oficial d’un dels principals partits independentistes continua parlant únicament de 9 presos polítics.
És de primer curs d’estratègia antirepressiva. L’Estat sap de fa molt de temps allò de “divideix i venceràs”. I ha activitat tota la seva artilleria mediàtica per criminalitzar i estigmatitzar els detinguts i els CDR. De debò que per por i per tacticisme electoralista hi caurem de quatre potes?
Tant que ens agrada citar Rosa Parks, i ara ens n’oblidem? Citem-la una vegada més: “Com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.
