Greta i el Forn de Barraca

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’inici d’aquesta tardor havia d’estar marcada per la Cimera d’Acció Climàtica de les Nacions Unides a Nova York. El seu secretari general, Antonio Guterres, havia demanat als líders polítics plans concrets i realistes per reduir les emissions d’efecte hivernacle, mentre la mobilització #FridaysForFuture, liderada per l’activista adolescent sueca Greta Thunberg, reprenia amb força la seua activitat amb el suport d’organitzacions ambientalistes i altres col·lectius.

Al territori valencià, la Generalitat va adaptar el seu posicionament al marc internacional i, tot just reprendre l’activitat parlamentària, a principis de setembre, va decretar l’emergència climàtica institucional. Alhora, la consellera Mireia Mollà anunciava la llei del Canvi Climàtic i la creació de l’Agència de Canvi Climàtic com a eixos del seu departament autonòmic. 

L’assimilació de la crisi climàtica en l’esfera política, arrossegada per un reclam sorollós dels joves al carrer i a les xarxes socials arreu del món, presenta un risc important: la desconnexió amb la realitat més pròxima on, veritablement, s’ha de dur a terme una autèntica revolució per enderrocar el model consumista o, almenys, començar a pensar en alternatives i a decidir nous hàbits més sostenibles quant a la mobilitat, l’alimentació, l’energia, l’ús del sòl o els recursos naturals.

El dia de la vaga mundial pel clima, el 27 de setembre, els mitjans de comunicació esperaven la reacció de les noves generacions vistos els impactes de l’escalfament global en tot el món. Pocs dies abans, Greta Thunberg havia captat tot el protagonisme amb unes declaracions acusadores als líders polítics, “com s’atreveixen?”, els va preguntar, argumentant, a grans trets, que la seua inacció havia furtat la infantesa a molts xiquets com ella.

Aquella matinada, a l’horta de València es lliurava una batalla molt simbòlica. Una d’aquelles accions que poden marcar la diferència perquè és on es fa tangible i pròxima l’empremta de l’escalfament global. Quan es poden prendre decisions per avançar cap a aquesta adaptació tan necessària i apressant. Tanmateix, malgrat totes les declaracions polítiques, l’emergència encesa a nivell mundial, la joventut cridant als carrers i les alarmes per l’impacte de la contaminació en la salut de les persones... l’alqueria del Forn de Barraca a l’Horta va ser enderrocada per ampliar la carretera d’entrada a València i afavorir l’entrada de vehicles a la metròpoli.

La mobilització prèvia de col·lectius com ara Per l’horta, reclamant la suspensió d’aquesta obra d’eixamplament de la V-21, no van rebre cap resposta del Govern central, en concret, del Ministeri de Foment, dirigit ara per José Luis Ábalos. Tampoc es va poder articular cap alternativa atenent també les propostes de Joan Baldoví al Congrés, de Joan Ribó, al capdavant de l’Ajuntament de València, o les idees més sostenibles de l’exsecretari autonòmic d’ordenació del territori Lluís Ferrando.

El 27 de setembre, però, només la ciutadania va posar-se davant de les màquines. Cap representant de l’àmbit polític, persones que van preferir els passadissos de les dependències de la Generalitat i la Delegació del Govern. Així doncs, el Forn de Barraca va ser escenari d’una situació d’apocalipsi: exèrcits de les forces de seguretat, helicòpter inclòs, per traure’n els activistes. Un episodi que mai, quan vivíem majories absolutes de Partit Popular amb polítiques territorials depredadores, hauríem imaginat durant mandats de governs d’esquerres i després d’aprovats documents com ara el Pla d’Acció Territorial de l’Horta o la Llei de l’horta

I aquella mateixa setmana, l’Autoritat Portuària de València ha decidit, amb el vot en contra de Ribó, l’ampliació nord de les instal·lacions, polèmica per la seua afecció ambiental tant en l’horta i el territori com en l’àmbit costaner i marí. De nou, un altre paradigma molt real i absolutament present per fer front a l’escalfament global i actuar amb una estratègia sostenible.

Mentre Greta Thunberg fa un discurs global i sacseja les consciències dels joves, les polítiques exigeixen una mirada de proximitat. L’emergència climàtica no es pot quedar en papers i signatures publicats als butlletins oficials, necessiten inversions, investigació científica i decisions fermes. Greta passarà de moda, com ho va fer Al Gore amb el seu documental Una veritat incòmoda i com va passar a la història Severn Cullis-Suzuki, aquella xiqueta que amb 12 anys va fer un discurs reivindicatiu a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro el 1992. A casa nostra, però, la nostra política sembla navegar a la deriva ideològica, alimentant l’escletxa entre la teoria ambientalista i l’acció executiva, tan imprescindible per construir un model sostenible i competitiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.