Rafael Blasco, conseller d’Igualtat i Polítiques Inclusives? I per què no!

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que no s’ho prenga malament la consellera Mónica Oltra: amb aquesta idea no hi ha voluntat de greuge ni d’enviar-la a l’atur. Es tracta només d’un mer pronòstic si determinades situacions jurídiques i institucionals acaben materialitzant-se. Posats a imaginar, la ment pot ser d’una gran llibertat temerària i només plegar-se a l’absurd i els seus codis sovint devastadors i arbitraris. I aquest cas ens forneix una matèria primera irrenunciable. Tothom sap que la saga familiar de Rafael Blasco i Consuelo Císcar tendeix a aldarulls polítics d’una gran proporció sísmica. Els jutjats en són testimoni amb els casos del desviament dels fons de Cooperació, la depredació de l’IVAM o les trames a l’Hospital General de Valencia i la seua fundació, dirigides per Sergio Blasco, nebot de Rafael, entre 2002 i 2014. 

En canvi, és una novetat la inclinació de certs membres d’aquesta parentela a l’escàndol sexual. I això, a priori, no té res a veure amb la ja sabuda endogàmia familiar. Una de les filles del primer matrimoni de Consuelo és Debora Salom i està casada amb Sergio Blasco, cosa que eleva Rafael a la condició simultània d’oncle i padrastre. Un equilibri més en un bipolar professional: del FRAP al PP passant pel PSOE. O, durant l’etapa al PP, conseller de Solidaritat i portaveu parlamentari —controlat i controlador— alhora. Cynthia Salom, l’altra filla de Consuelo, està emparellada amb Juan Carlos Lledó, mà dreta de la mare a l’IVAM i, a l’igual que ella, imputat per prevaricació, falsedat documental i malversació. Un tipus sense escrúpols i, per tant, apte per fer circular els fons del museu per canonades rumb al despatx de Císcar, tot sota l’eufemístic càrrec de subdirector general d’Administració i Finances. Però no apte per ajuntar-se amb un dona de pedigrí com Cynthia. És conegut que la mare mai no ha vist amb bons ulls la relació i el temps li ha donat la raó. Lledó va ser condemnat el maig de 2018 per pornografia infantil després que, durant uns escorcolls a l’IVAM, la policia trobés en el seu ordinador fotos sexuals de menors. Tot i argumentar que es tractava d’imatges artístiques, Lledó va acabar reconeixent els fets a canvi d’una sentència insòlitament benèvola: 1.080€ de multa i cap esmena a l’hora d’exercir el seu treball com a funcionari públic, ni més ni menys, a la secció d’Avaluació i Qualitat Educativa de la Conselleria d’Educació.

El cas més recent, però, ha estat vinculat a Rafael Blasco, qui durant el recent segon judici del saqueig als fons de Cooperació va acceptar la petició fiscal de malversació, prevaricació, falsedat documental i associació il·lícita a canvi de rebaixar la pena de 16 a 3 anys i 3 mesos de presó. Un pacte que no han subscrit les altres dues acusacions, la Generalitat Valenciana i la Coordinadora Valenciana d’ONGD (CVONGD), que continuen demanant fins a 18 anys de presó i responsabilitats civils compartides d’entre 2 i 2,5 milions. Per pal·liar aquest darrer aspecte, Blasco ha oferit un baix comercial al carrer Martí, 8 de València, propietat de la seua fillastra Debora, que, tal com va destapar EL TEMPS, està llogat al centre d’estètica Zafire, tapadora d’Alihsa, una casa de massatges eròtics. Malgrat la denúncia pública i també davant la sala per part de Raúl Vidal, lletrat de la CVONGD, el local continua oferint aquests oficis, amb promocions incloses. Aquest mes està d’oferta el massatge mutu, és a dir, de massatgista a client i a l’inrevés, amb possibilitat de dues terminacions, un mer circumloqui per referir-se a la masturbació de tota la vida. Siga com siga, un evident delicte de proxenetisme del qual són sabedors els Blasco, que no han mogut un sol dit per evitar-lo. 

Si la Generalitat Valenciana acceptara aquest local per recuperar part dels diners furtats, no tindria més remei que mantenir el contracte de lloguer a Zafire i Alihsa, compromès fins a 2021. Arribats a aquest cas, per què no fer del pecat virtut, de la ignomínia un disbarat? Si un condemnat per pornografia infantil por treballar en un departament de qualitat educativa, per què no introduir els serveis d’Alihsa com a política pública d’Inclusió Social? Amb Rafael Blasco al capdavant, per descomptat. I amb Jun Ju, Deya, Yanira, Adrián o Lucas com a treballadors eventuals de la Generalitat. Al ja ampli catàleg de la casa, amb el relax, mans expressives i el connexió com a clàssics, es podrien incloure el malversador; el suborn actiu o passiu, depenent de la inclinació o l’estat d’ànim; el molt dòcil col·laborador amb la justícia i el molt orgiàstic d’associació il·lícita. I amb perversions definitives com la postura conill o el bes negrata

La capacitat d’aportar i sorprendre de la saga Blasco és inesgotable. No deixem que la correcció política, el puritanisme o la curtedat de mires ens eviten innovar i contribuir al benestar general. Una vegada més, a la valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Tarín
Sergi Tarín

Cronista i periodista valencià.