Les rampoines del G-7

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La portada del Libération del 28 d’agost semblava pensada i feta per un ninotaire reconvertit en community manager. S’hi veia l’abraçada de comiat vigorosa, asfixiant, de Donald Trump (mode “boa constrictor”) a Emmanuel Macron. El titular tampoc amagava les intencions: amb un cos de lletra enorme s’hi podia llegir: “Èxit del G-2”. I a sota: “El duo Trump-Macron ha eclipsat els altres participants de la cimera de Biarritz, on s’han vist petits avenços, en especial sobre l’Iran, els GAFA (Google, Apple, Facebook, Amazon) o el comerç, i s’ha evitat un cop de porta”.

Libération, amb el seu titular,  eliminava de la cimera 5 integrants, i donava en canvi relleu a la delegació de l’Iran, convidats sorpresa més que pactats, consentits i preparats, com una foto pujada a Instagram. En la versió d’aquest G-2 Trump-Macron, el president francès havia evitat caure en les trampes que havien atrapat Trudeau a la cimera del Quebec de  l’any anterior.  Trump hi havia donat el famós cop de porta per seguir sent protagonista a Corea. El menyspreu de Trump a la resta de membres del G-7 continuava sent el mateix, però potser el varen amorosir els grans vins francesos, que havia amenaçat de gravar amb durs aranzels just abans d’aterrar a Biarritz.

El cert és que aquest any no calia retirar cap signatura perquè la declaració final és un grapat de tòpics que no obliguen a res ni a ningú i que s’oblidarà molt aviat. Per exemple, sobre l’Iran, el que queda és un perpetuum immobile... Trump pot reobrir la via diplomàtica, però Hassan Rouhani, el president iranià, ja ha assenyalat que és Washington qui  ha d’abandonar primer la seva “via errònia” i eliminar sancions. Si es té en compte l’estreta aliança entre Israel i els Estats Units, sembla massa evident que no se superarà el whisful thinking de la declaració de Biarritz, que ha de promoure “la pau i estabilitat a la regió.”

 A l’agenda de la cimera de les 7 democràcies (?) més pròsperes (?) del món hi havia temes tan importants com la igualtat de gènere, el canvi climàtic, la situació de Crimea o els incendis del Brasil i Bolívia (però ni una paraula de la qüestió migratòria, que és un greu problema mundial tant a la frontera sud dels Estats Units com a l’Europa del Mediterrani). Ha acabat la cimera i segueix cremant la selva de l’Amazònia. La desforestació augmenta i s’accelera el procés de transformació de la selva en sabana. És a dir, s’arriba a un punt de no retorn (tipping point en anglès) que, segons explicaven experts climàtics a la BBC, es produeix si desapareix entre un 20% i 25% del bosc amazònic, amb un augment de la durada de l’estació seca i de la temperatura. En les últimes dècades, la desforestació abans de la darrera onada d’incendis ja era del 15% i el 17% a l’Amazònia. D’aquí a 15 o 20 anys es pot perdre un pulmó imprescindible, advertien. D’una manera semblant a com s’ha perdut  la decència política al Brasil, amb un Jair Bolsonaro que ha seguit i segueix mètodes i maneres de Trump.

Escrivia Michael H. Fuchs, del Center for American Progress, al diari The Guardian, que seria molt assenyat cancel·lar la pròxima cimera del G-7, que hauria de presidir Trump, per preservar una mínima semblança de credibilitat. I no tan sols perquè se celebraran eleccions a la presidència el 3 de novembre del 2020, amb la més que probable candidatura a la reelecció de Donald Trump, sinó també per no malmetre les darreres rampoines de credibilitat del G-7: l’egolatria de Trump condiciona, engoleix o desacredita els altres mandataris. Vegeu, per exemple, el paper d’amic del nuvi de Boris Johnson a la cimera, a un pas del Brexit. A excepció de Macron, Angela Merkel no hi ha tingut cap protagonisme. Libération ho apuntava a benefici de la grandeur de la France però era, de fet, el capteniment sensat: feia pocs dies, Trump havia cancel·lat un viatge a Dinamarca perquè no li varen voler vendre Groenlàndia

Així, l’únic primer ministre que es podia acontentar amb una aparença d’empat era Macron. I ho va fer, digui el que digui Libération, a uns costos molt alts: assumir més desprestigi i atacs personals masclistes i xenòfobs, convertir Biarritz en una ciutat tancada durant quatre dies, tractar amb massa superficialitat els problemes reals de França, Europa i el món (o ni parlar-ne) i reprimir els manifestants anticimera amb mesures força impròpies d’un país que vol ser un dels primers en democràcia.

I mentrestant, segueix cremant la selva de l’Amazones, s’accelera el canvi climàtic i, contra les directrius dels poderosos, vaixells com l’Ocean Viking, l’Open Arms o l’Aita Mari intenten fer més civil aquesta mena de civilització que vol liderar el G-7. I fer més humana —moltes vegades a contracor d’ella mateixa— la humanitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Àngels Martínez Castells
Àngels Martínez Castells

Docent i activista