L’AP-7 va dissenyar-se fa més de 30 anys com una autopista de pagament a partir de l’antiga N-340, una carretera infernal que obligava a passar per desenes de municipis i nuclis urbans i que feia durar unes set hores el viatge València-Barcelona. En teoria, el peatge es mantindria fins a l’any 2006 —és a dir, hauria d’haver estat alliberada fa tretze anys—, però el Govern de José María Aznar (PP) va decidir prorrogar-ne la concessió fins a final del 2019 mentre continuaven construint tot de radials i noves vies debades al voltant, cap a Madrid o des d’allà.
El Ministeri de Foment, ja a mans del Govern socialista de Pedro Sánchez, va assenyalar fa uns mesos que la concessió no es renovaria el 2020 i que, per fi, amb quasi tres lustres de retard, l’AP-7 passaria a ser lliure de peatges. Amb tot, van deixar caure que, en acabar la concessió, “totes les possibilitats estaven obertes”. En aquell moment, l’abril del 2018, vaig escriure un article anomenat “L’acció de l’enemic”, en què, inspirat més per una desconfiança endèmica en el Govern espanyol de qualsevol signe que no pas per una capacitat d’endevinació sobrenatural que no tinc, ja anticipava un fet que no ha de ser cap sorpresa: l’AP-7, la via que travessa el País Valencià i ens uneix per carretera amb Catalunya, no serà gratuïta.
El globus sonda de “les possibilitats obertes” s’ha concretat ara amb l’aparició del debat sobre la necessitat de “peatges blans” o “pagaments simbòlics” en les principals vies de l’Estat. El secretari d’Infraestructures, Julián López, primer, i el mateix ministre de Foment, José Luis Ábalos, després —un valencià, per a més inri històric!—, ja han deixat caure que s’estudia el pagament en autovies fins ara de franc i en autopistes “en funció de l’ús i la contaminació”.
Un pagament simbòlic, diuen, tot i que també resulta simbòlic que el debat presumptament obert a tot l’Estat es produïsca tot just quan la principal autopista dels Països Catalans ha de ser alliberada amb —ho torne a repetir— gairebé quinze anys de retard. I, és clar, com que el debat es produeix ara, i tot va en funció de l’ús i la contaminació, i l’AP-7 és de les més usades, entre altres coses, pel boicot històric, endèmic i indigne de l’Estat espanyol al Corredor Mediterrani, tot apunta que el laboratori de l’invent per collar novament les butxaques del personal serà, precisament, la carretera que uneix el País Valencià i Catalunya. Tota una casualitat gens innocent.
Perquè parlem d’ús, de contaminació i de transformar autovies debades en carreteres amb peatges simbòlics, però encara no he llegit en cap banda que s’estiga pensant implantar la fórmula a les radials de Madrid —les vies, possiblement, més utilitzades i contaminants de l’Estat— o de les desenes d’autovies amb origen i destí a la capital d’Espanya, que, com tothom sap, també és l’epicentre d’Europa, del món, de la galàxia i de l’univers per descobrir.
La nova pedrada econòmica de l’Estat no es produirà sobre Madrid —perquè ningú no es tira pedres a si mateix—, sinó que apuntarà de nou cap als Països Catalans. I, en especial, cap al País Valencià, la terra amb uns índexs d’espanyolitat gens menyspreables socialment malgrat que Espanya ens ha aportat un peatge que secularment ha estat desvertebrador —vint euros costa anar de València a Dénia o a l’inrevés, per exemple—, un ferrocarril del segle XIX en ple segle XXI, un boicot permanent al Corredor Mediterrani, el menyspreu al port de València en favor d’Algesires amb l’aposta pel Corredor Central i retards de tota mena en la construcció d’infraestructures que, com l’Autovia Mudèjar, han arribat després de suar sang.
La prolongació del peatge de l’AP-7, però, serà “simbòlic”. Tan simbòlic com que uns animals de séquia —amb perdó de tan nobles criatures— atacaren a pedrades uns valencians a Màlaga perquè havien penjat la senyera coronada al balcó i la van confondre amb una estelada. Sense entrar en el fet que els diaris espanyols que publiquen la notícia semblen escandalitzar-se més per la ignorància dels agressors que pel fet que volien atacar a pedrades algú per ser independentista, el símbol resulta d’allò més eloqüent. Fins i tot aquells valencians que diuen sentir-se i ser tan i tan espanyols acaben rebent les pedrades de Ponent.
I és que l’enèsima presa de pèl amb l’AP-7, unida a altres greuges i aixecades de camisa i baixades de pantalons com l’infrafinançament històric, afecta tots els valencians i valencianes. Inclosos, per cert, els membres de PP, Ciutadans i Vox, que, llevant-se la careta, han decidit prohibir el valencià a l’Ajuntament del Campello. Roma no paga traïdors; Espanya, tampoc. O, si de cas, els paga amb pedrades. Simbòliques, és clar.
