El Rin... nou mur de Berlín?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dia 2 de juliol de 2019 la plataforma #OmplimEstrasbrug va organitzar la concentració més nombrosa mai feta davant del Parlament Europeu de la capital d’Alsàcia. És difícil i molt car arribar a Estrasburg i encara més dormir-hi: en setmana de plenari els hotels tripliquen preus.

El fet que aquell dia no hi hagués votacions al Parlament, perquè els caps d’Estat encara estaven tancant el repartiment d’alts càrrecs a Brussel·les, va fer que molts periodistes desplaçats a Estrasbrug sortissin a veure la concentració dels catalans. Una vegada més els manifestants catalans van ser pacífics i exemplarment educats: “Ja sabem que no deixareu ni un paper a terra”, havia dit la policia d’Estrasburg als organitzadors, una policia que va calcular en 10.000 els assistents.

Una vintena llarga d’eurodiputats, la meitat dels que componen la Plataforma de Diàleg Catalunya-UE que vam constituir el 2017, van participar a l’acte davant del Parlament. El diputat més aplaudit va ser l’irlandès Matt Carthy, que abans al plenari va retreure al president Tajani el vet a l’entrada al Parlament als eurodiputats Puigdemont, Junqueras i Comín.

Aconsellats pels advocats, finalment els guanyadors de les eleccions europees a Catalunya amb un milió de paperetes i un 29% dels vots, no van travessar el riu Rin, que fa de frontera entre França i Alemanya. Esperaven a la ciutat alemanya de Kehl, a escassos quatre quilòmetres de l’edifici del Parlament Europeu, les mesures cautelars del Tribunal Europeu de Justícia que el vespre abans no va concedir. 

Els seus vídeos, des d’on s’albiren els dos ponts que enllacen Kehl i Estrasburg i, al fons de la imatge, la imponent catedral de la capital alsaciana, van servir a l’ex-vicepresident del Parlament Europeu Gerard Onesta, un dels ponents al míting, per dibuixar unes imatges inquietants. 

Onesta, actual president del Consell Regional d’Occitània, va dir que coneixia un dels arquitectes que havia fet l’ampliació del Parlament Europeu a Estrasburg, el famós edifici circular d’oficines irregular,  en què a una banda hi ha 15 pisos i a l’altra només 11. “Aquesta irregularitat, que simulava una Europa en procés de construcció, avui, en constatar que s’ha creat el precedent d’impedir que puguin entrar al plenari tres eurodiputats que van obtenir 2,3 milions de vots, em fa pensar en una Europa en demolició”.

Onesta també es va referir al riu Rin, el riu més cabalós d’Europa, com a nou “mur de Berlín de la UE”, en constatar que a Alemanya Puigdemont i Comín poden fer ús del dret fonamental de la llibertat de moviments, però que a França potser la policia espanyola podia arrestar-los i traslladar-los a Espanya, sense ordre judicial. Un silenci inquietant va recórrer l’escenari, des del qual es veia un mar de senyeres i estelades en totes direccions. “No he fet mai, ni faré, un míting davant de tanta gent”, em deia un dels eurodiputats.

França s’ha tornat a imposar, una vegada més, a Alemanya, gegant econòmic encara acomplexat políticament per les derrotes a les guerres mundials: Macron va col·locar Christine Lagarde per succeir Draghi al BCE, sens dubte la cadira més important en joc, posició que Alemanya volia per fer revertir a mitjà termini la política de tipus d’interès zero i de compres massives de deute des del BCE.

Els socialdemòcrates europeus, que van confiar en Pedro Sánchez les negociacions, són els grans derrotats: Sánchez es va limitar a col·locar Borrell en el càrrec menys important, i va deixar escapar la presidència de la Comissió que Timmermans acaronava i va deixar perdre també la cadira del Consell Europeu, on Macron va col·locar el liberal való Charles Michel, que va criticar la violència policial espanyola l’1 d’octubre de 2017 i va demanar diàleg polític. No crec pas que, en el seu pas pel Parlament Europeu, els eurodiputats facin caure cap dels alts càrrecs proposats pel Consell.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.