Navarra com a exemple

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara no s’ha constituït Govern a Navarra, però l’accés d’Unai Hualde, de Geroa Bai —que fins ara ha presidit Navarra amb Uxue Barkos al capdavant— a la presidència del Parlament foral fa pronosticar un pacte de governabilitat entre els socialistes del PSN i els nacionalistes de Geroa Bai, coalició dominada pel Partit Nacionalista Basc. Tot sempre que des de Ferraz no s’impulse un nou agostazo, el veto promogut per José Blanco i José Luis Rodríguez Zapatero el 2007 per trencar el pacte entre PSN i els nacionalistes —llavors sota la marca Nafarroa Bai— i regalar, de retruc, la presidència de Navarra als regionalistes —i antibasquistes— de l’UPN, que van governar la comunitat foral des de 1996 fins a 2015 ininterrompudament.

D’aquest PSOE es poden esperar moltes coses, però no totes bones. Mentre Miquel Iceta mira de mantenir un to conciliador i de certa comprensió amb l’independentisme i els presos —ha discutit els empresonaments preventius i demana solucions polítiques a través de l’acord—, Pedro Sánchez i José Luis Ábalos no han deixat de buscar el suport de Ciutadans per garantir la investidura. C’s és el mateix partit contra qui clamava la militància socialista a les portes de Ferraz la nit electoral del 28 d’abril. Una militància que, si haguera volgut entendre’s amb Albert Rivera, hauria donat la presidència del partit a Susana Díaz. C’s és el mateix partit que incomoda Emmanuel Macron, el seu principal soci europeu, per les seues enteses, cada cop més explícites, amb l’extrema dreta. El mateix partit que va irrompre a Catalunya per debilitar o anul·lar les institucions d’autogovern. El mateix partit que va posar el cordó sanitari al PSOE i no a Vox. Un partit per a qui Manuel Valls és massa d’esquerres.

Atès aquest escenari, cal celebrar que el PSOE done mostres de voluntat d’entesa amb altres formacions de l’Estat espanyol que, si bé no defensen els valors més elementals del PSOE, sí que troben punts de confluència per poder garantir un canvi polític i evitar, de retruc, que la dreta més radical, no sempre representada per Vox —el llenguatge de PP i Ciutadans no és massa distint— entre a les institucions per fer polítiques contra el país.

La de Navarra pot ser una finestra d’oportunitat, però la formació d’un Govern de coalició entre PSN i Geroa Bai —que necessita els vots d’EH Bildu— no serà, ni de bon tros, la mostra definitiva d’un canvi de rumb del PSOE. Darrerament, i com a mostra de bona voluntat, Esquerra Republicana ha reiterat que no bloquejarà la investidura de Pedro Sánchez. Des de Junts per Catalunya reclamen gestos que donen sentit a una solució perquè donen suport a Sánchez. Són posicions lògiques i lloables vista una situació tan dramàtica que s’allarga des de fa ja quasi dos anys. I és molt simptomàtic que els qui es mostren disposats a desencallar la situació política són els mateixos que venen de patir un judici, uns empresonaments preventius que s’allarguen sine die, que s’enfronten a previsibles condemnes de dècades de presó o al llarg desterrament de l’exili europeu en ple segle XXI. Defineix molt bé la situació que els qui estan disposats a entendre’s amb Sánchez siguen ells i no els autoerigits com a màxims defensors d’Espanya.

El pacte de Navarra, com el del País Valencià o les illes Balears, és l’exemple que el PSOE té altres possibilitats d’entesa que són, si més no, fonamentals per posar fi a un drama que ja dura massa temps i, també, per poder impulsar altres maneres de fer política.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps