L'espanyolització de les eleccions a Balears

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’esquerra podrà formar altra vegada el Govern de les Illes Balears gràcies, sobretot, a l’èxit del PSOE. Tots els representants de Podem, els dos Més i per suposat els del PSIB se n’alegraven, durant la nit electoral. Lògic. Ara bé, no és una reacció tan lògica si es grata una mica i es mira sota de l’epidermis política que són els escons i els percentatges de vot. Perquè apareix un fenomen que es veia venir des de fa molt de temps i que el 26 de maig ha fet surar a les autonòmiques: l’espanyolització de les eleccions illenques. A cada cicle electoral és més i més intensa. I objectivament afecta de forma negativa els partits que més autoctonistes volen ser, com assegura Podem que és, com són els dos Més i com el PSIB de Francina Armengol diu que també és. Per això no és lògica tanta alegria. 

Quan es convoquen eleccions generals, els portaveus dels diversos Més -els de Mallorca i Menorca i l’aliat, amb noms canviants, d’Eivissa- i el PI es mostren -en públic - convençuts que rompran l’agenda política que imposen els grans partits i mitjans de comunicació de Madrid i que assoliran un escó al Congrés. Quan es coneixen els resultats, de forma invariable expliquen el fracàs per mor del «bipartidisme» -fins el 2015- i per «la forta influència» -ara - dels grans partits i mitjans espanyols. Per suposat mai tenen la culpa ni són responsables dels desastres ells mateixos. És un clàssic de la nit electoral. I a la pròxima ocasió, dos quarts del mateix. Pura tradició. Les eleccions autonòmiques, però, quedaven al marge d’aquesta forta espanyolització. Fins ara.

Fa quatre anys ja es pogué intuir que el fenomen començava a manifestar-se també als comicis al Parlament. Podem va passar de zero a 10 diputats en un instant sense ni tan sols tenir una sola agrupació territorial a les Illes. Li bastava el nom de Pablo Iglesias. Però allò no era res comparat amb el que ha passat enguany. El PSOE, que fa quatre anys estava més o manco al mateix nivell de Podem i Més, enguany ha destrossat els seus dos aliats i s’ha elevat a la condició no tan sols de primer partit sinó de vencedor sense cap alternativa possible. Així que posarà les condicions que vulgui a Podem i els dos Més i es quedarà amb les presidències i les batllies més importants. Però no serà així perquè Francina Armengol hagi creat un partit molt fort sinó per l’impuls que ha donat Pedro Sánchez al PSOE balear. 

Cada cop la política illenca està més i més mediatitzada per la clau espanyola, tal i com demostra l’èxit del PSOE. Però l’espanyolització no afecta només els socialistes illencs. En aquestes eleccions fins i tot ha arribat a Més per Mallorca. Aquesta formació tradicionalment feia la propaganda electoral exclusivament en català. Però enguany també ha incorporat a Palma el castellà i l’anglès. Segons explicava el seu lider a la capital, Antoni Noguera, la raó era «arribar» als nouvinguts. Encara més il·lustratiu és el fet que divendres passat el Diario de Mallorca publicava un reportatge sobre els gabinets de cada partit que han dirigit les respectives campanyes i en el cas de Més per Mallorca apareixia una foto a la que es veia, a una paret de la seu, un gran cronograma, amb la previsió d’actes, on s’hi llegia «mañana», «tarde» i «noche»...

Hi ha gent que amb la intenció de resistir davant d’aquesta progressiva espanyolització política voldria que els diversos Més – els de Mallorca i Menorca a més de la formació que a Eivissa, amb diferents noms, s’ha agermanat amb ells - i el PI s’aliassin per concórrer junts a urnes en el futur. No passarà. I si passàs tampoc ningú estaria en condicions d’assegurar que bastaria per intentar resistir ni molt manco per capgirar la tendència que fa temps que s’ensumava i que ara amb tanta intensitat s’ha manifestat. La substitució demogràfica ens va portar el canvi social, més tard el cultural, el sociològic, el lingüístic... i algun dia havia d’arribar el canvi electoral que a les generals donàvem per fet i que aquest 26 de maig hem vist surar – i no en tot el seu esplendor, encara- també a les autonòmiques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.