El vertigen dels insectes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La papallona apol·lo no s’ha vist volar al cim del Penyagolosa des de 2010. La desaparició d’aquesta població castellonenca de Parnassius apollo és una de les més recents de biodiversitat al territori valencià afavorida per l’escalfament global. Aquesta pèrdua mostra l’impacte real del canvi climàtic a l’ecosistema mediterrani, alhora que revela la tendència de risc d’extinció de biodiversitat global.

Les Nacions Unides acaben d’advertir que el model econòmic actual posa en perill d’extinció d’un milió d’espècies d’animals i plantes i d’aquestes, 5,5 són insectes. I també tenim proves relativament actuals. La col·lecció entomològica del Museu d’Història Natural de la Universitat de València conserva Cicindela trisignata i Eurynebria complanata, dues espècies d’escarabats habituals a la platja del Saler. Els exemplars són de mitjan segle XX i avui ja no se n’hi troben. Aquesta desaparició no és banal, perquè, per ser insectes depredadors, tots dos, la seua pèrdua ha afectat tota la cadena tròfica de la sorra del litoral, tan degradada per la utilització turística i les neteges en forma de llaurat mecànic que alteren profundament l’ecosistema.

Feia 14 anys que l’ONU no feia un informe tan exhaustiu sobre l’estat de la biodiversitat al planeta. I les xifres de l’exhaustiu document  tornen a ser tan aclaparadores com alarmants. El 75% del medi terrestre i el 66% del marí estan alterats severament per l’acció humana, mentre que la superfície de terra conreada ha incrementat un 300% des de 1970.

Les científiques i els científics de la Plataforma Intergovernamental Científiconormativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBEs) de l’ONU —al voltant de 400 experts de 50 països— identifiquen cinc fenòmens impulsors directes dels canvis a la natura amb un impacte relatiu global més elevat: els canvis d’usos del sòl i la mar; l’explotació dels organismes, animals o vegetals, la contaminació de tot tipus, també de plàstics, tan comentada últimament, les espècies invasores i el canvi climàtic. 

L’informe, de fet, destaca un creixement més ràpid dels efectes de l’escalfament global, alhora que subratlla que des de 1980 les emissions d’efecte hivernacle s’han duplicat i no sols han afavorit un increment de 0,7ºC la temperatura mitjana, sinó que en un futur pròxim s’espera que el seu impacte siga més dolent que els danys provocats per les alteracions del territori i del medi marí.

 

Pagament de serveis ecosistèmics

Els experts exigeixen als governs modificacions “substancials” dels models de producció i consum perquè també estan limitant l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’ONU a l’Agenda 2030. A més a més, tornen a insistir en la urgència de valorar econòmicament els serveis ecosistèmics que genera la biodiversitat per al benestar de les poblacions més urbanes, com ara el manteniment del paisatge, els recursos hídrics o els boscos.

Dies després de fer-se públic aquest cridaner informe de les Nacions Unides, el Govern de Catalunya declarava, oficialment, l’emergència climàtica atès l’impacte de l’escalfament planetari, no sols per la seua incidència en la biodiversitat, sinó perquè afecte l’economia productiva, el manteniment d’infraestructures o les produccions agropecuàries intensives en el consum d’aigua i energia. Aquesta decisió tan contundent, potser com a resposta de la mobilització de joves Fridays for Future prou activa al territori català, segueix, però, les prioritats de la Llei Catalana de Canvi Climàtic aprovada el 2017, una norma pionera a l’àmbit estatal.

Els informes, les normatives i les xifres risc d’extinció de la biodiversitat o de l’ascens de les temperatures obliga a fer plantejaments seriosos i transversals. Per responsabilitat, perquè com ja va advertir l’Informe Stern el 2006 resulta molt més car no actuar que aplicar mesures de mitigació i adaptació. I no sols és qüestió de governants i empresa, sinó també d’implicació de la ciutadania per demanar models de desenvolupament més sostenibles. Perquè com ha demostrat el moviment iniciat per la jove sueca Greta Thunberg l’agost de 2018, la veu pública té poder. Tanmateix, en les recents campanyes electorals s’ha comprovat el baix pes dels arguments verds.

Per això és tan necessària la transversalitat del medi ambient en tots els àmbits quotidians. L’aproximació als ritmes de la natura. La tornada a un món menys consumista. Per millorar la qualitat de vida, sense perdre el tren de la competitivitat. I també són molt benvingudes iniciatives com ara la publicació de “Cap a una educació per a la sostenibilitat”, coordinat per Javier Benayas i Carmelo Marcén, perquè el vertigen dels insectes també és el nostre. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.