Govern PSOE + Ciudadanos?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Albert Rivera vicepresident del Govern i Inés Arrimadas ministra? Tot i que Ciudadanos tindrà un resultat electoral per sota de les expectatives d’ara fa un any, quan algunes enquestes de diaris propers a l’oligarquia madrilenya els situaven en primera posició, el #28A pot proporcionar finalment l’accés al Govern de Ciudadanos.

Totes les enquestes atorguen al PSOE una victòria contundent, clarament per davant del PP, així com també a gairebé totes les enquestes el tripartit de dretes no assoleix la majoria absoluta. La campanya de la por organitzada pel PSOE, alertant d’un possible govern PP+Cs+VOX, està generant els resultats esperats a Ferraz.

Les enquestes no són gens innocents. L’enquesta de La Vanguardia sis setmanes abans del #21D de 2017 atorgava a Esquerra 45-46 diputats (29% dels vots) i al PDeCAT només 14-15 diputats (10% dels vots). Els resultats van ser molt diferents: JuntsXCat va assolir 34 diputats (948.233 vots, 21,66%) i Esquerra 32 diputats (935.861 vots, 21,38%).

A Catalunya la campanya de la por del PSOE pot tornar a funcionar com al 2008. Llavors el PP feia campanyes molt agressives contra el nou Estatut, fins al punt que les eleccions generals de 2008 van atorgar a Catalunya 25 diputats al PSC-PSOE i només 10 a CiU i 3 a ERC. Zapatero va ser reescollit gràcies als 169 diputats del PSOE contra els 154 del PP. La gran diferència del PSOE sobre el PP es va aconseguir a Catalunya (25 a 8). Les enquestes solen errar en les magnituds, però sovint encerten les tendències. A Catalunya diuen que una bona part del vot del PSC que se’n va anar a Podemos el 2015 i 2016 pot fer ara el camí de tornada. Les dues victòries de Podemos a Catalunya, amb el referèndum com a bandera electoral i abans dels fets de la tardor catalana de 2017 i de les escissions de Podemos, hauran servit de poc, tal com repeteix Albano Dante Fachín quan parla de la necessitat d’unitat.  De la intensitat d’aquest traspàs depèn que el PSC torni a guanyar unes eleccions a Catalunya i que es tornin a frustrar les ànsies d’hegemonia partidista d’Esquerra

També sembla que el PSOE de Pedro Sánchez es podrà independitzar dels partits catalans al Congrés, fins al punt que s’ha permès el luxe de rebutjar el suport d’Esquerra a la seva investidura. No es pot descartar que, com al 2016, es tornin a repetir les eleccions espanyoles si la dependència dels partits catalans continua, tal com diu Albert Rivera. Només un gran resultat dels partits independentistes a Catalunya, que tria 48 dels 350 diputats al Congrés, podria evitar una majoria absoluta de PSOE+Ciudadanos, el Govern llargament desitjat per l’IBEX-35. Segons les enquestes, una part dels votants de JuntsXCat i Esquerra ara estarien plantejant-se de votar el PSOE per barrar el pas al tripartit de dretes. El comportament electoral dual sempre ha existit a Catalunya i una part dels catalans sempre han canviat el vot en funció de si les eleccions són generals, catalanes, europees o locals. 

Veurem ara si l’1 d’octubre i la repressió de l’Estat canvien o no el mapa electoral català en la línia marcada el #21D: si PSOE+Ciudadanos guanyen amb majoria absoluta a Espanya i fan molts vots a Catalunya, possiblement augmentarà la recentralització contra l’autogovern català i la repressió de l’Estat.

Ciudadanos ha gaudit durant anys de grans favors mediàtics: moltíssimes hores de TV, innombrables portades i publireportatges als mitjans, gran quantitat d’elogis acrítics... però al 2016 Ciudadanos només va assolir 32 diputats de 350, menys del 10% del total. Ara, però, amb un resultat no gaire millor, pot entrar al Govern de la mà d’un PSOE que pot sortir molt reforçat electoralment.

A les mans dels votants catalans hi ha la possibilitat de revalidar o no l’1 d’octubre el proper #28A, i de votar o no contra la repressió de l’Estat espanyol, articulada pel tripartit del 155.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.