Neus Català

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dissabte 13 d’abril va faltar la lluitadora i supervivent Neus Català a 103 anys. La seua mort va servir, entre més coses, per trobar una causa compartida entre els partits en una etapa electoral en què les diferències entre el catalanisme són del tot visibles. Diferències inevitables, en molts casos, atès que s’han de pronunciar en cada període d’eleccions perquè els partits aconseguesquen el millor resultat possible. Però alguns retrets, sovint, també són prescindibles quan hi ha una causa comuna que afecta tot el sobiranisme: la repressió, del tot present en forma de presó, exili, multes milionàries i jutjats, i també l’amenaça que aquesta pràctica s’accentue si el 28 d’abril la triple dreta aconsegueix majoria absoluta al Congrés dels diputats. Els seus discursos d’odi, de discriminació, el seu relat d’una Catalunya antidemocràtica, hostil, són totalment falsos. Però també són més eficaços si entre les forces afectades hi ha més acusacions creuades que respecte i comprensió.

El funeral de Neus Català es va celebrar a la localitat de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), a només 10 quilòmetres dels Guiamets (Priorat), localitat en què l’any 1915 va nàixer Neus.  La representació política que hi havia en el seu comiat, del tot plural i atapeïda d’alts càrrecs del Govern català, del Parlament, dels ajuntaments del Principat i de les principals forces polítiques, era un exemple excepcional d’unitat i fraternitat que darrerament costa de veure.

Aquest és un dels grans mèrits de Neus Català: aconseguir posar d’acord tothom en una etapa en què les diferències polítiques i estratègiques —totalment comprensibles i legítimes— davant la situació que viu Catalunya són l’element central del debat polític i de l’actualitat mediàtica.

Un mèrit que no és més gran, ni de bon tros, que les virtuts que l’han acompanyat al llarg de la seua vida i que han fet de Neus Català un dels personatges més importants de la història contemporània de Catalunya. Militant de les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil —el partit es va fundar escassos dies després del pronunciament militar contra la República—, Neus Català va haver de creuar el Pirineu per arribar a territori francès fugint de la repressió. Ho va fer amb quasi 200 xiquets que es va comprometre a protegir. Allí, el novembre de 1943, a la localitat occitana de Carsac, una dotzena de soldats de les SS alemanyes la van capturar. Fins llavors, la Neus havia fet d’enllaç entre els soldats que lluitaven contra l’expansió del nazisme. Ho feia emetent i traslladant comunicats, repartint propaganda política i esquivant tota mena de controls. Fins que un dia algú la va delatar i la van enviar a Alemanya, encara dominada pels nazis. Va anar a parar a un dels horribles camps de concentració —el de Ravensbrück, 90 quilòmetres al nord de Berlín— que tant definien aquell règim avui banalitzat pels qui fan política a còpia de mentides, de fake news i de comparar l’adversari —que casualment quasi sempre és el catalanisme­— amb els qui van exterminar milions de persones per raons polítiques i ètniques.

Català va sobreviure a aquell infern durant 15 mesos fent sabotatge als seus segrestadors. Després va fer vida a l’exili francès. Compromesa sempre amb el comunisme, commou una de les últimes imatges que ens va regalar participant en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Fa pocs mesos, l’últim desembre, va mostrar la seua solidaritat amb Carme Forcadell. La seua trajectòria demostra que, quan davant només hi ha repressió, el color polític és intranscendent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps