Que la seva memòria es treni a la vida

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Es diuen Anna Maria Martínez i Sagi, Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, Federica Montseny i Mañé, Alejandra Soler i Gilabert, Aurora Picornell i Femenias, Empar Granell i Tormos, Francesca Bosch i Bauçà, Irene Polo i Roig, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Manuela Ballester i Vilaseca, Maria Oliveres i Collellmir, Marina Ginestà i Coloma, Mari Pepa Colomer i Luque, Matilde Gras i Solves, Matilde Salvador i Segarra, Maria-Mercè Marçal i Serra, Montserrat Abelló i Soler, Montserrat Capdevila i d’Oriola, Montserrat Roig i Francitorra, Pura Pérez i Benavent, Rosa Bueno i Castellanos i Teresa Pàmies i Bertran. 

Nascudes totes elles a la primera meitat del segle XX, Aina Torres Rexach les reuneix a Dones rebels. Històries contra el silenci, publicat a Sembra Llibres, el març d’enguany, amb il·lustracions d’Helena Pérez García. Basta dir-nos que algunes d’elles no sabem ni qui són per córrer a buscar què en diu d’elles l’Aina, com les dibuixa l’Helena i per què aquestes dones han estat convocades en un llibre que, alçant-se contra el silenci, recupera l’alçament contra l’autoritat constituïda que, des de diferents llocs, aconseguint enderrocar o esquivar diferents esculls o topant-se amb esculls que els van treure la vida, van portar a terme cadascuna d’elles.

Tractant-se, com diu l’Aina a ‘La revolta persistent’ amb què obre el llibre, de posar nom a algunes dones que ens han precedit, de rescatar una sèrie de noms que, amb diferent intensitat, han estat enfonyats en l’oblit ⎯és evident que els noms de Maria Aurèlia Capmany, de Montserrat Roig o de Maria-Mercè Marçal no han estat soterrats com ho ha estat, per exemple, el d’Anna Maria Martínez (Barcelona 1907 – Santpedor 2000), feminista i republicana; periodista que, des de les pàgines de Las Noticias o de Crónica, entrevista putes i vagabunds; promotora de l’esport femení, primera dona que forma part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona i campiona de Catalunya de javelina; poeta de qui es deia que era l’hereva de Rosalía de Castro; amiga de Margarida Xirgu i de Federico García Lorca; parella d’Elisabeth Mulder, també escriptora; fundadora, entre d’altres, del Front Únic Femení Esquerrista (1932) i, amb el cop d’estat militar, integrant de la columna Macià-Companys, després corresponsal de la columna Durruti i, finalment, exiliada a França i ella mateixa considerada una perpètua desterrada; tractant-se, doncs, de retornar el nom a qui la bromera misògina dels dies li havia robat, que Dones rebels sigui un llibre il·lustrat diria que és una decisió especialment significativa.

Com posar noms així com ha fet l’Aina, oferint, dels múltiples laberints de cadascuna d’aquestes vides, la seva lectura, el seu angle particular de relació amb els fets coneguts i amb tot allò que no té per què tenir imatge (la por, la fúria, l’enyor, la revolta, els murs, la llibertat, la difícil llibertat), la seva aportació a la construcció d’un llegat a partir, en paraules seves, de pell refusada, de mirada proscrita i de paraula abolida, l’Helena els posa cara, en tria una expressió, en destaca un gest, els posa colors i n’ofereix una determinada visió. Les concreta i, amb el traç, en frena l’oblit. 

Tot i el silenci imposat, tot i el dolor que ha planat per la majoria d’aquestes biografies ⎯Mari Pepa Colomer (Barcelona 1913 – Surrey 2004), primera aviadora catalana, reclutada per la Generalitat de Catalunya l’any 1936 i encarregada d’omplir Barcelona de propaganda antifeixista des de l’aire, instructora de pilots de la República, a l’exili es casa amb un altre pilot, pareix sota bombes nazis i, amb un marit que vola, ella no vola mai més; Irene Polo (Barcelona 1909 – Buenos Aires 1942), periodista antifeixista, enviada especial a Madrid per cobrir el judici contra el Govern de la Generalitat arran dels fets d’Octubre del 1934, secretària general de la companyia de teatre de Margarida Xirgu, se suïcida a Buenos Aires als trenta-tres anys; Aurora Picornell (Palma 1912 – Porreres 1937), comunista, La Passionària de Mallorca, una de les cinc Les Roges del Molinar, processada per un delicte d’incitació a la rebel·lió i contra la Constitució espanyola, afusellada el 1937 a Porreres per les tropes franquistes⎯; tot i les violències, de diferent fondària i de diferent magnitud, que han travessat les històries d’aquestes dones, l’Aina es dedica a estirar, d’entre la ferida i la pols, les victòries. A fer-los l’espai perquè brillin. Potser per això de l’altra lectura, la del pinzell, en destaca un tret compartit: totes somriuen

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Blanca Llum Vidal
Blanca Llum Vidal

Poeta