Fa uns mesos, Juanfran Pérez Llorca es posà davant la premsa per anunciar que el seu govern havia aconseguit un «acord amb Disney». Transcriuré literalment el que va dir: «Hemos conseguido una nueva inversión para la Comunidad Valenciana importante y es que hemos llegado a un acuerdo con Disney». Aquell matí el president no tenia una dicció precisament clara, però va dir exactament això: que Disney faria una inversió important al País Valencià i rodaria una pel·lícula en diversos escenaris. Fins i tot va dir el títol de la pel·lícula: Tangled.
El gabinet de premsa del president, per arrodonir la notícia, va anunciar que els protagonistes serien Teagan Croft i Milo Manheim, com si tothom els hagués de conèixer i adorar. Però la realitat és que Croft és una actriu australiana sense gaire èxit fins ara i que Manheim és a penes conegut pels seus papers de zombi en Zombie, Zombie 2, Zombie 3 i Zombie 4. El diari El País va publicar immediatament que bona part del rodatge es faria als platós de la Ciutat de la Llum d’Alacant. El titular del gabinet de premsa deia: «Pérez Llorca anuncia que Disney rodarà la superproducció Enredados en la Comunitat Valenciana». Una «pel·lícula» els semblava poc. Una «superproducció», millor.
Quan es van presentar els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2026, alguns periodistes van lligar caps. En lloc d’un acord per a portar al País Valencià una inversió important de Disney, el que hi havia en els pressupostos era tot el contrari: una «ajuda» de la Generalitat a una productora anomenada Sol Films 2026 SLU, que és una filial d’Anima Stillking Films SL, que té la seu a un carrer estret de Màlaga que dona a una placeta on aparquen motos i que, a primera vista, no sembla un lloc amb un glamur tan especial per atreure cinc milions d’euros.
«L’acord amb Disney» de Juanfran sembla ara com ara molt caspós. Si Teagan Croft i Milo Manheim han passat per Alacant o no, ningú no se n’haurà adonat. A Manheim, si no va maquillat de zombi, no el deu reconèixer ni la família. Però els diners són molt relatius. Cinc milions en cinema no són res. O sí: The Osiris Child, la darrera pel·lícula estrenada en cinemes en què participà Teagan Croft només recaptà 135.000 dòlars. Tota la inversió anual del Govern en producció audiovisual no arriba als set milions d’euros.
Són normals, per tant, les protestes que susciten les decisions del president. El PP està arrasant tots els sectors culturals. Els 300.000 euros que van adjudicar durant dos anys consecutius a la Fundació Toro de Lidia eren només un avís. L’Institut Valencià de Cultura ha anat directe cap al col·lapse. Les companyies teatrals estan ofegades.
Les protestes estan agafant volum últimament. El director de l’Institut Valencià de Cultura ha dimitit. Ningú no s’esperava res de bo quan el nomenaren i ningú no ho espera ara que ha presentat la dimissió. Els governs anteriors del PP li pagaven una fortuna a Julio Iglesias o feien posar escultures de Ripollés a l’aeroport de Castelló. Era una estranya concepció de l’art. El Govern actual no ha anat més enllà. Juanfran Pérez i els seus consellers tenen com a referent filmogràfic Disney Channel.
