Història d'una pancarta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hem passat una setmana sencera mirant un balcó.

Dilluns 18 de març: #últimahora: “La Junta Electoral rebutja el recurs de Torra i li dona 24 hores per retirar els llaços grocs”.
Comença la setmana amb picabaralla.

Dimarts 19 de març: #últimahora: “Quim Torra mantindrà la pancarta dels presos polítics al balcó de Palau”.
La premissa: desobeir les lleis injustes per garantir la justícia. Una premissa que van oblidar quan s’havia de tirar endavant el resultat del referèndum o desobeir el 155. Potser ara sí que va de debò? A les set del vespre, concentració a plaça Sant Jaume per donar suport a la decisió de mantenir la pancarta. Des del CDR de Gràcia piulen: “Govern, aviam si avui és un inici o es queda en flor d’un dia! Sense desobediència no hi ha independència!”. Potser ara sí?

No obre portades dels informatius, però mentre totes les televisions enfoquen la façana del Palau de la Generalitat, la comitiva judicial que anava a efectuar un desnonament a Bescanó, troba una dona morta dins l’immoble. Les primeres informacions apunten que s’ha tret la vida omplint de gas l’interior d’un vehicle. Mentrestant, al barceloní barri del Carmel, el Sindicat d’Habitatge aconsegueix aturar el desnonament de la Nuri i els seus dos fills. El que dèiem: desobeir les lleis injustes per garantir una vida digna per a tothom.

Dimecres 20 de març: #últimahora: “Torra manté el llaç groc al Palau de la Generalitat”.

Artadi ha explicat als mitjans que no faran cas de la Junta Electoral sinó que seguiran les recomanacions del Síndic de Greuges, “perquè l’Estatut recull que les seves decisions són vinculants i per l’autoritat que representa aquesta institució a Catalunya”.

El dia, per a alguns, havia començat molt més d’hora, perquè a les 5 del matí els Mossos d’Esquadra han detingut el Robert, del CDR de Santa Perpètua, un dels encausats per haver-se assegut davant del TSJC en solidaritat amb unes companyes que ja havien fet la mateixa acció, aleshores per denunciar la injustícia del sistema judicial espanyol.
Avança el matí i, com ahir, les càmeres no deixen d’enfocar el balcó. Mentrestant, l’acció del veïnat organitzat ha aturat dos desnonaments al barri del Raval. El Gregorio i el Rubèn de moment no hauran de marxar de casa seva. També a Sabadell han pogut aturar un desnonament d’un pis del BBVA.

Dijous 21 de març: #últimahora: “Canvien la pancarta del balcó de la Generalitat, ara amb un llaç blanc i un traç vermell”.
Jugada mestra del president!

Aquest mateix dijous, el veïnat del Raval ha ocupat la Capella de la Misericòrdia, l’espai cedit inicialment al Macba i que reivindiquen com a emplaçament per al nou CAP, perquè s’han cansat de promeses. També durant aquest matí assolellat, uns barris més enllà, la mobilització veïnal frena per tercer cop un desnonament al Poble Nou.

Divendres 22 de març: #últimahora: “Torra substitueix la pancarta amb el llaç blanc per una altra on es pot llegir ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans’”.

Faltaven molt poques hores perquè expirés el termini que la Junta Electoral havia donat als mossos perquè retiressin tots els símbols relacionats amb l’1 d’octubre dels edificis públics. Segona jugada mestra!

Torra s’ha apressat a presentar un contenciós administratiu i ha anunciat una querella per prevaricació, mentre assegura que “no s’aturarà en la defensa de la llibertat d’expressió, amb totes les conseqüències que hagi d’assumir”. L’encara consellera de Cultura, Laura Borràs, ha confirmat als mitjans que el president està disposat a anar fins al final amb la defensa dels llaços i l’ha comparat amb l’actitud de Rosa Parks, la dona negra que es va negar a alçar-se del seient d’un autobús reservat per a blancs. “Els petits gestos són els que poden canviar les coses”, ha conclòs Borràs.

Però els petits gestos els deixarem per a la propera ocasió, han decidit a Palau.

Hem passat una setmana sencera mirant un balcó. Mentrestant, els petits gestos que canvien realment les coses els han fet les persones solidàries que impedeixen un desnonament o el veïnat que ocupa un edifici per exigir una sanitat digna. I també totes aquelles que entenen que el dret a l’autodeterminació s’exerceix des de la mobilització i no distraient-nos amb un joc de pancartes per acabar obeint, finalment, el dictamen de la justícia espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Laia Altarriba
Laia Altarriba

Periodista