Tots som (nos)altres

Errare humanum est no només excusa el fet d’equivocar-se, sinó que designa la capacitat de desplaçar-se. Migracions, èxodes i exilis són inherents a la condició humana. Des de la nit dels temps, ressona bíblicament l’exili del poble hebreu. I aquest moviment de pobles desplaçats per la necessitat d’aliment, pel rigor del clima o per forces invasores, ha estat, és i serà recurrent i imparable. Amb la industrialització, l’èxode rural va engreixar les ciutats i buidà el camp. L’entorn urbà esdevenia un espai d’oportunitats i el paradís anhelat. Aquestes migracions eren, administrativament parlant, desplaçaments interiors: famílies senceres abandonaven els seus pobles ...