A Donald Trump no li agraden les universitats. Li repelen tant com als gats l'aigua. Tant és així que aquesta setmana hem sabut que el Govern dels Estats Units ha congelat 2.200 milions de dòlars de fons per a Harvard, després que aquesta universitat renunciara a aplicar mesures per reduir l'activisme en els seus campus. Trump també exigeix que aquest centre d'estudis superiors liquide les seues polítiques i programes de diversitat, equitat i inclusió, que responen, en opinió de l'inquilí de la Casa Blanca, a la «dictadura woke». «Les universitats són una fàbrica de comunistes i terroristes», va arribar a dir Trump en campanya electoral.
L'aversió del magnat immobiliari cap a la ciència és notori. Ja en la primera legislatura va excloure els Estats Units de l'Acord de París, perquè, segons ell i el seu equip, tot això de l'escalfament global és una falòrnia. Després va voler fer creure al món que un xarrup de desinfectant era el millor remei per no encomanar-se la covid. Què podíem esperar d'algú que beu una desena de llaunes de Coca-Cola cada dia?
Corren temps difícils per a la ciència al món. L'era de la postveritat està posant contra les cordes aquells que creuen en el progrés tècnic i social com una manera de fer avançar el món en la direcció correcta. El respecte per l'evidència científica ha saltat pels aires. Els molesta el rigor i els incomoda el coneixement quan aquests no s'alineen amb la seua concepció del món i de la societat. Els molesta, per això, la universitat.
El respecte per l'evidència científica ha saltat pels aires. Els molesta, per això, la universitat.
El menyspreu pel saber no és, però, exclusiu de l'administració Trump. A casa nostra hem assistit en poques setmanes a dos episodis que són reveladors de la desconsideració que alguns membres del Consell professen cap aquesta institució acadèmica. Per a les hemeroteques queda la resposta del conseller José Antonio Rovira quan li van preguntar què opinava sobre les crítiques de les universitats públiques a la seua llei de llibertat educativa. «Pel que fa als informes que fan els departaments de Filologia Catalana, lògicament, no són estudiables. Ells tenen el seu full de ruta. Dic els departaments de Filologia Catalana... que es diuen així», va assegurar en resposta a una pregunta formulada per qui escriu aquestes línies. No s'ha d'oblidar que fou el mateix Rovira qui a l'inici de la legislatura va afirmar en els micròfons d'À Punt que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no tenia «la veritat absoluta en termes lingüístics».
Més recentment, ha estat el conseller d'Agricultura, el sempre sobreactuat Miguel Barrachina, qui va reblar en el clau del descrèdit cap a la ciència. Ho feu durant la darrera sessió de control al Consell, en resposta a una pregunta de la diputada de Compromís Paula Espinosa. De les Corts estant, va acusar el catedràtic de la Universitat Politècnica de València, José M. García Álvarez-Coque, d'enriquir-se gràcies al Consell de l'Horta. L'acusació era del tot infundada i tan forassenyada que faria riure si no fos perquè fou pronunciada des de la tribuna del parlament on resideix la sobirania del poble valencià. L'etzibada contra el catedràtic —un dels majors experts a Espanya en economia agrària, a més d'una persona amplament respectada en els cercles acadèmics— fou convenientment reverberada aquell mateix dia en les xarxes socials del conseller Barrachina.
Els conservadors valencians sempre han tingut una relació difícil amb els centres d'estudis superiors. Ha existit sempre la incomoditat del que no es pot controlar. Eduardo Zaplana va entrar amb el bazuca quan, acabat d'estrenar-se com a president de la Generalitat, va decidir crear la Universitat Miguel Hernández d'Elx per contrarestar a la Universitat d'Alacant, a la qual percebia excessivament díscola.
Francisco Camps, per la seua banda, es va dedicar a amoixar a la Universitat Catòlica promoguda per l'arquebisbe de València Agustí García-Gascó. La relació, amb els centres públics, sempre fou tibant.
Ara, de nou, alguns membres del Consell opten per laminar la credibilitat de la universitat. No l'acusen de ser un niu de «comunistes i terroristes», com fa Donald Trump, però promouen un degoteig de declaracions i acusacions que minen la confiança de la ciutadania en els centres d'ensenyament superior. Perquè també a ells, la ciència i el saber, si no s'adiuen als seus objectius polítics, els molesta. Perquè, al capdavall, el coneixement és el millor antídot contra la ignorància i la manipulació.
