—Per algú que no conega l'ecosistema universitari o desconega el camp valencià, com explicaria qui és José María García Álvarez-Coque?
—En primer lloc, soc un professor a qui l'apassiona l'educació i contribuir a la formació de professionals. En segon lloc, al llarg de la meua trajectòria també he col·laborat molt amb el sector de l'agricultura. El meu plantejament no és el de vendre coneixement, sinó de contribuir a fer que el sistema genere el seu propi coneixement. Després de quaranta anys de trajectòria, he estat involucrat en molts projectes: des de dirigir el primer contracte que la Politècnica va signar amb la Unió Europea, l'any 1986 —i que va permetre la signatura, a posteriori, de molts altres contractes— fins a promoure la Càtedra Tierra Ciudadana, a través de la qual un equip de persones vam treballar per tal que l'Horta de València fora reconeguda dins els sistemes de patrimoni agrícola mundial de la FAO.
—Dijous de la setmana passada, el conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina va acusar-lo d'estar darrere d'un estudi sobre l'abandonament de terres a l'Horta, que, amb dades preliminars, evidencia que des de l'aprovació de la Llei de l'horta, l'any 2019, s'ha reduït el ritme d'abandonament de terres en aquest ecosistema. Segons el conseller Barrachina és un «informe barroer», un «document obscè». Com se sent a la vista d'aquesta acusació?
—En açò, cal diferenciar. En l'àmbit personal, no m'afecta. Ara bé, sí que em preocupa que des de la Generalitat es qüestione el rigor de la meua feina i la dels companys de Departament, ja que tots treballem amb la voluntat d'aportar informació que ajude en la presa de decisions. L'informe a què el conseller fa referència era sols un avanç que vam donar a conèixer dimarts de la setmana passada durant un seminari i no s'ha publicat encara oficialment.
«Em preocupa que des de la Generalitat es qüestione el rigor de la meua feina i la dels companys de Departament»
La seua coautora és l'analista de dades Chelo Calafat, amb qui treballem estretament dins el nostre Departament d'Economia Agrícola. L'estudi naix de l'interès per saber si les mesures de protecció de la Llei de l'Horta havien provocat abandonament de terres o, almenys, un efecte sobre les superfícies cultivades. Per a fer l'estudi hem recorregut a les dades del Portal Agrari de la Generalitat, és a dir, a dades oficials. Hem analitzat tots els municipis de l'Horta Nord, l'Horta Sud i València ciutat. Per tant, hi ha zones amb diferent nivell de protecció i algunes zones que no en tenen cap.
Compromís utilizó el Consell de l’Horta para sus amigos y no para proteger la huerta.
— Miguel Barrachina Ros (@BarrachinaM) April 10, 2025
Su principal defensor, autor de informes partidistas, recibió 37.500 € en subvenciones y contratos del propio Consell. pic.twitter.com/LXZPsKuVgW
—Posant en dubte el rigor del seu treball des de la tribuna de les Corts, menysprea el conseller el seu treball i, en aquest cas, el de la seua companya?
—Nosaltres hem intentat fer un treball rigorós, com fem sempre en el Departament. Som conscients que hi ha limitacions, i per això encara no l'hem publicat oficialment. Ara bé, el que em molesta molt és que es diga que hem fet una cosa que, en realitat, no hem fet. Diuen que és un treball obscè perquè hem introduït no sé quines dades. A veure, la clau del nostre treball es basa a considerar els municipis que no tenen cap hectàrea protegida i comparar-la amb els municipis que sí que tenen alguna hectàrea protegida. El nostre treball permet veure quina és la diferència en l'evolució entre les àrees amb protecció i sense protecció. Permet, per tant, disposar d'un contrafactual. Em molesta i m'ofèn que el conseller parle d'informe barroer.
—En la mateixa tribuna de les Corts, Miguel Barrachina va insinuar que vostè i el seu equip havien rebut encàrrecs des del Consell de l'Horta, des de 2022 a 2024, per valor de 37.000 euros. És això cert?
—Aquesta és la gran pregunta. Des del Departament d'Economia Agrària hem treballat a voltes per a la Generalitat Valenciana. L'any 2016, per exemple, i després del procediment administratiu corresponent, vam fer una assistència tècnica per a l'elaboració de la Llei d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. Van ser un poc més de 16.000 euros, que va facturar la Universitat Politècnica.
D'altra banda, vaig ser director, entre 2017 i 2021 de la Càtedra Tierra Ciudadana, de la Universitat Politècnica, a través de la qual vam impulsar totes les mesures necessàries perquè l'Horta fora declarada SIPAM. I, per a això, es van signar convenis anuals amb l'Ajuntament de València i es van fer un seguit d'activitats que estan totes declarades i convenientment fiscalitzades. Són activitats per les quals nosaltres, a títol personal, mai no hem cobrat. Estic molt orgullós de la feina que vam fer allí i de les col·laboracions entre la Càtedra i diverses entitats. Malauradament, l'Ajuntament de València, el 2023, va decidir no mantenir aquesta col·laboració. Hem col·laborat també a títol no lucratiu amb entitats que van rebre subvencions públiques, però la UPV com a tal no ha rebut cap compensació del Consell de l'Horta i menys encara un servidor.
A més, jo estic involucrat en diverses entitats que treballen en el món de l'agricultura. Una d'elles és l'IVIFA (Institut Valencià d'Investigació i Formació Agroambiental), del qual he estat patró, quasi de forma testimonial. Òbviament, no rebo cap remuneració per ser-hi. L'IVIFA va rebre dos encàrrecs del Consell de l'Horta per generar materials i activitats al voltant del valor de l'horta. Ara bé, d'aquí a dir que jo personalment m'he lucrat amb el Consell de l'Horta, hi ha molta diferència.
—El conseller diu que vostè es preocupava pel «pa dels seus fills»...
«No comprenc per què se m'acusa de lucrar-me amb el Consell de l'Horta. Potser els ha molestat el contingut de l'estudi que hem fet»
—Afortunadament, jo això ho tinc resolt perquè fa quaranta anys que treballo i vint-i-set anys que soc catedràtic de la Politècnica. Si col·laboro amb diverses entitats és perquè crec que la gent que estem en la Universitat hem de contribuir a la millora de la societat. No comprenc el perquè d'aquesta acusació cap a la meua persona. Potser els ha molestat el contingut de l'estudi, que, d'alguna manera, qüestiona el mantra aquest segons el qual la Llei de l'Horta ha estat perjudicial per a l'Horta. O potser algú haurà vinculat el meu nom a alguna subvenció a alguna entitat amb la qual jo col·laboro o he prestat suport de forma altruista. M'agradaria que quedara clar que a mi el salari me'l paga la Politècnica.
—Més enllà de la situació personal que ha viscut, m'agradaria parlar dels canvis en la Llei de l'Horta impulsats per la Generalitat. Creu que seran beneficiosos o que, per contra, seran perjudicials per a aquest ecosistema?
—Els canvis que s'han introduït no beneficiaran l'Horta. S'hi introdueixen múltiples apartats i capítols que estableixen excepcions a la protecció en casos justificats i urgents. Però quan no s'especifica què és un cas justificat o un cas urgent, s'obre el camp a la discrecionalitat. Crec que la discrecionalitat, en aquesta matèria, no és bona. Tampoc crec que siga bo que desaparegue el Consell de l'Horta. És veritat que hi havia crítiques a la Llei de l'Horta, crítiques que responien a interessos legítims de parts afectades en una mesura o una altra, especialment dels propietaris. Per exemple, de qui hereta uns terrenys i voldria vendre'ls amb l'aspiració de situar unes naus i, per tant, revaloritzar-lo; o bé de qui pretén agrupar diversos terrenys i posar cítrics per degoteig. Però és que aleshores ja no estem parlant d'horta pròpiament.
«No és cert que la Llei de l'Horta haja incrementat l'abandonament de terres"
També hi havia crítiques sobre el Pla de desenvolupament agrari, per considerar que posava excessivament el focus en l'agricultura ecològica, quan el gruix del que es produeix a l'horta és agricultura convencional. Hi havia, per tant, un model d'agricultor majoritari que se sentia poc reconegut. En conseqüència, podia haver-hi discrepàncies sobre el contingut del model de desenvolupament agrari.
La majoria de les organitzacions agràries criticaven en diversos graus el Pla de desenvolupament agrari de l'Horta, ja que, aquest, tot i haver estat molt participat, no recollia totes les sensibilitats. Existia la sensació que el Pla de desenvolupament agrari només acontentava una part minoritària.
—Té raó el conseller quan diu que per culpa de la Llei de l'Horta s'ha incrementat l'abandonament de terres?
—No, no té raó perquè no hi ha una relació causa-efecte demostrada. El problema de l'abandonament és un problema general, estructural, de l'agricultura valenciana en conjunt. A aquestes altures, això està molt diagnosticat. Les dades preliminars de l'estudi que hem elaborat en el Departament d'Economia i Ciències Socials no diuen el que el conseller diu. En línies generals, en els municipis on no hi havia protecció s'ha registrat un descens major del nombre de les hectàrees cultivades. En canvi, en els municipis on sí que hi havia protecció, el descens és menor. Una altra cosa que hem detectat és que les hectàrees on s'ha registrat un major retrocés són les citrícoles. Per tant, és raonable preguntar-se si l'abandonament en aquest cas té més a veure amb la crisi general citrícola o amb la protecció de l'Horta.
—La Generalitat assegura que la Llei de l'Horta és responsable que no es feren les obres del barranc del Poio que podrien haver mitigat els efectes de la dana...
—Estan utilitzant informes de la Confederació Hidrogràfica per dir que les obres es van prohibir. I això no és cert. El que diuen els informes és que cal introduir modificacions i alternatives per facilitar la integració paisatgística de les obres. Això és habitual en l'obra pública. D'una altra banda, em consta que en cap moment es va sol·licitar al Consell de l'Horta cap informe sobre les obres del barranc del Poio.
—Estan utilitzant la Llei de l'Horta com a boc expiatori?
—Absolutament. Això és molt poc honest i d'una manipulació total. Que la burocràcia és lenta i enrevessada a Espanya ja ho sabíem, però culpar del que ha passat amb la dana a la Llei de l'Horta no té cap sentit. Abans de la dana ja criticaven constantment la Llei. Ara l'utilitzen com a boc expiatori.
—És el Consell de l'Horta un xiringuito, com diu el conseller?
—El Consell de l'Horta tenia diversos problemes. El primer és que era lent. Va costar molt de posar en marxa i no era prou àgil. Ara bé, era un òrgan que tenia potencial i que havia fet passos interessants, com ara la creació de la marca, mapes de l'ús del sòl preparats, guies de camins rurals... Hi havia resultats que eren positius i, si bé el Consell era lent, no ho era més que altres administracions.
Respecte del cost, siguem seriosos: la Conselleria, sense la partida específica de la dana, disposa de vora 350 milions d'euros, dels quals més de 60 eren per pagar personal. De veritat que un organisme com el Consell de l'Horta, amb una assignació d'1,3 milions d'euros, era un xiringuito? Això és un invent que no se sosté.
------------------------
UN CATEDRÀTIC COMPROMÈS AMB L'AGRICULTURA
José María García Álvarez-Coque parla amb EL TEMPS des de la Xina, on ha viatjat en qualitat de president del Grup d'Assessorament Científic que ha d'avaluar tres sistemes candidats a formar part dels sistemes importants del patrimoni agrícola mundial (SIPAM), un reconeixement que la FAO va crear fa més de dues dècades. En l'actualitat, 89 sistemes en 28 països en formen part. A Espanya en són cinc: les oliveres mil·lenàries del Sénia; la vall salada d'Añana, a Àlaba; la producció de panses a La Axarquía, a Màlaga; i el sistema de les muntanyes de Lleó.
Fou precisament Álvarez-Coque (Chema, com li coneix tothom a la Universitat), en col·laboració amb el seu equip, qui va impulsar la candidatura de l'Horta de València al SIPAM, a través de la Càtedra Terra Ciutadana, a la Universitat Politècnica de València. L'any 2019 es va aconseguir aquest reconeixement, una mena de BIC dels ecosistemes agroalimentaris, que, si bé no té repercussions legals, sí que atorga un reconeixement social i comercial, una mena de marca de qualitat per als aliments que allí es produeixen. Tots els grups polítics i institucions, a València, van aplaudir l'elecció.
«Acusar-lo de lucrar-se a costa de l'Horta és no conèixer Chema ni la seua trajectòria», explica una persona que segueix la seua feina de fa anys. Nascut a Mèxic, l'any 1958, ha col·laborat amb institucions com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Centre d'Estudis Avançats de l'Agronomia Mediterrània (CIHEAM) i la Comunitat Andina. Premi de la Fundació Estudis Rurals, l'any 2013, és coautor de 24 llibres i ha dirigit 38 tesis al llarg de la seua carrera.