Tot i que l’extrema dreta ja governa en diversos països europeus, no cal dir que el triomf de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units d’Amèrica i la seua imminent arribada a la Casa Blanca suposarà un gran reforç per a aquest moviment polític d’àmbit mundial i amb presència cada vegada més destacada en tots els racons del món.
Els missatges populistes, adaptats a les circumstàncies de cada territori, marquen l’agenda política actual amb força i l’èxit que estan tenint és evident. Així ho demostra el triomf de Trump, i la formació del govern que el dirigent republicà està anunciant aquests dies reflecteix fins a quin punt la generació d’aquest clima d’hostilitat i de crispació és important per a garantir rèdits electorals i per a intentar obrir una etapa històrica que deixe enrere l’actual, la que emana del final de la Segona Guerra Mundial.
L’extrema dreta ha sabut posicionar-se políticament gràcies a l’ús que han fet dels canals de comunicació moderns. I Trump no ha amagat la gratitud amb els comunicadors que li han sigut fidels fins al punt de cometre extravagàncies tan típiques de la seua personalitat com la de nomenar un comunicador com a secretari de Defensa.
Perquè tot i que Pete Hegseth ha exercit com a militar, no cal dir que la seua rellevància pública no procedeix d’aquest àmbit, sinó de les seues col·laboracions en la televisió trumpista Fox i a través d’altres canals i formats fins convertir-lo en un referent de l’univers del nou inquilí de la Casa Blanca. Una dada simptomàtica de la seua popularitat és que en el seu llibre més venut, Battle for the american mind, Hegseth dissenya una mena de manual per a evitar “l’adoctrinament” dels xiquets per part de l’esquerra, que segons ell domina les escoles dels EUA.
Hegseth, per cert, té a sobre una denúncia d’agressió sexual que no ha suposat cap impediment per al seu ascens. Una mostra com per al trumpisme, i per a tot allò que vindrà amb la nova victòria de Trump, els drets de les dones i també els de les minories no són una qüestió prioritària si no és, en tot cas, per mirar de rebaixar-los o fins i tot de criminalitzar aquells que els volen defensar. Pel que fa al seu àmbit d’actuació, es dona per fet que la victòria de Trump i el nomenament de Hesgseth són una bona notícia per a Putin i un pèssim auguri per a Ucraïna. I per tant també per a Europa.
Trump ha fet molts altres nomenaments que encaixen amb aquest perfil i s’ha envoltat d’un exèrcit de magnats de la comunicació entre els quals destaca Elon Musk, propietari de l’antic Twitter –actualment es coneix com X– i qui s’ha encarregat de convertir aquesta xarxa en un abocador de fake news amb una intencionalitat política clara i, desgraciadament, exitosa.
Cal pensar que si aquesta tendència s’ha imposat als Estats Units, a Europa és qüestió de temps que s’acabe consolidant. Les bases hi són, i el context també sembla favorable a una involució cada dia més visible que ha de ser combatuda. No serà fàcil fer-ho, però només hi haurà una manera: defensar la democràcia sense complexos i sense por davant aquells que a través de la desinformació i de totes les tergiversacions possibles ressalten els defectes del sistema actual per imposar-ne un de nou que, per descomptat, no millorarà l’actual. L’extrema dreta té un relat eficaç. Cal que els demòcrates en basteixen un de propi per aturar allò que, si no es confronta amb determinació, acabarà arribant.
