Els més de dos-cents morts generats per la DANA al País Valencià mereixen un respecte que no està arribant des de les administracions. La nefasta gestió del temporal per part de la Generalitat Valenciana no està sent compensada amb un treball posterior digne, sinó tot el contrari. Les contradiccions, fins i tot les mentides, la falta d’explicacions i el foc creuat entre institucions governades per diferents partits estan dibuixant un escenari de tensió totalment innecessari, una confusió que alimenta els extremismes i una situació de desprotecció impròpia d’una democràcia amb una mínima vocació occidental.
Per assenyalar el Consell com a principal responsable del desastre només cal apuntar les dades. A les 7.36 hores del matí del dimarts 29 d’octubre AEMET va emetre l’avís roig alertant dels temporals. Dues hores més tard la delegació del Govern espanyol al País Valencià va fer un preavís als agents encarregats de les emergències davant la possibilitat que la Generalitat activara l’alerta. Tot seguit van ser molts els municipis que van anar reaccionant i el president Mazón, lluny de cancel·lar l’agenda, la va mantindre mentre la situació empitjorava.
A les 11:45 el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat va enviar un avís hidrològic sobre el riu Magre. A les 12:20 va fer el mateix amb el barranc del Poio. En aquell moment va ser quan Mazón va pronosticar que el temporal marxava cap a Conca. La consellera Salomé Pradas, responsable d’Interior, ja es reunia amb l’equip d’emergències per encarar la situació i aleshores, després d’una reunió amb patronal i sindicats, el president Mazón desapareix per acudir a un “dinar privat” que aquests dies, segons el seu relat, s’ha convertit en un “esmorzar de treball”.
La situació no va deixar d’empitjorar i el president no va arribar a la reunió d’emergències fins les 19:30, quan el temporal ja havia enfurit i els estralls eren irreversibles. Hi ha aquesta gran incògnita: on era el president Mazón? Ell no ho ha volgut dir. S’acabarà sabent, però no serà per la transparència que tot un president de la Generalitat està obligat a practicar.
Mentrestant hi ha les constants contradiccions i les incompetències evidents. El secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, no va afrontar la catàstrofe fins les 11 del matí de l’endemà, segons va dir ell mateix. La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, va deixar de costat l’empatia obligada en un càrrec públic davant situacions tràgiques i relliscava amb declaracions autoritàries adreçades a les famílies dels morts, per les quals es va haver de disculpar. La consellera d’Interior, Salomé Pradas, va admetre que fins les 20:00 del 29 d’octubre desconeixia l’existència del sistema d’alertes als telèfons mòbils dels ciutadans davant les situacions de màxima emergència. Després, a través de la filtració d’àudios, s’ha sabut que no deia la veritat.
I mentrestant, què? El PP intenta desviar les responsabilitats cap a les institucions d’àmbit estatal, governades pels socialistes, admetent de manera implícita una deixadesa de funcions inexplicable quan és el Consell qui té les competències descentralitzades en matèria d’emergències. Si el Consell no ha de resoldre aquests problemes, quin sentit tenen les institucions autonòmiques? Quin sentit tenen els seus càrrecs a l’administració?
És aquest el debat que hi ha ara. És el debat que alimenta els extremismes de Vox, que s’està beneficiant políticament d’una crisi a la qual els grans partits no han sabut donar resposta. El govern valencià ha fallat en la gestió, però l’estatal ho ha fet en la comunicació de manera estrepitosa.
Hi ha encara moltes preguntes sense resposta. Però hi ha una certesa evident. Els governants valencians, els màxims responsables de gestionar la DANA, no han estat a l’alçada. Ni durant el temporal ni després del temporal. Pel bé de tothom cal que assumisquen responsabilitats. No ho poden retardar més.
