En aquest número del setmanari EL TEMPS fem una prèvia de les eleccions nord-americanes que se celebraran el dimarts 5 de novembre. Novament, els Estats Units d’Amèrica tornaran a celebrar uns comicis en forma de plebiscit que estan abocats a una única resposta: Trump sí o Trump no.
És el que va passar al 2016, quan Donald Trump s’enfrontava a Hillary Clinton i va aconseguir arribar a la Casa Blanca. També va ocórrer al 2020, quan Joe Biden li va guanyar la partida després d’una desastrosa gestió de la pandèmia i d’una demostració ben fefaent del que era capaç de fer Trump liderant el que encara és el país més poderós del món. Ara, al 2024, Kamala Harris serà el rival d’un Trump que no desisteix del seu propòsit de tornar a la Casa Blanca amb un discurs que combat els valors democràtics –i amb accions en aquest sentit, cal no oblidar l’assalt dels seus seguidors al Capitoli– i amb unes propostes que ho podrien capgirar tot a nivell mundial.
Perquè, recordem-ho, l’amenaça de Trump és més real que mai. En primer lloc, el candidat republicà, plenament avalat pel seu partit, torna amb una experiència prèvia que li està sent útil per encarar la campanya electoral amb més intel·ligència i amb més eficàcia. Més enllà de la campanya Trump, a més, és plenament conscient de les limitacions amb què es va trobar entre 2016 i 2020, quan va ocupar la Casa Blanca, que en bona part li van impedir arribar tan lluny com volia.
És per això que Trump està disposat a reformar l’administració fins les últimes conseqüències. No al servei de la democràcia ni de la majoria social, per descomptat, sinó al servei dels seus propis interessos a còpia d’apartar tècnics i funcionaris de les institucions i de substituir-los per càrrecs polítics de la seua òrbita. En aquest sentit, el candidat republicà compta amb l’elaboració de l’anomenat Project 2025, un llistat de propostes ultraconservadores que Trump aplicarà si torna a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.
No és res estrany que aquestes propostes hagen sigut dissenyades per la fundació Heritage, creada als anys setanta per portar fins a l’últim extrem conceptes com el de la llibertat individual o el dels valors tradicionals, o per imposar limitacions als governs per tal que aquests no puguen incidir en aspectes tan claus com l’economia, ingerència fonamental per a protegir les minories i les classes més empobrides que, amb un capitalisme salvatge com el de Trump, queden a la intempèrie de qualsevol mena de protecció.
Aquest Project 2025, de fet, és el que proposa substituir funcionaris federals per persones pròximes a Trump que garantirien l’agilització de les seues reformes, que tenen un caire clarament autoritari i que farien dels Estats Units d’Amèrica un país ben allunyat d’allò que ha volgut ser durant l’últim segle: una democràcia d’inspiració mundial.
Malgrat els defectes que el sistema polític nord-americà ha evidenciat des de la fi de la Segona Guerra Mundial, no es pot discutir que la tornada de Trump al despatx oval suposaria un colp d’efecte demolidor en els ciments de la societat occidental. Més encara quan les idees ultraconservadores triomfen a Europa i Trump trobaria molts menys contrapesos i molts més aliats dels que va trobar al 2016 a escala internacional.
Trump, de fet, ha inspirat la proliferació de moviments ultres al món sencer, que ara es veurien clarament reforçats i legitimats amb la recuperació de la presidència dels EUA per part del candidat republicà. Aquest és un desenllaç que la democràcia no es pot permetre.
