Aquest 9 d’Octubre del 2024 ve marcat per la polèmica que el president valencià, Carlos Mazón, ha protagonitzat els dies previs a la celebració del dia del País Valencià. Es tracta de la decisió de facilitar títols de reconeixement de català als estudiants que van fer secundària i batxillerat des del curs 2008-20009. La mesura, criticada per la comunitat filològica, educativa i per les entitats que treballen per l’enfortiment de la llengua del país, no pot ser més contradictòria si el que es vol, de veritat, és preservar el català al País Valencià.
L’educació és el principal àmbit de supervivència de la llengua. Ho és perquè el canvi demogràfic que el País Valencià i el conjunt del domini lingüístic ha experimentat les darreres dècades ha afectat el català en un context que no és gens propici per al seu manteniment. Aquest context, per desgràcia, no ha anat acompanyat d’una actuació a nivell institucional que mirara de compensar aquesta realitat.
Però la comunitat educativa no fa miracles. Ensenya la llengua als alumnes, que ixen de secundària i de batxillerat amb unes nocions mínimes de català. En alguns casos l’educació genera nous catalanoparlants, però per desgràcia aquesta no una tònica generalitzada. Tot i les mancances evidents d’aquest àmbit, que estan relacionades amb la incapacitat que imposa el context actual, l’educació és la principal eina de supervivència d’una llengua que ha anat retrocedint i continuarà retrocedint, especialment a les zones més meridionals del país.
Però el president Mazón, que diu governar per a tothom, no ha pres ni una única mesura que servisca per a garantir que des de l’àmbit educatiu –ni des de cap altre– el català continue sent ensenyat a les noves generacions. De fet, les mesures que ha pres van en el sentit contrari. Ja ha impedit que el valencià s’ensenye amb normalitat a les comarques i als municipis castellanoparlants del territori i ha decidit que siguen els pares i les mares els que trien la “llengua base” –un concepte que els pedagogs, per cert, desconeixen– en què volen que els seus fills i filles siguen educats per disfressar de “llibertat educativa” allò que realment sembla que pretén: que el català quede arraconat tant com siga possible a les aules.
No content amb això, a les portes del 9 d’Octubre, el president Mazón ha fet un pas més enllà i ha decidit regalar títols de coneixement de valencià a les persones que van cursar aquesta assignatura des de fa quinze anys als instituts. Entre aquestes persones el nivell de coneixements de català ha de ser ben baix, ja que moltíssims valencians deixen de tindre contacte directe –i en alguns casos també indirecte– amb la llengua del país una vegada acaben la secundària i el batxillerat. Al president Mazón no se li ha passat pel cap, ni de bon tros, prendre una mesura idèntica amb l’anglès i regalar títols de coneixement d’aquest idioma als alumnes que acaben l’educació secundària.
Per acabar-ho d’adobar, el president Mazón ha justificat aquesta mesura dient que el català ha sigut una llengua “imposada” durant “massa temps”. Ho diu ell, que no ha mostrat interès per aprendre-, com l’absoluta majoria del seu equip de govern, malgrat aquesta presumpta “imposició” quan no cal dir que els catalanoparlants, al País Valencià i a tot arreu, són com a mínim bilingües.
El president Mazón, per descomptat, té dret a governar com considere. Però no té dret a afirmar que governa per a tothom quan duu a terme aquestes mesures que atempten contra la llengua, que és el principal element de singularitat del poble valencià.
