Malgrat les escenes aberrants que l’expresident dels Estats Units d’Amèrica i candidat a recuperar la presidència a les eleccions del 5 de novembre, Donald Trump, ha protagonitzat els últims dies, la seua victòria no es pot descartar ni de bon tros.
Evidentment, la irrupció de Kamala Harris com ha candidata ha trastocat molt les seues perspectives, que eren ben optimistes davant un Joe Biden afeblit i desorientat. Ara Trump, amb una rival dialècticament molt més dura i amb una capacitat de convicció molt més evident, es mostra en part insegur i fa comentaris que freguen l’estupefacció. El més destacat, segurament, el de la criminalització de les persones migrants per presumptament menjar-se les mascotes dels nord-americans.
Però Trump encara té camp per córrer i encara pot guanyar les eleccions. En primer lloc, entre les principals febleses de Kamala Harris de cara a l’elector nord-americà hi ha el discurs econòmic, a ulls de molts votants menys ambiciós que el de Trump en un país en què el relat ultraliberal ha fet forat i en què el capitalisme sense mecanismes de contenció matisos n’és protagonista. D’altra banda, l’èpica evocada per Trump encara convenç molts indecisos que no relacionen la “grandesa” dels EUA amb les seues missions internacionals en llocs com Ucraïna o altres països que l’expresident republicà vol abandonar a la seua sort degut, també, a la seua connivència amb Vladímir Putin.
D’altra banda, que Trump basa els seus missatges i la seua campanya en mitges veritats i en mentides flagrants és un fet clarament conegut que no li va impedir accedir a la Casa Blanca l’any 2016. Actualment, vuit anys després d’aquell triomf electoral, el modus operandi del candidat és molt més conegut i s’han generat molts més anticossos contra el seu discurs, però cal no oblidar que no són pocs els qui als Estats Units i a la resta del món occidental són proclius a passar per alt les mentides o directament a creure-les i votar sense dubtar-ho al seu candidat preferencial. És així com l’extrema dreta ha passat a integrar l’espectre polític amb més representants al Parlament Europeu, tot i que el fet de no sumar majoria absoluta, la seua dificultat per a pactar amb altres sectors i les seues divisions internes han impedit, de moment, el seu accés a les institucions d’àmbit continental.
Fins i tot després d’episodis detestables com el de l’assalt al Capitoli Trump encara manté opcions de guanyar i s’ha erigit com el candidat favorit al si del seu partit. També malgrat l’escàndol sexual que l’envolta i després de tantes altres qüestions que no han aconseguit erosionar, si més no tant com es podia preveure, la seua figura.
El seu missatge alarmant, el deteriorament democràtic que defensa i el seu discurs contra les migracions compta cada vegada amb més fidels arreu del món, molts dels quals es troben al seu país. Tot i les seues estridències, que sovint freguen la paranoia i fins i tot el ridícul, Trump és sabedor que té opcions de tornar a la Casa Blanca. I els qui se’l miren amb admiració des d’Europa i s’identifiquen amb les seues polítiques anhelen aquest desenllaç per a fer un pas més enllà en una situació en què la democràcia, la llibertat i els drets socials es troben més discutits que mai. I per tant, també, més amenaçats que mai.
