El relleu del president Joe Biden com a candidat demòcrata a les eleccions dels Estats Units d’Amèrica ha fet variar les previsions. La feblesa i la desorientació exhibida per Biden en els debats electorals contra un Donald Trump enèrgic, decidit i disposat a recuperar la presidència passant per damunt de tots els consensos que han fet de la democràcia nord-americana una de les més sòlides del món –malgrat tots els seus defectes– ha motivat el seu relleu per la vicepresidenta Kamala Harris, qui d’alguna manera ja s’erigia com a successora natural de l’actual president.
I el relleu no sembla arriscat, ni de bon tros, per al Partit Demòcrata. L’anunci ha fet canviar les enquestes i situar la cursa electoral en un previsible empat tècnic entre tots dos. Els joves –d’entre 18 i 34 anys– semblen haver activat la seua intenció de votar i són més nombrosos els que aposten per Harris. Més exagerada, com calia esperar, és la diferència entre els votants racialitzats i els votants blancs respecte a la preferència per cadascun dels candidats. Segons la CNN, quasi el 80% dels votants negres prefereixen a Harris front el 70% que estava decidit a votar Biden fins fa pocs dies. El vot femení també serà clau.
Prova dels nervis que s’han instal·lat entre els republicans de Donald Trump ha sigut la multiplicació de l’emissió d’imatges i vídeos falsos amb la intenció de fer-los virals i de dissuadir els votants de Harris, al mateix temps que incentiven el vot republicà. Per exemple, els seguidors de Trump han arribat a emetre muntatges amb aparença de realitat de Harris fotografiant-se amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein, han fet rodar imatges generades per intel·ligència artificial de Harris i Biden celebrant l’enjudiciament de Trump o fins i tot vídeos de la candidata fent mofa de refugiats ucraïnesos que, evidentment, també són falsos. Per acabar-ho d’adobar, Trump ha rebutjat un debat televisiu amb Harris, mentre qüestiona la legalitat de la seua candidatura.
Tots aquests exemples, i molts altres, posen de manifest què espera als EUA i al món sencer si Trump recupera la presidència. El joc brut és la seua manera de fer política, tant en campanyes electorals com governant des de la Casa Blanca. El programa de Trump és la crispació, la divisió, l'enfrontament i la desestabilització de les institucions democràtiques, les quals han sigut constantment menyspreades per ell mateix, tal com ha demostrat amb la instigació de l’assalt al Capitoli o amb la seua negativa a reconèixer resultats electorals que li són desfavorables.
Més enllà dels EUA la victòria de Trump tindria uns clars beneficiats: l’entorn que envolta el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, aliat a Europa amb Marine Le Pen, Vox i la ultradreta que vol desmantellar la Unió Europea i s’identifica, tot i que de de manera més dissimulada des de la invasió a Ucraïna, amb l’autòcrata rus Vladímir Putin. El mateix Trump, de fet, ha assegurat que acabarà amb la guerra a Ucraïna de manera imminent si recupera el seu lloc a la Casa Blanca, i cal pensar que si ho fa serà a còpia d’afavorir els interessos del Kremlin.
Com ha ocorregut tantes altres vegades en la història electoral, sovint no es tracta de triar el candidat que agrada, sinó d’impedir la victòria d’aquell que representa el retrocés i el deteriorament democràtic. Els EUA es troben davant d’aquest dilema, i tant de bo Kamala Harris contribuisca a resoldre’l amb un desenllaç favorable a la democràcia i a l’estabilitat política mundial.
