La Diada de Mallorca i la veritat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Finit l’any 18, ha arribat, com d’habitud, la Diada de Mallorca. El 31 de desembre  les mallorquines i els mallorquins celebràrem l’aniversari (789 anys, ja!) de la conquesta catalana de 1229. El punt d’inici d’una nova era. La incorporació del que des del 903 havia estat Mayurqa a l’univers europeu, cristià i feudal. L’expansió mediterrània de la Corona catalanoaragonesa i el començament d’una història que ens porta als Països Catalans d’avui dia. El 1238 la conquesta de València ho continuaria.

Des de sempre els sectors mallorquinistes i progressistes i el catalanisme cultural illenc han defensat que aquesta era la veritable Diada de Mallorca. S’ha commemorant a Palma durant segles, com una festivitat rellevant, la Festa de l’Estendard, que ha perviscut fins als nostres dies. Antoni Ignasi Alomar i Antoni Quintana l’han estudiada amb escreix. Mai no agrairem prou que la cantant Miquela Lladó porti quasi quaranta anys recitant el poema elegíac “La Colcada” de Pere d’Alcàntara Penya cada 31 al matí a la plaça de Cort, en el marc de la festa. Tot i que el Consell de Mallorca presidit per Maria Antònia Munar va intentar durant la darreria dels anys 90 i els primers 2000 un canvi de data, institucionalitzant el 12 de setembre com una fantasmagòrica Diada que no va tenir gens d’arrelament popular, finalment i des del 2017 el 31D és oficialment, el Dia Nacional de l’illa.

La Diada és consolida. Es fan actes arreu. I malgrat tot, sembla que l’esquerra sobiranista, que tant va combatre per la seva oficialitat, fa la impressió que no n’impulsa la ritualització que seria necessària. La manifestació unitària que cada any es dona a Palma el dia 30 a l’horabaixa podria ser, no en tenc cap dubte, més multitudinària, si es convoqués amb més força i apel·lant a tot aquell teixit associatiu favorable al dret de decidir i al reconeixement de Mallorca com a país. Repensar la Diada, en el sentit de dotar-la d’una contundència política de més abast, trobo que convé. En aquest sentit, estratègies al marge, em sembla important, per realment fer-ne partícips a tots els ciutadans de l’illa, començar a explicar els fets de 1229 i el que vingué després de forma integral.

De recursos no ens en manquen. En direm dos a l’atzar. El 2009 la UIB i el Govern de les Illes Balears editaren el Kitab Tari’h Mayurqa, l’altra cara del Llibre dels fets de Jaume I. La crònica andalusina del que per als musulmans mallorquins fou la desfeta del regne almohade i la desaparició de la civilització araboamaziga de la balear major. El llibre, escrit per l’historiador i poeta Ibn Amira Al Mahzumi (Alzira, 1186-1269) va estar desaparegut dels ulls occidentals durant segles fins que el 2001 un investigador el trobà en una biblioteca de Tindouf i el remeté a Guillem Rosselló Bordoy, el gran arabista mallorquí viu. És un tresor que el puguem tenir amb nosaltres. El 2018 el cineasta Antoni Maria Thomàs ha dirigit el documental 1229. El rostre ocult on, mitjançant un ventall de veus d’especialistes, s’expliquen els fets de la conquesta catalana des d’un intent d’alteritat. De mirar des de l’altre. L’audiovisual és francament interessant, però hi he trobat a mancar personatges com el medievalista Antoni Mas, figura cabdal per entendre la demografia illenca de l’època i que amb les seves recerques dona més pistes del que sembla per entendre la Mallorca d’ara.

Quan hom entén el que significà la desaparició de Mayurqa a nivell humà, amb l’extinció de la població mayurqina d’origen àrab i amaziga en cinquanta anys, és més bo de fer assumir-se. Quan hom entén la Mallorca que vingué després: amb colons empordanesos i rossellonesos buscant un futur millor, esclaus d’arreu del món conegut treballant la terra i partides d’aventurers del continent perseguint a canvi de recompenses els darrers nadius andalusins per les muntanyes de la Tramuntana i el Llevant illencs talment com si fossin angles o francesos a la Nord-amèrica del XVII, és més bo de fer reivindicar-se. Com li vaig llegir a la filòloga Aina Vallès a Twitter fa uns dies referint-se a aquesta qüestió, “la veritat ens fa més lliures”.

La Diada de Mallorca podria ser l’11 de juliol, o el 2, depenent de la font, per commemorar la caiguda de l’illa en mans de les tropes borbòniques francoespanyoles el 1715. Però no és el cas. És el 31 de desembre. I a partir d’aquesta data i assumint-nos amb plenitud, explicant-nos correctament, és quan podem començar a posar les bases per al país del futur. Mallorca té grans reptes. Alguns els començarà a afrontar el 2019. Cal relligar, tot i que sempre han estat associades, la lluita nacional amb la lluita social, l’ecologista i la feminista. Que són tota una. Pels Ahmeds i les Maries que vindran.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Antoni Trobat
Antoni Trobat

Periodista i historiador. Responsable de Relacions Internacionals al CIEMEN.