Fa unes setmanes ens llevàvem amb una bona notícia. Finalment, més de trenta anys després que s’acabés de publicar en paper, l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines anunciaven que seria possible accedir de forma digital al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC) de Joan Coromines. Només això ja és un gran motiu de celebració per aquells que estimem la nostra cultura.
La fita es va fer realitat aquest dimecres 31 de gener, tres anys després que el febrer de 2021 es digitalitzés l’altra gran obra de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae. Tres anys després, l’IEC, que és qui se n’ocupa directament, ha tornat a caure en les mateixes mancances, a expenses de les promeses de futures millores.
El DECLC és una obra extraordinària, fruit d’una vida i una capacitat de treball, les de Coromines, extraordinàries. Mereixeria, per tant, que la seva presentació, tal com passa en el cas de la preuada edició en paper, també fos extraordinària al món digital. Com també l’hagués merescut l’Onomasticon i no la va tenir.
Si algú vol cercar l’origen de mots com “recordar” al DECLC digitalitzat, trobarà que s’ha de disposar a passar per un tràngol digne de La casa que fa tornar boig, de les dotze proves d’Astèrix. Primer, haurà de posar la paraula al cercador. El següent pas serà destriar quina de les pàgines que ofereix el cercador, totes aquelles on s’esmenta recordar, és la de l’entrada principal. Després d’uns primers intents, descobrirà que és la que s’indica en majúscules. En aquest cas, és la primera de la llista, però si busca la paraula “sí”, li caldrà fer lliscar la pàgina cap avall una bona estona.
Un cop obri la pàgina correcta, trobarà que per llegir-la haurà de fer-ho a través d’un arxiu pdf inserit que reprodueix fidelment la pàgina del diccionari. Mateix estil, mateixa tipografia i mateixes limitacions d’un tros de paper. Té el seu encant, però no és el més útil. Encara menys si es vol consultar amb un telèfon mòbil.
Si, un cop dins, algú en vol copiar un fragment haurà de fer front a un altre problema. Com sabreu, la disposició sobre la pàgina del diccionari es fa a través de dues columnes. Dues columnes que, a ulls de l’ordinador, un cop escanejades a través d’una tecnologia d’OCR o similar, passen a formar part de la mateixa columna.
Així doncs, és impossible copiar un fragment de “recordar” sense endur-se de regal un tros de “recobrar” i alguns errors tipogràfics. El resultat és un esperpent com el següent: “RECORDAR, del 11 recórdàri ‘tenir record d ’al-(trad «al gran cesto delia salvia rivolto»), La forma guna cosa’, derivat de cór, córdis, ‘cor’ □ 1 a doc :normal es troba no sols des de JoMartorell, sinó ja en 3 c. 1330, Muntaner” (sic). Val més agafar paciència i fer de copista a l’antiga.
Sí, exactament el mateix que caldria fer amb un diccionari en paper. Però precisament aquesta és la gran mancança de la digitalització del DECLC, que no permet res que no permeti el paper, ans encara una mica menys perquè passar de pàgina és més dificultós.
Una digitalització com cal hauria de resoldre coses tan útils com redirigir les constants referències que Coromines fa a altres entrades del seu diccionari o d’altres diccionaris (en el cas que estiguin digitalitzats). Per exemple, en el cas de “recordar”, Coromines ens fa saber que ja ens ha explicat l’essencial abans “en la nota sobre acordar i concordar (COR II, 917a21-55)”. Quin goig hi faria un enllaç aquí!
Seguint la lectura, hom veu que la definició segueix a la pàgina següent. És moment, doncs, de tornar a fer lliscar la pàgina cap amunt i als enllaços, que s’ofereixen aquí amb encert, de sobre el visor de pdf seleccionar la pàgina següent. Mentre s'espera que carregui -prou ràpid, val a dir- la nova visualització caldrà no oblidar què hi diu a l’anterior. Del contrari, tocarà desfer el camí.
I aquí és on s’obre la principal pregunta de totes: com és que no s’ha digitalitzat per tal que cada entrada tingui una pàgina pròpia en format web per facilitar-ne l’accés i la lectura? No hauria de ser tan difícil si, per exemple, es té en compte que una cosa així ja s’ha fet per a l’Alcover-Moll, malgrat que la web del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) tampoc sigui un temple de la perfecció.
Si s’hagués fet una digitalització així, a més de garantir una millor experiència d’usuari, permetria que Google ens en mostrés els resultats del Coromines amb cerques com “etimologia recordar”. Ara, de fet, si fas la cerca toparàs amb el DCVB.
No contents amb això, una bona digitalització oferiria el magnífic potencial d’incloure els resultats de l’Etimològic a la Base de Dades Lexicogràfica que ofereix resultats agregats d’una dotzena de diccionaris.
Podríem seguir analitzant l’experiència d’usuari, però vist tot això, crec que hi ha prou elements per afirmar que una obra cabdal com el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Coromines -de la mateixa manera que l’Onomasticon- mereixia una major cura en la seva digitalització.
És possible que, bàsicament, hagi estat una qüestió de diners. Però, ho sap tothom, allà on van a parar els diners és qüestió de prioritats i caldria que el Departament de Cultura -especialment- i l’IEC, dins les seves possibilitats, tinguessin clar que el Coromines n’hauria de ser una. Cal celebrar, però, que l’Institut i la Fundació Coromines s’hagin posat d’acord per brindar-nos accés digital a una eina com aquesta. Ja han dit que es tracta d’una primera fase de la digitalització i que és previst fer-ne millores, però tres anys després les millores no han arribat per a l’Onomasticon. És per això que, reconeixent el bé que suposa, no podem deixar de reivindicar que Coromines mereix més.
