Tal com ja va alertar José Luis Ábalos, no calia fer el consell de ministres a Barcelona, atesa la situació. Però el seu propi Govern el va desautoritzar. No cal ser massa intel·ligent per saber que el 21 de desembre pot crear més problemes que solucions. Ho sap el Govern Sánchez i ho saben a Catalunya. La situació és límit. I també frustrant. Hi havia unes expectatives de mínima entesa que no s’han complert en absolut. Per acabar-ho d’adobar, l’extrema dreta, ara indissimulada amb sigles pròpies, n’ha tret rèdit. La realitat és difícil, però cal assumir-la per afrontar-la com cal.
És davant d’aquest panorama que es prepara un 21 de desembre calent. El sobiranisme ha trobat una data per fer visible la seua indignació per la vergonya democràtica que estem patint. Però les darreres protestes, tot i que legítimes, han alarmat bona part de l’independentisme. Conscients que el centralisme es beneficia de les imatges que suggereixen violència, que qualsevol fotografia en aquest sentit no afavoreix la situació judicial dels encausats per l’1 d’octubre, les crides perquè el 21 de desembre hi haja una mobilització estrictament pacífica són més insistents —i raonables— que mai. Hi ha, fins i tot, qui parla de “fer un Tortosa”, en referència a la indiferència amb què van ser rebuts els líders de Ciutadans a la capital del Baix Ebre. Sense provocació, sense tensió, hi ha partits que perden els arguments i la seua raó de ser. Qualsevol mobilització alterada serà contraproduent per als interessos de l’independentisme i de tots els catalans i catalanes.
Una nova aplicació de l’article 155 no queda, ni de bon tros, descartada. No són poques les persones que alerten d’una “emboscada”, d’una “trampa” que el Govern espanyol ha preparat per al 21D per trobar arguments i tornar a intervenir les institucions. Els fets del cap de setmana anterior ja han servit a alguns ministres espanyols per amenaçar el Govern català amb noves ingerències, especialment en l’àmbit policial.
Com s’ho faran, doncs? A les convocatòries de vocació pacífica anunciades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural se’n sumaran, també, de més intenses, que restaran sota vigilància estricta de jutges, fiscals, policia, mitjans i ministres. És cert que el “to distint” del Govern Sánchez no ha tingut cap conseqüència política ni judicial, tal com s’esperava. Més encara després que l’independentisme fera possible la moció de censura contra M. Rajoy i el Partit Popular.
Però la intel·ligència és més necessària que mai en les situacions més complexes. I avui, la que viu Catalunya és de total dificultat. Des de Lledoners, la gran majoria dels presos, alguns d’ells en vaga de fam, ja han alertat del perill de caure en el possible parany de l’Executiu Sánchez. Una tensió descontrolada no només farà que perda el sobiranisme, que sempre tindrà menys força que tot un Estat, sinó que malmetrà les seues reivindicacions i el seu relat. És així com s’han expressat uns presos als quals, els qui es manifesten donen tota la legitimitat democràtica. Pel seu bé, pel de tothom, potser caldria fer-los cas. Ells són les principals víctimes de tot plegat.
Tampoc no ens enganyem si afirmem que un distanciament més gran amb el Govern espanyol només serà el preludi d’una situació encara més dramàtica. Potser cal emprar la intel·ligència, també, per evitar que tornen els altres.
