Com pot perdre Donald Trump

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La setmana passada vaig ser a Washington, en viatge oficial de la delegació dels Estats Units del Parlament Europeu. Fa temps que no em cal explicar què és el llaç groc que sempre porto a l’americana: aquesta vegada, abans que féssim l’e-mail a tot el Parlament informant de la vaga de fam, els eurodiputats de la delegació ja em preguntaven per la salut dels nostres presos polítics. L’impacte mediàtic de la vaga de fam ha estat global. A Washington tota la setmana passada s’ha recordat i honorat el president número 41, George Bush pare: va ser dialogant amb els demòcrates, va impulsar la globalització i el multilateralisme, va reconèixer l’Alemanya reunificada i va felicitar Clinton quan va perdre al 1992: “Sereu d’ara endavant el meu president”. El contrast amb el president Trump és evident.

L’economia nord-americana avui va com un coet: l’atur es troba en mínims històrics i les rebaixes fiscals de Trump de 2017 han rellevat, a l’hora d’impulsar l’economia, els estímuls monetaris de la Reserva Federal (FED). El banc central dels EUA, de manera extraordinària, i via massives injeccions de liquiditat, havia impulsat el creixement econòmic des de 2008 fins fa poc. 

Així, des de fa dos anys la FED està retirant els estímuls extraordinaris i fa un any que ja ha començat a apujar els tipus d’interès per normalitzar la política monetària. Serà difícil de mantenir dos anys l’actual ritme de creixement. Aquests dies de record i memòria del president Bush plana sobre Washington el record de la desfeta dels republicans de 1992. Bush va esdevenir extraordinàriament popular el 1990 arran de la guerra contra l’Iraq per fer revertir l’ocupació de Kuwait. Un any abans de les eleccions de 1992, però, l’economia global va entrar en recessió econòmica i Bush va perdre contra Clinton, que va centrar la seva campanya en el seu famós eslògan “It is the economy, stupid!”.

Bush es va queixar amargament que la FED, entre 1991 i 1992, va apujar moltes vegades els tipus d’interès, fet que va encarir el crèdit a famílies i empreses. La FED és un banc central independent del poder polític i el seu president Allan Greenspan s’hi va veure obligat per frenar la inflació: no es pot adaptar el calendari anticrisi d’un banc central a les conveniències del calendari electoral d’un president. Les recents eleccions parcials al Congrés, si bé al Senat els republicans han ampliat la seva majoria, han permès als demòcrates recuperar la majoria a la Casa dels Representants.

Per bé que Trump ha resistit més bé del que preveien les enquestes, en el vot suburbà els demòcrates han avançat qualitativament. Cal recordar que les ciutats voten massivament els demòcrates i el camp vota massivament els republicans. És a les zones intermèdies suburbanes on es juga la majoria. Els demòcrates han guanyat 8 governadors als republicans i han estat a punt de vèncer els estats de Texas i Geòrgia.  D’altra banda, la guerra contra el lliure comerç de Trump busca repatriar inversions de multinacionals nord-americanes als EUA, però ara com ara Trump no està aconseguint l’èxit esperat.

Si Trump entra en una espiral de guerra tarifària creixent contra Europa, pot contribuir a contraure l’activitat econòmica també als EUA en els propers trimestres, just en ple període preelectoral.

Trump pot perdre al 2020 si l’economia es desaccelera. Si això passa i els demòcrates troben un candidat fresc, capaç de resistir l’estil populista i agressiu de Trump i de vendre un missatge en positiu com el de Beto O’Rourke a Texas, poden recuperar la presidència dels EUA.

Els EUA es polaritzen electoralment i de manera creixent també pel gènere i per la formació: les dones més formades voten encara més els demòcrates i els homes menys formats voten més els republicans. Potser per això Hillary Clinton torna a fer conferències per tot el país...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.