Caram, caram, caram...

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És conegut el meu escepticisme respecte de les sobreinterpretacions que se solen fer dels resultats de les enquestes. No és tant que en desconfiï a causa d’unes suposades manipulacions, per la “cuina”, pels errors mostrals o l’oblit dels marges d’error. No: els meus dubtes tenen a veure sobretot amb la formulació de les preguntes i per com se suposa que són enteses, per la relació frívola que tenim els meridionals amb la mentida i, sobretot, pels excessos interpretatius, interessats i sovint ignorants, dels qui les analitzen.

Però, dit això, dono per fet que de totes les enquestes que es fan i es desfan, el Baròmetre d’Opinió Política que realitza el Centre d’Estudis d’Opinió és, tècnicament parlant, dels millors instruments demoscòpics dels que disposem. I, deixant de banda l’obsessió per les previsions electorals, fins i tot en temps de tsunami de partits -com ho qualifica Joan B. Culla- i quan encara no se sap ni qui es presentarà, he fet una mirada diferent a la tercera onada de 2018 que vull compartir amb els lectors de EL TEMPS.

En primer lloc, em sembla rellevant assenyalar dues grans coincidències –n’hi ha més- entre favorables i contraris a la independència, i també entre els qui tenen diferents intencions de vot a les forces polítiques que -se suposa que encara en temps d’autonomia, que ja és suposar- es presentaran al Parlament de Catalunya. I és que ni que pugui semblar estrany, resulta que tothom està d’acord en quins són els tres principals problemes que té Catalunya i en el mateix ordre i proporció: la insatisfacció per la política, les relacions Catalunya–Espanya, i l’atur i la precarietat laboral. Per a cada col·lectiu són els més importants, aproximadament, amb un 40%, 37% i 23% per cent respectivament. Amb dues excepcions estranyes. Una, la dels que tenen intenció de votar el PP, el partit que just fa poc el van enviar a l’oposició, que situen la insatisfacció per la política molt per sota de tota la resta (22,8%). I dues, la dels que diuen que votaran Ciudadanos -aquells que sempre parlen dels “problemes que realment importen la gent”- i que són els qui posen les relacions Catalunya-Espanya més per damunt de tothom (51,5%). 

L’altra coincidència de tots amb tots és en relació a la satisfacció amb la vida actual. Amb petites variacions estadísticament irrellevants, els favorables i els contraris a la independència puntuen la seva satisfacció amb una mitjana de 7,07, notable. I només els aspirants a votar els PP i els Comuns, es queden una mica per sota de tanta satisfacció –una mitjana del 6,71 i un 6,7-, i ERC i JxC, una mica per sobre, amb 7,5 i 7,22. Ai caram!

Hi ha un segon bloc de preguntes sobre l’interès del ciutadà per la política i per si hom se’n considera ben informat. Aquí ja no s’està d’acord. Sobre l’interès, els qui en tenen molt o bastant, són el 55,5% dels que responen. Però els qui tenen la intenció de votar PP, PSC i C’s se situen molt per sota (27,3%, 40,9 i 47,5% respectivament). I destaquen per sobre els futurs votants de la CUP (87.8%) i els d’ERC i JxC, aquesta darrers també per damunt del 75%. Ara bé, la diferència és particularment significativa entre els que volen la independència i els que no. D’entre els primers, un 76,4% es consideren molt o bastant interessats en la política, mentre als contraris a l’emancipació política l’interès baixa fins al 39,7%. Unes diferències que es repeteixen pel què fa a la informació. La mitjana dels que es consideren molt o força ben informats és del 65%. Però queden per sota el futurs votants del PP, el PSC i, òndia!, els Comuns (59,4%, 54,2”% i 60%, respectivament). En canvi, destaquen per sobre ERC i JxC (89,6% i 81,0%), que es consideren molt o bastant ben informats. (Ai, si els resultats electorals es ponderessin per la mesura de l’interès i grau d’informació sobre allò que es vota!)

És clar que aquestes darreres diferències podrien ser degudes a la qualitat (he, he!) de les fonts d’informació que tenen uns i altres. Els qui més s’informen per televisió, amb diferència, són els inclinats a votar el PP i el PSC. En canvi, els qui menys diuen que recorren a la televisió són els de Podem i sobretot la CUP. També destaquen els hipotètics votants d’ERC, JxC i la CUP a l’hora d’informar-se a través de la ràdio, mentre ho fan poc, de menys a més, els del PP, Comuns, PSC i C’s. Però l’important és saber que del 48,9% de catalans que s’informen per TV3, els qui volen la independència, ho fan en un 81,3%. I dels que s’informen per Catalunya Ràdio i RAC1 –sumats, el 63,2%-, fins a un 82,4 volen la independència. Els que no la volen, s’informen per TV3 en un pobre 17,1%, i per les emissores de ràdio esmentades, només en un 29,7%. Els independentistes s’agrupen en uns pocs mitjans, mentre els unionistes dispersen les seves fonts entre els diversos canals espanyols. En els extrems, els futurs votants de JxC s’informen per TV3 en un 88,1%. Els que menys, com era de preveure, els del PP (10,1%). Però és ben interessant saber que només s’informen a través de TV3 el 27,7% dels Comuns, gairebé tant com amb La Sexta (26,5%). Ai caram!

No acabaríem, però vull referir-me al paquet de preguntes que es proposen mesurar la confiança social. No atabalaré amb més percentatges. Però resulta que els que volen la independència són els que més pensen que gairebé sempre es pot confiar en la gent, els que menys pensen que la gent només es guia per l’interès personal, els que més creuen que la gent és honrada, els que confien més en la democràcia i que els polítics tenen en compte què pensa la gent, els que menys creuen que els polítics busquen el benefici propi i els que més convençuts estan que el carrer influeix en les decisions polítiques. I, és clar, els qui no volen la independència tot el contrari: desconfien una mica més de la gent, de la seva honradesa i generositat, se senten menys satisfets amb la democràcia, i sobretot pensen molt més que els polítics no es preocupen del que vol la gent, que busquen el benefici propi i que el carrer no influeix en les seves decisions. I, per cert, mentre entre el 20% i el 25% dels candidats a votar tots els partits afirmen que pertanyen i participen activament en una ONG o associació de solidaritat, només diuen que ho fan el 13% dels que votaran PP i menys del 10,7 dels que votaran C’s. Ai caram!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Salvador Cardús
Salvador Cardús