Ai Weiwei a Puigdemont: Espanya, com la Xina

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president Carles Puigdemont i l’artista dissident xinès Ai Weiwei van celebrar la setmana passada un debat conjunt a la Fundació Cinema per la Pau, tot just davant de la Grand Place de Brussel·les. Tots dos es van conèixer a Berlín a la primavera, mentre el president Puigdemont esperava la resolució del seu cas d’extradició.

L’acte el va presentar el periodista de moda a Brussel·les, Ryan Heath de Politico Europe, que va reconèixer al final del debat que havia gaudit d’un “llarg debat filosòfic sobre democràcia amb dos personatges interessants”.

El dia anterior Ryan Heath havia entrevistat el ministre Borrell en una entrevista en què, com va reconèixer el mateix entrevistador, no va saber trobar gaires diferències en el tracte cap a Catalunya dels governs del PP i del PSOE.

L’altre periodista més influent de Brussel·les, el francès Jean Quatremer, també va fer-se present a l’acte via Twitter, en repiular una denúncia contundent que Ai Weiwei va dirigir a les autoritats europees: “Espanya tracta els dissidents polítics catalans amb presó i exili, tal com ho faria la Xina”.

El president Puigdemont i l’artista Ai Weiwei van denunciar de manera contundent els dobles criteris pel que fa a la situació de Catalunya. Així com el primer ministre belga Charles Michel va denunciar a Twitter la violència policial el dia 1 d’octubre i va demanar diàleg, Ai Weiwei es va mostrar “sorprès” per l’actitud de les autoritats comunitàries, que han acabat fent costat a la repressió del Govern de Rajoy: “No hi pot haver dobles vara de mesurar quan parlem de drets humans”. 

El doble criteri de la Comissió Europea és ben present: es denuncia Hongria i Polònia fer falta de separació de poders i violació de la independència judicial, però es passa de puntetes sobre la situació de Catalunya

En l’àmbit econòmic no se sanciona Espanya i Portugal al 2016 per superar el límit de dèficit públic del 3% del PIB (els seus governs eren popular i socialista respectivament) i ara es vol sancionar Itàlia (país on no governen ni populars ni socialistes) per un dèficit del 2,4% del PIB, una sanció que Salvini es disposa a capitalitzar políticament: la Lega ja supera el 35% dels vots a les enquestes, quan fa només sis mesos va obtenir el 17% dels sufragis.

El president Puigdemont tampoc va tenir cap dubte de qualificar l’Estat espanyol d’“autoritari” pel que fa a la seva resposta al pols pacífic i democràtic que planteja una majoria de catalans. Puigdemont també va recordar la darrera sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que tot just dos dies abans havia condemnat Turquia per l’empresonament preventiu, sense judici ni fiança, d’un diputat kurd.

Arribats a aquest punt, Ryan Heath va preguntar què havia canviat a Espanya i què no després de 40 anys de la mort del dictador Franco, tot projectant una imatge del Valle de los Caídos. Pel que fa a Catalunya, ben poca cosa, digué Puigdemont: “Cap president espanyol no ha volgut fer front a la qüestió catalana tot i que la Constitució espanyola, en parlar de nacionalitats i regions, ja va establir un reconeixement del fet nacional català”. 

Cal recordar que, si bé l’article 2 de la Constitució espanyola parla de la indissolubilitat d’Espanya, l’article 1 imposa el principi democràtic.

Na Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, va recomanar als assistents de comprovar fins a quin punt els càrrecs de sedició violenta eren inventats, i va convidar a veure el documental 20S de MediaPro sobre els fets del dia 20 de setembre a la Conselleria d’Economia de la Generalitat

Com a conclusió de l’acte, els dos ponents van afirmar que la llibertat no es pot donar per garantida a la UE. Pel que fa a Catalunya, torna a ser ben cert que cada generació s’ha de guanyar la seva llibertat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.