"No s'atreviran"

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Pensàvem que no s'atrevirien. I collons si es van atrevir". La frase podia ser de qualsevol de nosaltres. Però aquesta, concretament, la va pronunciar Josep Surroca, un dels quatre fills de Dolors Bassa, empresonada el 2 de novembre de l'any passat amb la resta dels membres del Govern que van acudir a declarar a l'Audiència Nacional.

Després va vindre la teoria, que no era res més que una esperança, un desig, que no els retindrien massa temps. Però es van tornar a atrevir. S'atreviren a no ser demòcrates i a ser unilaterals quan distintes justícies d'Europa desmuntaven la rebel•lió i la interpretació de jutges i fiscals espanyols.

Un any amb tot un Govern empresonat. Un any d'inversemblança. Un any de les decisions de tornar de Bèlgica de Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Joaquim Forn. Bassa no es volia allunyar de sa mare, de 87 anys. Altres que s'hi van quedar, com Carles Puigdemont, no han pogut tornar a veure els seus pares.

Un any d'una querella per rebel•lió fabricada pel fiscal José Manuel Maza després de la proclamació del dia 27 d'octubre. Rebel•lió que ara vol sustentar-se en els fets del dia 1, que en un primer moment només significaven desobediència. Fins que el fiscal va canviar, improvisadament, el criteri. Un any, per tant, de despropòsit fiscal i judicial.

En una entrevista que publicarem dilluns en el proper número d'EL TEMPS, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas compara aquest cas judicial amb Dreyfus o el de Nelson Mandela. Tot apunta que aquest, com els altres, significarà un abans i un després. I que després de les sentències i de la intervenció del tribunal d'Estrasburg, les coses quedaran millor que abans. El gran greuge és, serà, el temps passat a les presons. Ja és d'un any. De tots dependrà que aquest temps servesca per millorar la salut democràtica del nostre entorn.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Manuel Lillo
Manuel Lillo

Director d'EL TEMPS.