Orelles de burro per als professors incapacitats

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Any 2013. El Govern valencià, en mans del Partit Popular, atorga una moratòria de quatre anys per tal que els més de 2.000 professors interins d’educació secundària que encara no posseeixen el “certificat de capacitació per a l’ensenyament en valencià” puguen obtenir-lo. La consellera María José Català els adverteix que, si no fan els deures, l’any 2017 seran expulsats de la borsa de treball. Així, ras i curt. La letra con sangre entra. Amén.

Pel que fa a la llengua pròpia dels valencians, precisament, el PPCV mai no ha sigut més papista que el papa. Més aviat el contrari. Que aquest partit forçara els docents públics a conèixer-la evidenciava l’obvietat del requisit en qüestió. Una exigència que, de tan elemental, fins i tot insulta la intel·ligència. Qui pot justificar que un professor interí –exposat a rodar pels instituts d’arreu del país– siga incapaç de comunicar-se en l’idioma habitual de molts dels seus possibles alumnes? No se li demana que impartesca llengua, sinó que la conega. Que la sàpiga parlar i escriure. Simplement això.

Any 2017. Dels més de dos milers d’interins amonestats, uns 700 encara no disposen de la capacitació que havien d’obtenir. No han volgut saber-ne res. Alguns, perquè asseguren que ja no són en edat d’estudiar; d’altres, per deixadesa pura. No saben el significat de la paraula “clarió” ni si “pissarra” porta una essa o en porta dues. Quan escolten l’expressió “pronoms febles”, tremolen, i si els pregunten per Vicent Marzà, arriben a homologar-lo amb el dimoni, per bé que el nou conseller muta l’expulsió amb què se’ls havia amenaçat per una inactivitat que els possibilita de mantenir-se a la borsa, encara que transitòriament no puguen exercir la seua feina.

Irats, els interins inactius es manifesten en contra del titular d’Educació allà on poden, deixant clar que no volen aprendre, que es neguen a ampliar mínimament les seues aptituds. Un exemple lamentable per als milers d’estudiants que han tingut a càrrec, que seguint la seua estela, podrien concentrar-se a la porta dels instituts reclamant la desaparició dels exàmens i un aprovat general. Perquè sí.

Any 2018. Després d’un curs d’inactivitat en què més de 400 afectats tampoc no han aprofitat el temps lliure per a l’aprenentatge de l’idioma, Ciutadans, de sobte, s’erigeix en el seu salvador. La diputada Mercedes Ventura registra una iniciativa a les Corts valencianes per tal de reactivar-los a la borsa de treball i que la moratòria es prorrogue quatre anys més, un període durant el qual, això sí, tots aquests professors únicament tindran dret a impartir classe a les comarques castellanoparlants. Una moratòria “hasta el infinito y más allá”, que deia el simpàtic Buzz Lightyear. “Hasta que nos jubilemos”, rumien de manera més seriosa, sotto voce, alguns dels docents beneficiats per la mesura.

La demanda de Ciutadans va acompanyada d’un curs formatiu als interins costejat per la mateixa Conselleria que primerament els ha salvat de l’expulsió de la borsa i que ara els reactiva sense que hagen pres la molèstia de reciclar-se. Perquè, en efecte, la proposició no de llei de Ciutadans no sols rep el suport del PPCV, sinó també el de la resta de grups parlamentaris, incloent-hi Compromís, la coalició on milita el conseller Marzà.

Per comptes de dur-los de l’orella a fer els cursets de capacitació, a tots aquests docents caldria posar-los orelles de burro. La seua neciesa és un insult a la professió que practiquen, gràcies a la qual cobren un sou de l’erari públic. Als sindicats que els han defensats, en especial la UGT, caldria recordar-los en quin país treballen aquests professors. I, per últim, al Govern del Botànic, tan poregós a l’hora d’establir relacions amb Catalunya i les illes Balears per allò del “què diran”, caldria felicitar-lo de manera sincera perquè és la primera vegada en què la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, es mostra enormement satisfeta amb una decisió presa pel Consell. En aquesta ocasió sí que li podem dir Govern del Titànic, tal com li encanta repetir a ella. Hi han naufragat, absolutament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Cap de redacció del setmanari El Temps.