Cròniques ecològiques

Reciclar com a europeus?

Des de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana s’estudien noves formes de reciclatge. El sistema de dipòsit, devolució i retorn –SDDR– vol ser impulsat al País Valencià per tal de garantir-ne la reutilització. Aquest model, implantat al nord d’Europa, compta amb l’entusiasme del departament de Medi Ambient i amb l’escepticisme de la patronal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un nou front ha despertat les diferències entre el Govern del Botànic i la patronal valenciana. La conselleria de Medi Ambient planteja l’aplicació del sistema SDDR, una mesura adreçada a aconseguir millors nivells de reciclatge. Els representants dels empresaris valencians destaquen el cost que aquesta mesura tindria per als supermercats, que es veurien obligats a instaurar noves infraestructures. El debat està obert.

El SDDR consisteix en un mecanisme molt simple: els preus dels líquids embotellats en plàstic pujarien deu cèntims d’euro, quantitat que equivaldria al preu de l’envàs. Aquesta diferència –que seria un poc més alta en els envasos de vidre– seria retornada al comprador quan, una vegada consumit el producte, retorne l’envàs al supermercat, en una màquina que s’encarregaria de dur a terme la recollida. Aquesta màquina imprimeix un tiquet amb la quantitat de diners corresponent que el comprador cobraria en caixa en metàl·lic o com a descompte de la seua compra. És el que es coneix com a economia circular.

El Govern valencià ha defensat aquesta mesura en un congrés celebrat al Palau de les Arts i les Ciències de València, titulat ‘Tornar el casc 2.0’ i en el qual han participat agents implicats en mesures de millora ecològica de tots els àmbits: des dels més locals fins als més internacionals, com Jürgen Trittin, ex-ministre alemany de Medi Ambient durant l’època de Gerhard Schröeder.

Les raons de les presses per aplicar aquest mecanisme estan motivades per les exigències europees. Julià Àlvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, destaca que “l’any 2020, el País Valencià haurà d’aplegar al 50% de reciclatge per recuperació del conjunt de residus. I també dins de quatre anys, el País Valencià no haurà de tenir abocadors receptors d’envasos. A hores d’ara, els resultats “insuficients” i el SDDR “pot resoldre una part del problema”. Evidentment, l’incompliment d’aquestes mesures derivaria en multes. I tenint en compte l’èxit qüestionable dels contenidors grocs al País Valencià, la necessitat d’alternatives sembla evident.

Però no tots els agents implicats hi donen suport. La patronal ha mostrat suspicàcies a aquesta mesura. Elisa del Río membre de Cierval, considera que aquesta mesura “genera un cost addicional per a les empreses. Els envasadors han de controlar l’etiquetat i el material que entra a la Comunitat Valenciana. Això suposa complexitats en la gestió de les distribuïdores i problemes per als supermercats, perquè s’han d’habilitar llocs per fer possible la recollida dels envasos”. Del Río també considera que aquest mecanisme genera “un cost afegit, perquè hi haurà dos corrents d’envasos”. Una doble via que, segons Cierval, també “desmotivaria el ciutadà, que està acostumat a una via de reciclatge i ara, amb aquest reciclatge selecte, podria sentir-se descol·locat”.

Per això, des de la patronal consideren que, abans de crear nous mecanismes de reciclatge, és més factible millorar les actuals mitjançant l’educació ciutadana i la instal·lació de més contenidors grocs. I sobretot, exigeixen que aquestes mesures s’aproven des del consens entre tots els agents implicats.

Sobre aquestes valoracions, Julià Àlvaro considera que “la patronal, amb tota la legitimitat del món, defensa els seus propis interessos”. Argumenta que als països d’Europa en els quals hi ha el SDDR, “els supermercats funcionen amb plena normalitat”. Pensa també que “els beneficis d’aquesta mesura revertirien, clarament, els costos de les infraestructures”.

Sobretot, Àlvaro defensa la mesura perquè “crearia nous llocs de treball i perquè esdevindria una marca per al país, un símbol mediambiental”. En canvi, les veus discrepants es mostren també preocupades pel desajust que suposaria impulsar aquesta idea al País Valencià i no a la resta de l’Estat. Àlvaro respon assegurant que uns altres països l’empren també de forma parcial, com Austràlia, Canadà o els Estats Units d’Amèrica.

La mesura resta pendent de ser estudiada i valorada. La Conselleria de Medi Ambient sembla clarament decidida. La patronal també mostra una convicció ferma, però en la direcció oposada. Fins a que aquesta idea es consolide o es refuse, la batalla està servida. L’objectiu de conscienciar la població sobre el reciclatge ha tingut un resultat insuficient que ha motivat l’estudi d’alternatives. En qualsevol cas, el País Valencià haurà de trobar fórmules per millorar les xifres de reciclatge. La solució de l’esquerra és l’economia circular. El seu èxit és, encara, una incògnita.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.