Un any després del 17A, el món al revés

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La commemoració dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils estarà marcada per dues absències principals que fa un any van protagonitzar la resposta ferma i serena de l’Administració catalana als atemptats: el conseller d’Interior Joaquim Forn, ara empresonat, i el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, acusat de sedició.

El potencial nombre de crítiques als cossos policials —dels diferents nivells administratius— quan es produeix un atemptat és gairebé infinit, perquè les mesures de prevenció, òbviament, ja han fallat i el mal ja està fet.

Però la resposta posterior als atemptats ha de combinar la informació detallada i concreta, sense alarmismes ni ocultació de fets comprovats; la recerca acurada i l’acció immediata per evitar una repetició dels fets.

Després de l’atemptat de la Rambla, Interior i els Mossos van treballar per desfer-ne els rumors. Es va fer una crida a no estendre notícies sense contrastar, es van prendre les precaucions necessàries perquè al carrer més turístic de Barcelona no s’estengués l’acció terrorista ni el pànic i es van activar els mecanismes per detenir els culpables.

En aquell moment, diversos periodistes internacionals que havien estat testimonis de la gestió d’altres atacs semblants a Europa van elogiar la política comunicativa del Govern i els Mossos, presidida precisament per Forn i Trapero.

Per desgràcia tots dos han estat fulminats per la persecució indiscriminada de la política catalanofòbica del PP, que ja estava ordint un enviament massiu de policies a Catalunya, la intervenció de la Generalitat —començant per les seues finances— i la demonització de la policia catalana per excusar la intervenció de la Policia Nacional.

L’inesperat protagonisme ­—i la bona imatge— que el cos dels Mossos van obtenir arran de l’atemptat van obligar l’Estat a una campanya extraordinàriament hostil contra el major Trapero que encara dura.

Tot i això, un any després, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i el seu aparell d’intel·ligència (el CNI) encara han de donar més explicacions que ningú altre. Els sumaris sobre els atemptats del 17A han anat revelant que la policia catalana ha estat privada d’elements bàsics per fer la seva feina, gràcies a una volguda política estatal d’aïllar informativament el cos dels Mossos. L’última prova és que els Mossos ni tan sols havien pogut accedir a informació real sobre l’imam de Ripoll. En aquell moment ni tan sols podien disposar de la informació sobre un dels presumptes cervells de la trama, que havia estat tancat a la presó de Castelló de la Plana per tràfic de drogues.

Més que de col·laboració, la filosofia dels cossos de seguretat de l’Estat sembla seguir la filosofia de considerar els Mossos com l’enemic.

No cal dir que les estranyes relacions entre el CNI i l’esmentat imam de Ripoll no són gaire pròpies d’un servei d’intel·ligència i amagar-ne els detalls no és cap exemple d’honestedat. Més aviat suggereix mala fe en un afer delicat.

La commemoració del 17A ha de ser, evidentment, un homenatge a les víctimes. Però això no ha de fer oblidar que els responsables policials de fa un any són perseguits i empresonats, mentre que els irresponsables policials de la descoordinació i la desinformació de la policia catalana —els irresponsables que fan Catalunya més vulnerable— no han esmenat els seus perillosos errors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps