Nabòkov al Voló

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquesta nit he somniat que tornava, per un camí serpentejant, a l’Établissement Thermal del Voló, al Rosselló, on l’escriptor que més m’estimo va sojornar durant gairebé tres mesos, l’única vegada que Vladímir Nabòkov va ser en terres catalanes. Passen els anys i trobo que els grans finestrals arquejats del vell edifici són idonis per banyar-me, un altre cop, en la resplendor que vaig experimentar per primera vegada llegint Lolita; una novel·la que, per a la meva educació sentimental, ni era bruta ni perversa, sinó difícil, procaç, lúdica, sàvia. Plena de llum. L’escriptor va recordar-se per sempre més d’aquells dies radiants i en va deixar tres testimonis. Un a la seva novel·la de 1934 Desesperació, un altre a les declaracions que va fer al seu biògraf Brian Boyd i, per últim, a “So suau”, un dels seus poemes més extraordinaris en llengua russa, recollit molts anys més tard, el 1969, a Poems & Problems, un insòlit volum líric que conté 39 poemes russos traduïts a l’anglès per l’autor, tretze poemes escrits en llengua anglesa i, seguint la particularíssima lògica de Nabòkov, divuit problemes d’escacs. “Els problemes d’escacs, afirma, exigeixen al compositor les mateixes virtuts que caracteritzen qualsevol art que valgui la pena: originalitat, inventiva, concisió, harmonia, complexitat i esplèndida insinceritat”. No, el gran art no està fet de sinceritat sinó de perícia, d’ofici. No de confidències.

El viatge a Catalunya el recordaria, ja vell, amb completa claredat, els mil i un detalls del paisatge del Rosselló, que d’al- guna manera inopinada li havien despertat la nostàlgia de Rússia, el seu país, d’on es va haver d’exiliar el 1919 fugint de la guerra civil i del totalitarisme soviètic. Des del 1923 Nabòkov malvivia a Berlín amb la seva dona Vera i ja havia esdevingut un escriptor important.

Pocs mesos abans de la ensulsiada de la borsa, el 1929, decideixen fer una bogeria contra la catàstrofe de l’exili inacabable: prescindir de l’única estabilitat econòmica que tenen, del sou de secretària de Vera, i fer un extraordinari viatge a Catalunya amb els pocs diners que l’escriptor ha obtingut de la seva novel·la Rei, dama, valet, la més alegre de totes. La passió que els mou no és ni la innòcua Barcelona d’aleshores ni la Costa Brava que comença a destacar com a des- tinació turística. La passió que duu a ca- sa nostra el matrimoni Nabòkov és alada. Les fascinants papallones del Pirineu que Nabòkov vol incloure en la seva mítica col·lecció. El 8 de febrer ja s’han instal·lat a l’establiment termal del Voló, on lloguen una cambra per a tots dos. Descobreixen un paisatge extraordinari mentre munten guàrdia amb els caçapapallones, també enormes llangardaixos que s’esmunyen entre el verd de les oliveres i de les alzines sureres. Hi troben el groc de l’argelaga i de la ginesta.

Els hostes del petit hotel són un curiós microcosmos que l’escriptor inclou anys més tard al final de Desesperació, que Rainer Maria Fassbinder duria al cinema anys després. Un grupet format per burgesos amb problemes de digestió i de vesícula, espanyols (catalans del sud?), un metge, i un sacerdot que cantava òpera i que, un bon dia, va atrapar una papallona per a Nabòkov entre les pàgines de la Bíblia que llegia a les mans. El matrimoni va recórrer a peu els estreps de les Alberes, va ser a Maurellàs i al Portús. En una ocasió, durant la seva silenciosa cacera d’insectes, van adonar-se de la inquietant companyia d’un llop una bona estona. Però, per des- comptat, la imatge més poderosa de totes fou la impotent presència del Canigó. Nabòkov el descriu així a Desesperació: “Al lluny, retallat sobre un cel implacablement blau, destacava el cucurutxo de sucre pintat d’ombres malves d’una muntanya que s’assembla al Fujiyama.” Va ser al Voló, entre alzines i grèvols, on Nabòkov va tenir la primera idea de La defensa.

Els Nabòkov van tornar a Berlín amb una bona captura de papallones catalanes. N’hi ha un testimoni en un dels primers treballs científics de l’escriptor, a les Notes on the Lepidoptera of The Pyrinées and the Ariège i una especial referència a una papallona, la Melitæa dictynna vernetensis. Quan els alemanys van ocupar París van saquejar el pis d’un jueu, Ilyá Fon- daminski, on Nabòkov tenia amagats els seus afers, abans de fugir als Estats Units. Els seus papers van acabar al carrer i les papallones foren destrossades per les botes dels nazis. Fondaminski, com Serguei, el germà de Nabòkov, va morir en un camp de concentració.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Jordi Galves
Jordi Galves