Els crítics

Vladímir Nabokov: parlem de literatura

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Setmanes enrere, la figura de Vladímir Nabokov tornà a recuperar entre nosaltres una certa presència (incòmoda per als nabokovians) a propòsit de la campanya del #metoo i d’un comentat article de Laura Freixas que apostava per fer una lectura crítica de la seua novel·la més cèlebre, Lolita, la pertorbadora història d’un home madur que sotmet sexualment una fillastra adolescent. Freixas alertava de com el desbordant talent literari de Nabokov podia sepultar  entre tones d’epítets la qüestionable estetització de la violació continuada d’una menor. O, expressat d’una altra manera, la sacralització d’una icona literària no devia bandejar una lectura crítica de l’obra, almenys en els termes esmentats adés. 


El debat és tan interessant com pantanós. Sortosament (o no, segons es mire) La veritable vida de Sebastian Knight, la primera novel·la que Nabokov va publicar en anglès, l’any 1941, un any després d’instal·lar-se als Estats Units —traduïda ara a un català ben expressiu pel sempre fiable Ferran Ràfols—, ens permet defugir aquestes arenes movedisses i centrar el comentari en la franja literària. D’una banda, perquè la temàtica dista molt de l’agosarat i patriarcal plantejament de Lolita. I perquè, en termes de difusió literària, aquesta edició suma una traducció més a la nostra llengua d’aquest autor fonamental. Mentre algú s’anima a recuperar l’obra en rus de l’autor i algunes de les novel·les en anglès, encara pendents de versió en català, La veritable vida d’en Sebastian Knight és en tot cas una recuperació oportuna i més que justificable. Una lectura plenament satisfactòria que relliga vida i literatura amb una aptitud admirable que desenvoluparia més tard fins a transportar-la a l’excel·lència en Foc pàl·lid (1962).


Amb tots els matisos, aquesta és una novel·la amb connexions evidents amb el periple biogràfic de l’autor: en La veritable vida d’en Sebastian Knight, Nabokov conta la història de V., germanastre d’un cèlebre novel·lista format a Rússia, el seu país natal, però que abandona el país després de la revolució de 1917 i acaba fent carrera escrivint en anglès. Ambdós germanastres voltaran per Europa, tindran dedicacions professionals dissímils (a diferència del creatiu Sebastian, V. té una ocupació convencional) i tallaran el contacte directe en diverses ocasions. Amb tot, a la mort de l’escriptor, per raons que acabem d’entendre en l’esplèndid tram final del llibre, V. té la irrefrenable pulsió de contar la “veritable” vida de Sebastian, de reconstruir les seues motivacions vitals i literàries i entendre millor una figura que admira més enllà dels llaços fraternals.

Per fer-ho, completarà una ingent tasca detectivesca, en alguns moments obsessiva, perseguint les amants de Sebastian i les persones en general que li poden aportar una mica de llum sobre uns perfils vitals borrosos per a V., limitats a la convivència dels primers anys a Rússia, abans de la separació, a breus trobades en l’època adulta i a les engrunes interpretables que l’escriptor va deixant en les seues obres.


En tot cas, és precisament la interpretació literària, l’exegesi i el comentari de les novel·les de Knigth i la seua recepció, la part segurament més estimulant i innovadora de la novel·la. No cal dir que aquest operatiu requereix per part de l’autor la generació d’un món narratiu dins de la novel·la, una sèrie d’obres amb títols i arguments que V. anirà desfullant i analitzant. Comentaris que inclouen també el periple crític i de recepció de cadascuna de les novel·les i la connexió amb els moments vitals i creatius de l’autor.

 

És precisament la interpretació literària, l’exegesi i el comentari de les novel·les de Knigth i la seua recepció, la part segurament més estimulant i innovadora de la novel·la

Mentrestant, V. va deixant diverses reflexions literàries, fins i tot al voltant de l’obra que té en les mans, com ara quan avisa el lector que renuncia a contar fil pel randa la infantesa i joventut del germanastre escriptor. “Però si provés de fer una cosa així amb en Sebastian, el resultat seria una d’aquelles ‘biografies novel·lades’ que són de bon tros la pitjor mena de literatura inventada fins al dia d’avui”. Amb tot, el més interessant és quan parla del procés creatiu, de l’abisme que separa “l’expressió del pensament; la sensació embogidora que les paraules exactes, les úniques paraules vàlides t’esperen entre la boirina remota de l’altra banda (...)”. 


Capítol a banda mereixen les correccions i acotacions a La tragèdia de Sebastian Knight, la fictícia biografia d’un tal Goodman que havia estat secretari personal de l’escriptor. El narrador acusa el biògraf de cometre errors grotescos i omissions imperdonables i el fa mereixedor d’una “bona fuetada als nusos dels dits”. Alhora,  Nabokov el fa protagonista d’una sucosa subtrama, una topada personal amb aquest subjecte, que explica l’animadversió envers Goodman. Un dels múltiples jocs narratius que Nabokov fa entrar en la novel·la, com ara els dubtes i vacil·lacions que V. té quan arriba a zones de punt mort en la investigació. “Podia deixar-ho allà i escriure el llibre igualment? Un llibre amb un punt cec. Un retrat inacabat; les cames sense color del màrtir amb les fletxes clavades al costat”.


La novel·la, en tot cas, no funciona únicament com a sofisticat artefacte metaliterari. Allò que en fa profitosa la lectura és l’acumulació de detalls combinada amb una prosa elegant i intel·ligent i la voluntat conscient de donar-li alguna cosa més al lector que gojosa pirotècnia literària. Perquè el relat mateix de la recerca existencial de Sebastian funciona. I s’enlaira en un tram final conclusiu, de peces apegades, però que, al mateix temps, conté adherit una enigmàtica cloenda sobre identitats fusionades, sobre l’impacte que la recerca ha deixat en el mateix personatge i que es projecta en el temps. Interrogants igualment nutritius.

La veritable vida 
d’en Sebastian Knight

VLADÍMIR NABOKOV
Viena Edicions
Barcelona, 2017
Novel·la, 214 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.