Possible tornada a la normalitat imposada

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Voldríem pensar que els darrers «gestos» del Govern espanyol no responen a una operació d’Estat adreçada a restablir la normalitat autonòmica. Malauradament, és complicat no pensar-ho.

Després de diversos pronunciaments que asseguraven que no s’aixecaria la intervenció de la Hisenda espanyola sobre els comptes catalans, Isabel Celáa s’ha encarregat d’anunciar que sí. Que la lleven. Que els departaments del Govern català no hauran de superar tràmits infinits per aprovar partides que fins ara no es podien resoldre sense haver superat prèviament una burocràcia soviètica.

Això s’uneix a l’acceptació dels socialistes a estudiar la reactivació de lleis catalanes tombades pel Tribunal Constitucional. I a una reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez que s’albira imminent. Tot plegat millora, indubtablement, les relacions entre Catalunya i Espanya. Unes relacions malmeses pel càlcul estratègic de l’anterior Govern, entestar a guanyar simpaties a còpia de criminalitzar tot un país i posar tot un Estat a la contra. I que, no oblidem, va fer tot el que va fer amb el suport dels qui ara volen semblar comprensius i pròxims.

L’operació iniciada pels nous inquilins de la Moncloa amaga cada cop menys incògnites. És clar que tota aquesta estratègia obeeix a l’objectiu de bastir ponts, sí. Els ponts que ells volen bastir. Els de la tornada a les relacions autonòmiques. Subsidiàries. Els de la dependència. Els de la recuperació institucional per garantir l’obediència d’uns dirigents que ja saben quin és el preu que pagaran si obeeixen un mandat democràtic.

Pensar que hi ha una estratègia al darrere és inevitable quan es recorden els passos que s’han fet des de l’Estat. El desmantellament institucional i democràtic de Catalunya, amb institucions ocupades, presos polítics i exiliats inclosos, ha deixat el Principat en una situació summament contrariada en què qualsevol tornada a l’anterioritat esdevé un petit triomf que, al remat, és la recuperació del que l'havien usurpat. Petits avanços que ens tornen a la pantalla que l’actual govern català i la majoria que el va triar vol superar.

Potser és el moment de fer bona la frase "cal fer un pas endarrere per fer dos endavant". Però cal tenir en compte que aquests gestos no són gestos amb Catalunya, sinó amb la recuperació de la normalitat espanyola. La mateixa que ara es disfressa de proximitat i que en l’octubre es vestia amb casc, porra i uniforme. La que encara sobreviu a còpia d’encarceraments i exilis. La de les dues cares de sempre. Tot i que ara semblen voler mostrar la bona.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Manuel Lillo
Manuel Lillo

Director d'EL TEMPS.