Carta a Raül Romeva

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Estimat Raül, no deixem de pensar en vosaltres. El vostre empresonament ens fa mal. Omple les hores del dia i inquieta les nits. Sabem, tu ho has escrit, que vosaltres, els presos, no sou ni representeu una derrota, sinó el càstig furiós de l’Estat per la determinació col·lectiva de voler transformar una realitat política, viscuda com a insatisfactòria, amb la persistència cívica en la persecució pacífica d’un anhel polític. Però no hi ha acció política, digna d’aquest nom, sense aquesta determinació en l’esforç per assolir un horitzó d’emancipació, marcat per objectius compartits, i per la voluntat d’arribar-hi de manera pacífica i democràtica, amb respecte incondicional pels posicionaments divergents. Per això, al dolor pel vostre empresonament, injust i injustificable, s’hi afegeix el reconeixement de ser vosaltres els qui heu posat rostre i cos, en aquests moments difícils, a la resistència enfront d’un embat repressiu sense precedents en democràcia.

Quan aquests dies es retreu barroerament a l’independentisme un suposat caràcter xenòfob, contra el que tantíssima gent ha lluitat durant dècades en tots els fronts, he recordat la teva llarguíssima trajectòria dins l’activisme polític i el treball acadèmic en el marc de l’antiviolència, el pacifisme i l’antiracisme. Per a molts de nosaltres, Raül, has estat model i exemple de compromís amb les idees i amb l’acció orientada a la seva materialització. I és per això que, pensant en tu, en vosaltres, són tan feridores les coses que es diuen aquests dies, i que no fan sinó refermar que algunes coses, com el respecte escrupolós per la pluralitat i la diversitat del país, constitueixen un principi irrenunciable.

Avui, quan enllesteixo aquest article, Quim Torra ha pres possessió com a president de la Generalitat, i he recordat el darrer cop que els tres vam compartir taula. Era un seminari sobre republicanisme, i tu presidies l’acte com a conseller. Aquell dia vam parlar d’ètica pública. Intentàvem pensar que això del republicanisme va més enllà de la República com a forma de govern, i en reclamàvem la dimensió ètica i el seu compromís moral. Parlàvem de la necessitat de posar d’acord els fets amb les paraules, contra totes les formes d’hipocresia política. Parlàvem de la integritat, la decència i la responsabilitat com la tríada de virtuts republicanes indefugibles, i n’hi afegíem, a més, pensant en els servidors públics, l’exemplaritat. Com que mai no ens acontentem amb poc, perquè ho volem tot, aspiràvem no pas a una ètica de mínims, sinó a una ètica de xoc, a l’altura dels nous reptes que, com a país, abordàvem. Sé que tot això ho comparteixes profundament.

I hi he tornat a pensar ara, quan sé que estàs llegint Gramsci i provant de pensar, en unes condicions com les que ell va viure, al voltant del pessimisme de la raó i l’optimisme de la voluntat. I per això, pensant en tu, en nosaltres, he rellegit un llibre esplèndid que et faré arribar, perquè sé que t’hi sentiràs íntimament identificat: Esperança dins la foscor de Rebecca Solnit, que ha traduït meravellosament Bel Olid. Solnit ha escrit que “als teus oponents els encantaria que pensessis que no hi ha res a fer, que no tens gens de poder, que no hi ha cap motiu per actuar, que no guanyaràs de cap manera”. I per això ens recorda que “l’esperança és un regal que no pots sacrificar, un poder del qual no cal que et desfacis”. I lúcidament hi afegeix: “La nostra és una època extraordinària i plena de moviments transformatius i vitals que no es poden malmetre. També és una època de malsons. Implicar-t’hi plenament exigeix veure els dos vessants”.

Com que sé que aquesta és la teva actitud, la de l’esperança lúcida, apassionada i combativa, he volgut enviar-te aquestes paraules seves. I per fer-te arribar, també, l’abraçada que espero donar-te, ben aviat, quan retrobis la plena llibertat, per la qual tanta gent s’esforça en tants racons del país, convençuda, com jo, que no tindrem llibertat fins que vosaltres no recupereu la vostra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Antich
Xavier Antich