Sis mesos

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tothom recorda on era, amb qui estava i què estava fent. Especialment, alguns. Perquè hi hem tornat molts cops, a aquelles hores. Era el capvespre del 16 d’octubre, dilluns. Havíem seguit tot el dia les informacions que arribaven de l’Audiència Nacional. La magistrada Carmen Lamela, a mitja tarda, anunciava la primera decisió: el major Trapero quedava en llibertat. S’havia especulat amb el fet que, a causa dels delirants informes de la Guàrdia Civil, podia ser la primera víctima d’un Estat ferit i rabiós per no haver pogut impedir, tot i la violència policial, el referèndum de l’1 d’octubre. Un alleugeriment va escampar-se entre el món del sobiranisme. Si Trapero quedava en llibertat, podia preveure’s racionalment que també Jordi Cuixart i Jordi Sànchez podrien tornar lliures a Barcelona. Però analitzar des d’una perspectiva racional les decisions de l’Audiència Nacional era, i ho és encara, com passa amb les del Tribunal Suprem, una ingenuïtat temerària.

Però cap a les 9 de la nit Lamela dictava ordre de presó preventiva contra Cuixart i Sànchez i el seu ingrés a Soto del Real. Ordre preventiva: la mesura extrema d’Estat de dret reservada pel Codi penal a casos delictius d’extrema gravetat i en circumstàncies de risc i perill imminents. Val a dir, com tothom sabia, que l’Estat espanyol ja havia generalitzat des de feia temps un abús completament arbitrari i irresponsable d’aquesta mesura preventiva en uns extrems que no tenen comparació a les democràcies avançades.

I, a més, contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, representants de les dues organitzacions, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, que han mobilitzat durant vuit anys milions de persones en unes convocatòries pacífiques i festives que han acabat dotant el moviment sobiranista d’uns principis antiviolents irrenunciables. I dos homes bons i justos, a més, de llarguíssima trajectòria activista en la lluita pels drets civils i les llibertats nacionals des de conviccions impecablement democràtiques i pacífiques.

És com si un implícit es fes explícit: el moviment independentista ha estat sempre essencialment pacífic i, encara que dos dels seus líders cívics fossin empresonats preventivament amb l’acusació de delictes que només poden justificar-se amb l’exercici de la violència, el moviment havia de respondre, davant d’aquesta causa general, amb el pacifisme que l’ha constituït com a moviment massiu amb aspiracions d’assolir, per vies democràtiques, l’hegemonia política i social.

El 16 d’octubre va iniciar una persecució institucionalitzada i furibunda que ha portat a incriminar tota cuca viva, encara que sigui al preu d’una violació sistemàtica de drets i llibertats fonamentals, fet insòlit en un Estat de dret. I als primers empresonaments, van seguir els d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, entre una llista que totalitza onze persones bones i justes, nou de les quals (cal sumar-hi Jordi Turull, Carme Forcadell, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva) continuen avui a les presons de Soto del Real, Estremera i Alcalá Meco, els tres forats de la vergonya de l’Estat espanyol.

Ara s’entén tot: els empresonats són, realment, ostatges. La presó preventiva no busca protegir l’Estat de dret, sinó criminalitzar una opció política, intimidar la ciutadania i generalitzar la por preventiva. I el sistema judicial ha esdevingut el braç secular del poder executiu. I tanmateix, la repressió generalitzada no ha aconseguit desmobilitzar la ciutadania organitzada, que ha aconseguit rearmar-se pacíficament, reafirmar-se en les conviccions democràtiques de les seves aspiracions i articular una militància extraordinàriament activa i plural en defensa de la veritat, el civisme i l’exercici radical de la democràcia. I aquí estem, decidits a no callar, exigint la llibertat immediata dels presos polítics, el retorn dels exiliats, el respecte als drets i les llibertats fonamentals i la possibilitat de defensar pacíficament i de portar a terme democràticament una opció política absolutament legítima.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Antich
Xavier Antich