Si no ocorre res estrany, Quim Torra serà investit, amb el permís de la CUP, president de la Generalitat de Catalunya els propers dies. Advocat, escriptor i editor, Torra és un personatge transcendent per la seua obra assagística, centrada especialment en la història política de Catalunya. També és un personatge compromès. D’aquells que durant els darrers anys han traspassat la frontera de la l’activisme cívic al polític. Una dinàmica que ha consolidat el procés amb un munt de personatges públics que, sense militància partidista al darrere, ara es troben còmodes al Parlament o que paguen el seu compromís polític des de la presó.
Perquè el procés està sent, bàsicament, això. Un camí marcat pel compromís de tota mena de personalitats, públiques i anònimes, que des de les seues possibilitats contribueixen a la creació d’un Estat independent. Quim Torra serà el següent que ho intente des del màxim càrrec institucional amb una esperada obediència, o almenys un colideratge amb Carles Puigdemont, el guanyador -sumant majories- del 21 de desembre i el responsable d’haver arribat fins ací amb tots els encerts i totes les incerteses acumulades en aquests quasi cinc mesos.
Quim Torra va presidir de manera efímera Òmnium Cultural. És editor i director de la prestigiosa Revista de Catalunya. Fundada el 1924 i de publicació interrompuda en diversos períodes per raons repressives, Torra la dirigeix des del 2015. I ha estat autor de nombrosos assaigs d'història que l'han valgut reconeixements i prestigi entre el món acadèmic i literari.
Darrerament, allò que més ha transcendit d’ell ha estat la seua intervenció, el passat 24 de març, al ple celebrat al Parlament. Tot just quan s’havia de celebrar la investidura de Jordi Turull en segona ronda per majoria simple -que no es va poder fer pel seu empresonament-, Quim Torra va denunciar la repressió amb un discurs emotiu i contundent. Cal destacar, d'aquell dia, la seua reivindicació de «l’Espanya plural i respectuosa» promoguda des de Catalunya o la seua ironia enfadada quan demanava «escoltar un sol argument per seguir un dia més a Espanya que no sigui el de la por, la porra, la legalitat o l’expulsió al cosmos o a illes desertes».
Un personatge discret com Quim Torra assolirà, sense haver-ho esperat ni de bon tros fa poc de temps, la presidència de la Generalitat de Catalunya. Han estat cinc mesos d’incertesa i de tensió que obriran un nou capítol d’aquesta història que espera acabar amb el final que els electors van triar el 21 de desembre. El final que persegueixen Carles Puigdemont, Quim Torra i tants altres que, des de les seues possibilitats, contribueixen a no defallir. A seguir el camí iniciat. Sempre i quan els electors així ho expressen en les urnes, tal com han vingut fent durant les darreres cites electorals.
