L’editorial Virus acaba de publicar Microfísica sextista del poder. El caso Alcàsser i la construcción del terror sexual. L’obra, escrita per la doctora en gènere Nerea Barjola, s’apropa als crims d’Alcàsser des d’una perspectiva que fins ara ningú altre havia aportat: una visió a aquells assassinats des de l’òptica feminista. Explica Barjola com el discurs mediàtic al voltant d’aquell crim va adoptar un to alliçonador respecte de les dones. De forma implícita però també explícita, es va transmetre el missatge que les dones, si volien restar segures, havien de mantenir-se en l’àmbit domèstic, sota la protecció dels pares o els marits.
En aquest sentit, el discurs enllaçava, explica Barjola, amb l’experiència de Jack l’Esbudellador. L’acció d’aquest assassí va tenir lloc en l’època victoriana, un moment en què les dones de classe mitjana començaven a ocupar un espai públic que fins aleshores havia estat reservat als homes. La lliçó era evident: les dones que s’atreveixen a anar pel carrer a soles corren el risc de ser assassinades. Ergo és millor quedar-se a casa si volen allunyar-se del perill. El paral·lelisme amb 1993, quan es va produir el crim d’Alcàsser és evident. Aleshores feia poc més d’una dècada que el moviment feminista havia aconseguit la despenalització parcial de l’avortament i el dret al divorci. La progressiva emancipació de la dona era un fet. La narrativa al voltant d’Alcàsser, en el tomb d’aquella Espanya enlluernada pels jocs olímpics i l’Expo de Sevilla, recordava a les dones que hi havia uns límits que no s’havien de traspassar. O el que és el mateix: se’ls estava dient que elles només podien fer un ús parcial de la seua llibertat. La normalitat amb que aquest discurs s’ha assumit només s’explica per la naturalització d’un sistema eminentment masclista. A cada avanç del feminisme, una arrapada del patriarcat.
La sentència de la 'Manada', feta pública ahir, respon a aquesta dinàmica. El passat 8M milers de dones van eixir al carrer. Mai abans, a l’estat, s’havia visualitzat amb aquesta potència la reivindicació feminista. Les dones van alçar la veu per dir prou a una societat on les dones no tenen, de forma efectiva, els mateixos drets que els homes. Una onada de sororitat va recórrer els carrers. Milers van sentir-se interpel·lades per la crida. Per un moment, va fer la sensació que aquell 8M era un punt d’inflexió i que el conjunt de la societat podia amarar-se d’aquest anhel. I aleshores, vingué l’arrapada.
El pronunciament de l’Audiència Provincial de Navarra és una galleda d’aigua freda, un bany de realitat que ofega els anhels emancipadors verbalitzats el passat 8M. Al capdavall la sentència no deixa de ser un reflex de la realitat. Perquè ahir milers de dones van eixir al carrer per protestar contra el dictamen judicial; però moltes altres persones degueren de considerar, íntimament, que ja estava bé amb la sentència d’abús sexual, que veges tu, aquests pobres xics andalusos que volien passar una nit de farra, van embolicar una xica i després la cosa se’ls anà un poc de les mans i ella es deixà fer. Que nou anys de presó són molts anys. Que la xica va dir allò de “me van fer una cosa que jo no volia fer” però que això no és una violació, perquè, com diu la sentència, no hi hagué “colps, espentes ni esquinços”.
Fet i fet, s’acaba per minimitzar aquell acte abominable, una violació que no deixa de ser un exemple de com els homes s’han apropiat del cos de les dones al llarg de la història; de com han utilitzat el terror sexual per mantenir les dones esporuguides. Davant d’això podríem naturalitzar de nou el discurs falsament protector, el relat que ens recomana quedar-nos a casa, buscar refugi, replegar-nos; o bé podem eixir a protestar per recordar que el carrer també és nostre i que hauríem de poder passejar-nos sense por. Això és el que vam fer ahir milers de dones i el que haurem de continuar fent si volem fer trontollar els ciments del patriarcat. Cal, com diu Silvia Federici en el pròleg de Microfísica sexista del poder, "denunciar no només als homes de forma individual, sinó a un sistema capitalista patriarcal que produeix violència cotidianament".
